2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Serbocroata |nomnatiu= Srpskohrvatski / Српскохрватски |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= Sèrbia, Croàcia, [[M...».
{{llengua|
|nom= Serbocroata
|nomnatiu= Srpskohrvatski / Српскохрватски
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Sèrbia]], [[Croàcia]], [[Montenegre]] i [[Bòsnia-Herzegovina]]
|regió= [[Península Balcànica|Balcans]]
|parlants= 21 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 44
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües eslaves|Eslau]]<br />
Meridional
''Serbocorata''
|nació= En ningun pais com tal, alli a on es oficial heu és per mig del nom del seu dialecte.
|fontcolor=
|regulat= No està regulat
|iso1= sh
|iso2= scr, scc
|iso3= hbs
|sil=
|mapa=
}}
El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els paisos de [[Sèrbia]], [[Montenegre]], [[Croàcia]] i [[Bosnia-Heregovina]]. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del sigle XX per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis.
Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de 1921 hasda la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.
La forma estàndar es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que se usa en la ozna est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).
En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore la històira i la política.
[[Categoria:Llingüística]]
|nom= Serbocroata
|nomnatiu= Srpskohrvatski / Српскохрватски
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= [[Sèrbia]], [[Croàcia]], [[Montenegre]] i [[Bòsnia-Herzegovina]]
|regió= [[Península Balcànica|Balcans]]
|parlants= 21 millons
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= 44
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües eslaves|Eslau]]<br />
Meridional
''Serbocorata''
|nació= En ningun pais com tal, alli a on es oficial heu és per mig del nom del seu dialecte.
|fontcolor=
|regulat= No està regulat
|iso1= sh
|iso2= scr, scc
|iso3= hbs
|sil=
|mapa=
}}
El '''serbocroata o croatoserbi''' (srpskohrvatski o hrvatskospski) és el conjunt de llengües del eslau meridional, parlats en la península dels [[Península Balcànica|Balcans]], en especial en els paisos de [[Sèrbia]], [[Montenegre]], [[Croàcia]] i [[Bosnia-Heregovina]]. El terme serbocroata s'utilisà druant la major part del sigle XX per a referir-se al idoma comú de croatas i serbis.
Fon una de les llengües oficials (junt al esloveny i el macedoni) de l'antiga federació de [[Yugoslàvia]]. Dita denominació s'usà des de 1921 hasda la guerra dels Balcans a principis dels anys noranta, a modo de genèric dels dialectes parlats per serbis, coratas, bosnis i montenegrins.
La forma estàndar es basava en la coneguda varietat štokavski, pel us del pronom interrogatiu ''sto'' ("qué"), que se usa en la ozna est de Bòsnia i en la oest de Sèrbia. Atres dialectes eren el ''jakkavski'' (parlat en Croàcia) i el čakavski (parlat en Croàcia).
En la separació de Yugoslàvia i la aparició de nous estats, el terme "serbocroata" caigué en desus, a excepció de la llingüística. Hui en dia, la denominació de dit idioma és una qüestió polèmica, en la que tenen molt que vore la històira i la política.
[[Categoria:Llingüística]]