Canvis

Entre el patrimoni del districte, cal destacar:

Entre el patrimoni del districte, cal destacar:

* Iglésia de la Concepció de la Punta: Es va començar a construir en l'any [[1908]] segons els plànos de Francesc Mora Berenguer. Destaca l'esveltea de la seua cúpula i del seu campanar, obra esta última de Mauro Lleó. Va ser declarada parròquia en l'any [[1942]] per decret del llavors arquebisbe de Valéncia, [[Prudencio Melo]], i existix en el seu jardí des de l'any [[1963]] un chicotet monument al seu primer rector, Ranulfo Roig Pascual.

* Iglésia de la Concepció de la Punta: Es va començar a construir en l'any [[1908]] segons els plans de Francesc Mora Berenguer. Destaca l'esveltea de la seua cúpula i del seu campanar, obra esta última de Mauro Lleó. Va ser declarada parròquia en l'any [[1942]] per decret del llavors arquebisbe de Valéncia, [[Prudencio Melo]], i existix en el seu jardí des de l'any [[1963]] un chicotet monument al seu primer rector, Ranulfo Roig Pascual.

* Iglésia de Sant Lluís Bertran de la Fonteta de Sant Lluís: El temple actual data de l'any [[1902]], quan va ser elevat a parròquia. És d'estil barroc, en una portada de llinda en la part superior a on s'obri una fornícula en una image de Lluís Bertran. En l'interior s'obrin dotze capelles. Del conjunt destaca el campanar, que es va construir seguint les llínies de les típiques torres valencianes del sigle XVII.

* Iglésia de Sant Lluís Bertran de la Fonteta de Sant Lluís: El temple actual data de l'any [[1902]], quan va ser elevat a parròquia. És d'estil barroc, en una portada de llinda en la part superior a on s'obri una fornícula en una image de Lluís Bertran. En l'interior s'òbrin dotze capelles. Del conjunt destaca el campanar, que es va construir seguint les llínies de les típiques torres valencianes del sigle XVII.

* Iglésia de la Mare de Déu de Mont-Olivet: Es va edificar entre els anys [[1767]] i [[1771]] en estil neoclàssic. Consta d'una nau en planta de creu llatina, en la façana flanquejada per dos torres besones de base quadrada. En el seu interior destaca l'icona de Mare de Deu de Mont-Olivet, que presidix l'altar major sobre una chicoteta [[olivera]] que li servix de peana. En l'any [[1826]] es varen instalar en l'ermita els monjos de la Congregació de Sant Vicent de Paül, que varen haver d'abandonar en l'any [[1835]] degut a les lleis de desamortisació. Finalment, el [[15 de juliol]] de [[1941]] es va erigir en parròquia independent, per decret de l'arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo.

* Iglésia de la Mare de Déu de Mont-Olivet: Es va edificar entre els anys [[1767]] i [[1771]] en estil neoclàssic. Consta d'una nau en planta de creu llatina, en la frontera flanquejada per dos torres bessones de base quadrada. En el seu interior destaca l'icona de Mare de Deu de Mont-Olivet, que presidix l'altar major sobre una chicoteta [[olivera]] que li servix de peana. En l'any [[1826]] es varen instalar en l'ermita els monges de la Congregació de Sant Vicent de Paül, que varen haver d'abandonar en l'any [[1835]] degut a les lleis de desamortisació. Finalment, el [[15 de juliol]] de [[1941]] es va erigir en parròquia independent, per decret de l'arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==