154 176
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Jujuy in Argentina (+Falkland hatched).svg|right|thumb|225px|<center>'''Jujuy''' en Argentina</center>]]
[[File:Jujuy in Argentina (+Falkland hatched).svg|right|thumb|225px|<center>'''Jujuy''' en Argentina</center>]]
'''Jujuy''' és una província d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[Bolivia]], a l'est i al sur en la província de [[Salta]].
'''Jujuy''' és una província d'[[Argentina]], situada en l'extrem noroest del país. Llimita a l'oest en la [[Cordillera dels Andes]] i [[Chile]], al noroest en [[Bolívia]], a l'est i al sur en la província de [[Salta]].
La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]].
La capital es la ciutat de [[San Salvador de Jujuy]].
[[File:Jujuy (Argentina).png|right|thumb|225px|<center>Mapa de '''Jujuy'''</center>]]
[[File:Jujuy (Argentina).png|right|thumb|225px|<center>Mapa de '''Jujuy'''</center>]]
[[File:Jujuy.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Ciutat de San Salvador de Jujuy'''</center>]]
[[File:Jujuy.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Ciutat de San Salvador de Jujuy'''</center>]]
Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l’agricultura en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.
Les terres altes de '''Jujuy''', i particularment la [[Trencall d’Humahuaca]], fon assentament d’una poblacio indigena que desenrollà l'agricultura en “terraces” en importants regadius; foren també miners i artesans de metales preciossos, habils canterers i constructors de fortalees de pedra enclavades en les cimes dels encerrellades, nomenats “pucarás”.
La fundació d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Peru]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''.
La fundació d’una ciutat en el vall de '''Jujuy''' fon demorada no sol per l’oposicio indigena a l’entrada dels conquistadors, sino que el factor important fon la lluita que sostingueren els espanyols de [[Chile]] i [[Perú]], que pretenien dominar respectivament el territori que abarca hui les provincies de [[Salta]] i '''Jujuy'''.
La nostra província fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el [[sigle XVII]] certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la [[Trencall]] i ho que es nomena Ramal.
La nostra província fon desenrollant-se a traves dels anys. Encara en el [[sigle XVII]] certes tribus plantejaren sérios problemes pero, a poc a poc, la civilisacio fon guanyant les regions de la Puna, la [[Trencall]] i ho que es nomena Ramal.
La situacio geografica li va posar en el risc de patir [[11 invasions dels eixercits realistes]]. Tan gran fon el sacrifici de '''Jujuy''' per la causa de l’Independència. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de [[1812]] (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà héroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides.
La situacio geografica li va posar en el risc de patir [[11 invasions dels eixercits realistes]]. Tan gran fon el sacrifici de '''Jujuy''' per la causa de l’Independència. Aixina la nostra Patria va conseguir ser lliure i sobirana, i quedà demostrat en l’Exodo del 23 d’Agost de [[1812]] (l'[[Exodo Jujeny]]) i en la [[Guerra Gaucha]] que nos donà héroes que rebujaren i derrotaren a l’enemic a costa de les seues vides.
Entre [[1817]] i [[1821]], el territori de '''Jujuy''' fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:
Entre els anys [[1817]] i [[1821]], el territori de '''Jujuy''' fon invadit sis vegades per les tropes d'Espanya:
* Entre el 6 de giner i el 21 de maig de [[1817]]
* Entre el 6 de giner i el 21 de maig de [[1817]]
* Entre el 14 i el 16 de giner de [[1818]]
* Entre el 14 i el 16 de giner de [[1818]]
Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de [[2007]] la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilómetro quadrat.
Segons les estimacions de l'INDEC, en juny de [[2007]] la poblacio de Jujuy era de 670.766 habitants, en una densitat de poblacio de 11,5 habitants per quilómetro quadrat.
==Divisió administrativa==
== Divisió administrativa ==
[[File:Runtuyoc.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Llacunes de Yala'''</center>]]
[[File:Runtuyoc.jpg|right|thumb|225px|<center>'''Llacunes de Yala'''</center>]]
La província de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals.
La província de '''Jujuy''' es dividix en 16 departaments. Els departaments es dividixen a la seua vegada en municipis i comissions municipals.
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries.
L'activitat comercial es concentra en les proximitats de la capital provincial a on es troba la planta siderurgica de [[Palpala]] i en el sector oriental, en la zona del vall del riu San Francisco es destaquen les agroindustries.
La situació de '''Jujuy''' es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest son dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells paisages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.
La situació de '''Jujuy''' es comercialment estrategica: la [[Trencall d’Humahuaca]] al nort i el [[Pas de Jama]] en l'oest són dos rutes comercials disponibles en tota estació i en un intens trafic. Els bells païsages i les seues antiquissimes tradicions fan d’esta província argentina siga u dels pols turistics a escala mundial.
== Principals ciutats ==
== Principals ciutats ==
La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis a on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums són el reflex d'un temps immemorial a on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua música i celebracions.
La puna, ubicada en tot el noroest de la provincia, és un espai ple de llum, cel de net blau i un part tapis a on haviten les vicunyes, guanacs i suris. Els seus havitants tenen la calma i el silenci del pintoresco païsage, on les costums són el reflex d'un temps immemorial a on la tradicio i la realitat quotidià es fonen en la seua música i celebracions.
Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en paisages vistosos i clima agradables.
Els valls templats, que s'ubiquen al sur en esta província plena de contrasts, es u dels circuïts basics, en variats llocs d'ensomi en païsages vistosos i clima agradables.
Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs.
Les [[Yungas]], nomenat també els valls calits, te una tupida vegetacio i rica fauna. Ocupant la part suroest de la provincia, on l'ecoturisme i turisme d'aventura són interessants propostes per ad estos bells llocs.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==