[[1920]].- [[Gaetà Huguet i Breva]] escriu en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC) lo següent: “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l'encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”. | [[1920]].- [[Gaetà Huguet i Breva]] escriu en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura (BSCC) lo següent: “aquesta polida y gloriosa llengua nostra valenciana que al [[sigle XV]] era igualment entesa per tota la costa llevantina com [[França]], el [[Vaticà]], hon era parlada per lo sant Pare y sa cort, torna de nou a pujar al cel envolta en l'encens de les nostres esglesies per a pujar al cel en la mateixa llengua de mel que los angels parlen”. |