Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
Text reemplaça - 'a son ' a 'a són '
Llínea 596: Llínea 596:  
[[2000]].- [[Manuel Mourelle de Lema]], doctor en Filología, llingüiste i catedràtic de l'Universitat Complutense de Madrit. Membre de la Real Acadèmia de l'Història, afirma com recull el diari Las Provincias, ‘ …entre las 10 lenguas románicas, consideradas como tales por los romanistas, se encuentra la valenciana. '''La valenciana es una lengua románica''' in set per se, tan independiente como cualquier otra y no debe presentarse subordinada ni genética ni tipológicamente a ninguna de las neolatinas’.
 
[[2000]].- [[Manuel Mourelle de Lema]], doctor en Filología, llingüiste i catedràtic de l'Universitat Complutense de Madrit. Membre de la Real Acadèmia de l'Història, afirma com recull el diari Las Provincias, ‘ …entre las 10 lenguas románicas, consideradas como tales por los romanistas, se encuentra la valenciana. '''La valenciana es una lengua románica''' in set per se, tan independiente como cualquier otra y no debe presentarse subordinada ni genética ni tipológicamente a ninguna de las neolatinas’.
   −
2000.-  [[Josep Maria Guinot]], doctor en Teologia, escritor, filòlec valencià, especialisat en Filologia Romànica, catedràtic en Albacete, Barcelona i Castello, va dir: "Les dos llengües, valencià i catala, s'han desenrollat simultaneament i de modo diferent a traves de l'història fins al present, en que valencià i catala tenen la seua peculiar fonetica, morfo-sintaxis i vocabulari. I prova d'eixa diferencia son tots els esforços que es fan per a que el valencià se catalanise perdent les seues peculiaritats".   
+
2000.-  [[Josep Maria Guinot]], doctor en Teologia, escritor, filòlec valencià, especialisat en Filologia Romànica, catedràtic en Albacete, Barcelona i Castello, va dir: "Les dos llengües, valencià i catala, s'han desenrollat simultaneament i de modo diferent a traves de l'història fins al present, en que valencià i catala tenen la seua peculiar fonetica, morfo-sintaxis i vocabulari. I prova d'eixa diferencia són tots els esforços que es fan per a que el valencià se catalanise perdent les seues peculiaritats".   
 
El secessionisme llingüistic, per D. Josep Mª Guinot. Revista 'Renou' nº 37, juny 2000. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló
 
El secessionisme llingüistic, per D. Josep Mª Guinot. Revista 'Renou' nº 37, juny 2000. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló
   Llínea 654: Llínea 654:  
2014.- [[Ángel R. Boya Balet]], periodista y escritor, en ‘La compañía de almogávares en Grecia’ p.311; “Frutos de la carencia de realidades históricas propias en cantidad y calidad suficientes para su gusto y para el gusto de cualquiera, el nacionalismo catalán se apropia de todo lo que puede. En este caso, '''del idioma valenciano y de la literatura valenciana'''. Está fuera de toda duda que el idioma valenciano es autóctono y distinto de las lenguas habladas en Cataluña.” 
 
2014.- [[Ángel R. Boya Balet]], periodista y escritor, en ‘La compañía de almogávares en Grecia’ p.311; “Frutos de la carencia de realidades históricas propias en cantidad y calidad suficientes para su gusto y para el gusto de cualquiera, el nacionalismo catalán se apropia de todo lo que puede. En este caso, '''del idioma valenciano y de la literatura valenciana'''. Está fuera de toda duda que el idioma valenciano es autóctono y distinto de las lenguas habladas en Cataluña.” 
   −
[[2015]].- [[Rafael del Moral]], filólogo, sociolingüista y lexicógrafo español, cuyas investigaciones se centran en la diversidad lingüística del mundo‘Las batallas de la Ñ’; “Fue en Valencia donde se desarrolló el primer Siglo de Oro de todas las lenguas neolatinas junto con el italiano. Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Roiç de Corella, Jaume Roig y sor Isabel de Villena son autores en lengua valenciana, pues así la llamaron en el siglo XV y luego se generalizó en otras propuestas (…) E'''l término valenciano en los territorios del antiguo Reino de Valencia es tradicional, histórico, legal y estatutario ya desde el siglo XV'''. Llegado el XVI es habitual en todo tipo de documentos oficiales.”
+
[[2015]].- [[Rafael del Moral]], filólogo, sociolingüista y lexicógrafo español, cuyas investigaciones se centran en la diversidad lingüística del mundo‘Las batallas de la Ñ’; “Fue en Valencia donde se desarrolló el primer Siglo de Oro de todas las lenguas neolatinas junto con el italiano. Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Roiç de Corella, Jaume Roig y sor Isabel de Villena són autores en lengua valenciana, pues así la llamaron en el siglo XV y luego se generalizó en otras propuestas (…) E'''l término valenciano en los territorios del antiguo Reino de Valencia es tradicional, histórico, legal y estatutario ya desde el siglo XV'''. Llegado el XVI es habitual en todo tipo de documentos oficiales.”
    
2015.- [[Hans-Josef Niederehe|Hans J. Niederehe]], u dels filòlecs romanistes més prestigiats d'[[Alemanya]] en una entrevista pèr al diari "[[Valéncia Hui]]": "'''Quan sents parlar en valencià, notes una clara diferència respecte al català'''".  
 
2015.- [[Hans-Josef Niederehe|Hans J. Niederehe]], u dels filòlecs romanistes més prestigiats d'[[Alemanya]] en una entrevista pèr al diari "[[Valéncia Hui]]": "'''Quan sents parlar en valencià, notes una clara diferència respecte al català'''".  
Llínea 757: Llínea 757:  
Dins dels documents pontificis, destaquem un del Papa Alexandre VI, a on es pot llegir "lingua vulgari valentini expeditarum".
 
Dins dels documents pontificis, destaquem un del Papa Alexandre VI, a on es pot llegir "lingua vulgari valentini expeditarum".
   −
Gregori Mayans i Ciscar, intelectual de talla europea, cap de l'Ilustracio "Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión".
+
Gregori Mayans i Ciscar, intelectual de talla europea, cap de l'Ilustracio "Los dialectos de la lengua lemosina són la catalana, valenciana y mallorquina. La catalana ha recibido muchos vocablos de la francesa; la valenciana, de la castellana; la mallorquina se llega más a la catalana por ser hija de ella. De todas las tres, la más suave y agraciada es la valenciana y no me lo hace decir la pasión".
    
Marcelino Menéndez Pelayo diu en el prolec d'un llibre de Teodor Llorente "Si es de ley fatal que esta lengua desaparezca de las márgenes del Turia, todavía los versos de nuestro autor, enlazándose a través de cuatro siglos con los del profundo y sublime cantor de Na Teresa, conservarían en la memoria de las gentes los sones de una lengua que llegó a ser clásica antes del Renacimiento, y que ni el abandono de sus hijos ni la parodia vil han logrado despojar de su primitiva nobleza".  
 
Marcelino Menéndez Pelayo diu en el prolec d'un llibre de Teodor Llorente "Si es de ley fatal que esta lengua desaparezca de las márgenes del Turia, todavía los versos de nuestro autor, enlazándose a través de cuatro siglos con los del profundo y sublime cantor de Na Teresa, conservarían en la memoria de las gentes los sones de una lengua que llegó a ser clásica antes del Renacimiento, y que ni el abandono de sus hijos ni la parodia vil han logrado despojar de su primitiva nobleza".  
110 198

edicions

Menú de navegació