Canvis

”|Josep Mª Guinot i Galan en la Conferencia pronunciada en la sèu de Lo Rat Penat (Valéncia, 11 de giner de 1983).}}

”|Josep Mª Guinot i Galan en la Conferencia pronunciada en la sèu de Lo Rat Penat (Valéncia, 11 de giner de 1983).}}

{{Cita|“El Valencià no sols es llengua ara, sino que ho ha segut sempre, en totes les epoques, des dels temps mes antics. Se prova pel testimoni no sols dels antics escritors valencians, que sabrien molt be en quina llengua escrivien, sino per testimonis forasters de la maxima autoritat.”|Josep Mª Guinot i Galan}}

{{Cita|“El Valencià no sols es llengua ara, sino que ho ha segut sempre, en totes les epoques, des dels temps més antics. Se prova pel testimoni no sols dels antics escritors valencians, que sabrien molt be en quina llengua escrivien, sino per testimonis forasters de la maxima autoritat.”|Josep Mª Guinot i Galan}}

{{Cita|Esta major proximitat del valencià a la seua llengua mare le dugue a manifestar a Dámaso Alonso que, "la llengua valenciana i la catalana estan en paritat i al mateix nivell". i reconeixia "una major antiguetat de la llengua valenciana, ya que les seues arraïls s'hagen més proximes al llati”.|Dámaso Alonso}}

{{Cita|Esta major proximitat del valencià a la seua llengua mare le dugue a manifestar a Dámaso Alonso que, "la llengua valenciana i la catalana estan en paritat i al mateix nivell". i reconeixia "una major antiguetat de la llengua valenciana, ya que les seues arraïls s'hagen més proximes al llati”.|Dámaso Alonso}}

Una llengua es un dialecte en un eixercit i una flota. (Uriel Weinreich)

Una llengua es un dialecte en un eixercit i una flota. (Uriel Weinreich)

Sobre la catalanisacio de l’idioma parlat en Valencia per les tropes de Jaume I, quan la conquistà en 1238, està documentalment probat que d’eixes tropes no foren més d’un 1,2% de lo que se nomenava, Marca Hispanica, lo que despuix se coneixque com Catalunya, i d’eixes tropes, molts pocs foren els que se quedaren a viure en Valencia, i es del tot impossible que un numero tan reduit de persones, la majoria de parla vulgar, puix no hi ha que oblidar que eren soldats i no filolecs, pugueren impondre un idioma a tot lo territori valencià, i que d’ells sorgira lo Sigle d’Or de les Lletres Valencianes; es mes, Ramon LLull, mallorqui de naiximent, en el seu llibre Blanquerna, (1283 - 1285), aproximadament 45 anys mes tart de la conquista de Valencia per Jaume I i uns 38 anys despuix de la conquista de Mallorca també per part de Jaume I, escrigue en la portada i contraportada de dit llibre, <<Llibre d’oracions del enteniment de Deu composts per l’iluminat doctor i martir mestre Ramon Llull. Traduit i corregut novament dels primers originals en llengua valenciana (Joan Benet, 1962)

Sobre la catalanisacio de l’idioma parlat en Valencia per les tropes de Jaume I, quan la conquistà en 1238, està documentalment probat que d’eixes tropes no foren més d’un 1,2% de lo que se nomenava, Marca Hispanica, lo que despuix se coneixque com Catalunya, i d’eixes tropes, molts pocs foren els que se quedaren a viure en Valencia, i es del tot impossible que un numero tan reduit de persones, la majoria de parla vulgar, puix no hi ha que oblidar que eren soldats i no filolecs, pugueren impondre un idioma a tot lo territori valencià, i que d’ells sorgira lo Sigle d’Or de les Lletres Valencianes; es mes, Ramon LLull, mallorqui de naiximent, en el seu llibre Blanquerna, (1283 - 1285), aproximadament 45 anys més tart de la conquista de Valencia per Jaume I i uns 38 anys despuix de la conquista de Mallorca també per part de Jaume I, escrigue en la portada i contraportada de dit llibre, <<Llibre d’oracions del enteniment de Deu composts per l’iluminat doctor i martir mestre Ramon Llull. Traduit i corregut novament dels primers originals en llengua valenciana (Joan Benet, 1962)

La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico. En el siglo XV, cuando adquiere el esplendor y brillo que le dan los literatos de aquella época es flexible, harmoniosa, apta para la manifestación de todo género de ideas y sentimientos. (Pasqual Boronat)

La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico. En el siglo XV, cuando adquiere el esplendor y brillo que le dan los literatos de aquella época es flexible, harmoniosa, apta para la manifestación de todo género de ideas y sentimientos. (Pasqual Boronat)