Canvis

'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' són algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la [[ciència política]] i la [[teoria de l'estat]] o [[dret constitucional]]. Fa referencia al model d'organisació del [[poder (sociologia)|poder]] constitucional que adopta un [[Estat]] en funció de la relació existent entre els [[separació de poders|distints poders]].  

'''Forma de govern, forma política, forma política de l'Estat, regim polític, regim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític''' són algunes de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la [[ciència política]] i la [[teoria de l'estat]] o [[dret constitucional]]. Fa referencia al model d'organisació del [[poder (sociologia)|poder]] constitucional que adopta un [[Estat]] en funció de la relació existent entre els [[separació de poders|distints poders]].  

Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li son característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra.  

Es la manera en la que s'estructura el [[poder polític]] per a eixercir la seua [[autoritat]] en l'[[Estat]], coordinant totes les [[institucions]] que ho formen, fa que cada forma de govern precise d'uns mecanismes de regulació que li són característics. Estos models polítics varien d'un estat a atre i d'una época històrica a atra.  

La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia|ideològic]].

La seua formulació se sol justificar aludint a molt diferents causes: estructurals o [[idiosincràsia|idiosincràtiques]] (imperatius territorials, històrics, culturals, religiosos, etc.) o coyunturals (periodos de [[crisis econòmica]], catàstrofes, guerres, perills o "emergències" de molt distinta naturalea, buits de poder, falta de [[consens]] o de [[liderage]], etc.); pero sempre com plasmació política d'un proyecte [[ideologia|ideològic]].