Canvis

El calendari chinenc és [[calendari llunisolar|llunisolar]]. L'any chinenc ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos llunars) lo que supon entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un '''any embolismal''' (un any en 13 mesos llunars) d'entre 383 i 385 dies.  

El calendari chinenc és [[calendari llunisolar|llunisolar]]. L'any chinenc ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos llunars) lo que supon entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un '''any embolismal''' (un any en 13 mesos llunars) d'entre 383 i 385 dies.  

Com coneixien en gran exactitut la duració dels cicles llunars i solars, varen arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes atres cultures, descobrint el cicle de 19 anys ([[cicle metónic]]) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6t, 9é, 11é, 17é i 19é del cicle, puix la norma bàsica és que el '''solstici d'hivern''' ha de succeir sempre en el 11é mes de l'any.  

Com coneixien en gran exactitut la duració dels cicles llunars i solars, varen arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes atres cultures, descobrint el cicle de 19 anys ([[cicle metónic]]) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6t, 9é, 11é, 17é i 19é del cicle, puix la norma bàsica és que el '''solstici d'hivern''' ha de succeir sempre en el 11é més de l'any.  

Els chinencs mesuraven l'any pel retorn del solstici d'hivern, i per a això es valien del '''gnòmon''', en el que calibraven la llongitut de les ombres al migdia. Es considera un cicle de 60 anys, dividit en un atre menor de 12 anys. També hi ha un cicle mensual meteorològic, en 24 punts senyalats.  

Els chinencs mesuraven l'any pel retorn del solstici d'hivern, i per a això es valien del '''gnòmon''', en el que calibraven la llongitut de les ombres al migdia. Es considera un cicle de 60 anys, dividit en un atre menor de 12 anys. També hi ha un cicle mensual meteorològic, en 24 punts senyalats.  

nom d'un signe del zodíac, alternativament. Els signes del zodíac chinenc són: '''Shu''' (Rata), '''Niu''' (Búfal), '''Hu''' (Tigre), '''El teu''' (Conill), '''Long''' (Dragó), '''She''' (Serp), '''Ma''' (Cavall), '''Yang''' (Cabra), '''Hou''' (Mona), '''Ji''' (Gall), '''Gou''' (Gos) i '''Zhu''' (Porc). L'any escomença quan el sol entra en Peixos, en la primera lluna nova.  

nom d'un signe del zodíac, alternativament. Els signes del zodíac chinenc són: '''Shu''' (Rata), '''Niu''' (Búfal), '''Hu''' (Tigre), '''El teu''' (Conill), '''Long''' (Dragó), '''She''' (Serp), '''Ma''' (Cavall), '''Yang''' (Cabra), '''Hou''' (Mona), '''Ji''' (Gall), '''Gou''' (Gos) i '''Zhu''' (Porc). L'any escomença quan el sol entra en Peixos, en la primera lluna nova.  

Cada mes el sol entra en una constelació del zodíac diferent. Si en un més el sol no entra en una constelació, eixe acaba sent el mes a intercalar. Es nomena en el nom del mes anterior antecedit del prefix "shun-".  

Cada més el sol entra en una constelació del zodíac diferent. Si en un més el sol no entra en una constelació, eixe acaba sent el més a intercalar. Es nomena en el nom del més anterior antecedit del prefix "shun-".  

Els mesos s'agrupen en tres grups: '''meng''' (primer), '''Zhong''' (mig) i '''Ji''' (últim); i en quatre estacions, '''Chun''' (primavera), '''Xia''' (estiu), '''Qiu''' (primavera d'hivern) i '''Dong''' (hivern). El nom dels mesos es forma combinat sengles conceptes, per eixemple "Ki-tsin" és l'últim més de la primavera d'hivern. Els mesos també es poden denominar com els anys.  

Els mesos s'agrupen en tres grups: '''meng''' (primer), '''Zhong''' (mig) i '''Ji''' (últim); i en quatre estacions, '''Chun''' (primavera), '''Xia''' (estiu), '''Qiu''' (primavera d'hivern) i '''Dong''' (hivern). El nom dels mesos es forma combinat sengles conceptes, per eixemple "Ki-tsin" és l'últim més de la primavera d'hivern. Els mesos també es poden denominar com els anys.  

Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del mes rep el nom de tschu.  

Els mesos chinencs estan composts per tres semanes de 10 dies cada una. El grup dels primers 10 dies del més rep el nom de tschu.  

Els [[dia|dies]] del [[mes]] es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per lo que un fen equival a un minut. Una hora es nomena '''tschuco''', un '''jike''' és un quart d'hora.

Els [[dia|dies]] del [[mes]] es conten pels seus ordinals. El dia escomença a mijanit i es dividix en 12 '''schis'''. Cada schi consta de dos hores, la primera hora es nomena '''schi-kjao''' i la segona '''schi-tssching'''. Cada schi es dividix en huit '''ke''' (quarts d'hora), el ke té 15 '''fen''', per lo que un fen equival a un minut. Una hora es nomena '''tschuco''', un '''jike''' és un quart d'hora.