Canvis

Na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]] '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - probablement en [[1116]]) fon l'esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz ''el Sit Campeador'']], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del Sit, se convertí en princesa de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] des de [[1099]] hasda [[1102]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref>  

'''Ximena de Valéncia''', na '''Ximena Diaz''', en [[castellà]], '''Jimena Díaz''' o també '''Ximena Díaz''', ([[Astúries]], anteriorment al [[24 de juliol]] de [[1046]]<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=http://dbe.rah.es/biografias/5858/jimena-diaz|obra=Biografías|editorial=Real Academia de la Historia}}</ref> - † probablement en [[1116]]) fon la princesa sobirana de l'[[Regne de Valéncia|Estat cristià de Valéncia]] entre [[1099]] i [[1102]], esposa de [[Rodrigo Díaz de Vivar|Rodrigo Díaz, el Sit Campejador]], en qui contragué matrimoni entre [[1074]] i [[1076]],{{Harvnp|Montaner Frutos|2006|p=335 y n. 21}} i a la mort del qual se convertí en monarca de [[Valéncia]].<ref>{{cita web|título=Jimena Díaz|url=https://www.condadodecastilla.es/personajes/jimena-diaz-esposa-del-cid-campeador/|editorial=COndado de Castilla}}</ref> Açò convertix a Ximena Diaz, cap d'Estat plenipotenciària i sobirana de Valéncia, en la primera dòna en conseguir ser monarca propietària (no consort ni regent) de l'història d'[[Europa]].

== Biografia ==

== Biografia ==

[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

[[Archiu:Donación de Jimena Díaz a la catedral de Valencia 1101.jpg|thumb|200px|Donació de Ximena Díaz del delme de tots els seus bens a la [[Catedral de Valéncia]] el [[21 de maig]] de [[1101]]. Se conserva en l'Archiu de la [[Catedral de Salamanca]], caixa 43, leg. 2, n.º 71.<ref>[http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/consulta/registro.cmd?id=4240 «Autógrafos inéditos del Cid y de Jimena en dos diplomas de 1098 y 1101»], ''Revista de Filología Española'', t. 5, 1918. Madrid, Sucesores de Hernando, 1918. Copia digital: Valladolid, Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo. Dirección General de Promociones e Instituciones Culturales, 2009-2010. Original en Archiu de la Catedral de Salamanca, caixa 43, leg. 2, n.º 71.</ref>]]

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. Despuix de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]), acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Asturies, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.{{refn|group=lower-alpha|En un documento de la sede ovetense, los tres hermanos, Rodrigo, Fernando, y Jimena Díaz sostienen un pleito con el obispo por los derechos sobre el monasterio de Tol, perteneciente a la sede desde la donación hecha por Gontrodo Gundemáriz.

Ximena era una dama perteneixient a l'alta noblea de la [[Regne de Lleó|Corona de Lleó]]. En acabant de casar-se en Rodrigo Díaz (segons la tradició llegendaria, en l'iglésia de [[Iglésia de San Miguel (Palencia)|san Miguel de Palencia]]) acompañà al seu marit, encara que no s'ha pogut determinar si residí en ell en la [[taifa de Zaragoza]] durant el primer desterro del Campeador (entre 1080 y 1086) com caudill de l'eixèrcit del regne andalusí al servici d'[[Al-Muqtadir]], [[Al-Mu'taman]] i [[Al-Musta'in II]]. Tampoc hi ha seguritat de que se n'anara en este periodo a Astúries, puix en el document en el que se basava esta hipótesis (un pleit de [[Tol]] de 1083) ella intervingué en ausència.

A l'inici del segon desterro del Sit, en [[1089]], Ximena fon encarcelà en els seus fills[[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]]  i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena hasda finals de [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el 21 de octubre en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que había conquistat el 17 de juny d'eixe any) i se reunix definitivament en el seu home en la cort real del Principat de Valéncia, hasda la mort del Sit el [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia hasda 1102.

A l'inici del segon desterro del Sit, en l'any [[1089]], Ximena fon encarcelada en els seus fills [[Cristina Rodríguez (noble)|Cristina]], [[Diego Rodríguez (hijo del Cid)|Diego]]  i [[María Rodríguez|María]] per manat d'[[Alfonso VI de León|Alfonso VI]]. No se sap res més de Ximena fins finals de l'any [[1094]], quan Rodrigo Díaz venç el [[21 de octubre]] en la [[batalla de Cuarte]] (entre [[Quart de Poblet]] i [[Mislata]]) a on derrotà a l'[[Imperi Almoràvit]] assegurant el seu domini sobre [[Valéncia]] (que havia conquistat el [[17 de juny]] d'eixe any), establint aixina un [[Estat]] independent cristià sobre el territori de l'anterior Taifa de Valencia. Per tant, Rodrigo de Valéncia se coronà Príncip ya que al no tindre sanc d'una dinastia real i provindre el poble no podia utilisar el títul de rei. Ximena se reuní definitivament en el seu home en la nova cort real de Valéncia, residint en el [[Palau Real de Valéncia]] fins la mort del Sit el dia [[10 de juny]] de [[1099]]. Des d'eixe moment se convertí en princesa plenipotenciaria de Valéncia fins l'any 1102.

Na Ximena consiguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]], hasda maig de l'any [[1102]]. En eix any el rei [[Alfons VI de Lleó]], considerant les dificultats de defendre Valéncia ordenà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, enterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a Castella.

La monarca Ximena conseguí defendre la ciutat i principat de Valéncia en les tropes del Sit i l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III|Ramon Berenguer III comte de Barcelona]], fins maig de l'any [[1102]]. Ximena envià una embaixada demanant ajuda a [[Alfons VI de Lleó]] qui al comprobar les dificultats de defendre Valéncia manà evacuar la ciutat cristiana el [[4 de maig]] de [[1102]]. Ximena prengué el cos del seu home, soterrat en la Catedral de Valéncia i la ciutat fon incendiada en els seus palaus, iglésies i cases.<ref>[https://www.webcitation.org/query?id=1256578448003029&url=www.geocities.com/Athens/Atlantis/2572/SenorioValencia.htm Ibercronox: Señorío de Valencia]</ref> El dia següent, [[5 de maig]] de [[1102]] Valéncia caigué en mans dels [[almoràvits]].<ref> [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/04708402022416440032268/023455_0054.pdf Gaspar Remiro, Mariano: Historia de la Murcia Musulmana]</ref> El rei Alfons escoltà a Na Ximena en el seu retorn a [[Regne de Castella|Castella]].

En [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canóngens de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat pròxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 de agosto de [[1113]] i [[1116]], més probablement en eix últim any.

En l'any [[1103]] firmà en [[San Pedro de Cardeña]] un document per el que ven un monasteri de la seua propietat a dos canonges de [[Burgos]], encara que tal fet no significa que Ximena vixquera recluïda en l'abadia durant la seua viudetat. Lo més probable és que vixquera els seus últims anys en [[Burgos]] o en alguna localitat pròxima a dita ciudad. Muigué entre el 29 d'agost de [[1113]] i [[1116]], encara que més probablement en eix últim any.

Na Ximena fon soterrada junt al Cid en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[catedral de Burgos]], a on permaneixen.

Na Ximena fon soterrada junt al Sit en el [[Monasteri de San Pedro de Cardeña]], sent expoliats durante la [[Guerra d'Independència española]]. En l'any [[1921]] els seus cosos se traslladaren des de [[França]] a la [[Catedral de Burgos]], a on permaneixen.

==Referències==

==Referències==

{{Ref}}

{{Ref}}

==Enllaços externs==

 

== Enllaços externs ==