Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 146: Llínea 146:  
El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu prósper [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món, paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren els escritors puix era una de les llengües de major prestigi de l'época.  
 
El [[Regne de Valéncia]] viu, durant el seu prósper [[sigle XV]], el renaiximent de les lletres valencianes, la pintura i l'escultura que fon el primer de la Península, antecessor del [[Sigle d'Or Castellà]], i u dels primers del món, paralel a l'[[Sigle d'Or Italià|italià]]. Este renaiximent s'escrigué en [[llengua valenciana]] tal i com sempre admeteren els escritors puix era una de les llengües de major prestigi de l'época.  
   −
[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià]] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste iniciat pell, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. També se poden mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Ausias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "Els trobes de lahors de la Verge Maria".
+
[[Ausias March]] viajà en [[Alfons V el Magnànim]] a conquistar [[Regne de Nàpols|Nàpols]] a on conegué a l'[[humanisme]] [[Itàlia|italià]] del que s'inspirà. Ell fon un gran poeta que gastà com a novetat la llengua valenciana. Al nou moviment renaixentiste iniciat pell, el seguiren [[Jordi de Sant Jordi]], [[Roiç de Corella]] també grans poetes valencians. També se poden mencionar a [[Francesc Ferrer]]  i [[Lluís de Vilarasa]] que varen seguir a l'escola d'Ausias o [[Dionís Guiot]] que s'ajustava més a l'estil d'[[Andreu Febrer]]. El primer llibre imprés en [[Espanya]] fon un llibre del major certamen de poesia valenciana, imprés en [[Valéncia]], i titulat "[[Obres e trobes en lahors de la Verge Maria|Els trobes de lahors de la Verge Maria]]".
    
En la prosa, [[Joanot Martorell]] fon el major escritor valencià, comparable en [[Cervantes]] o [[Shakespeare]], en la seua gran obra, "[[Tirant lo Blanch]]". Atre gran personage del Sigle d'Or és [[Sor Isabel de Villena]], dòna valenciana, abadesa de les [[clarises]] de [[Valéncia]], que escrigué sobre lliteratura religiosa destacant la "[[Vita Christi]]" una visió personal de la vida de [[Crist]]. Isabel conseguí estar en igual en tots els escritors de l'época i passar a formar part de la [[lliteratura universal]]. Isabel inspirà tota la posterior mística espanyola. [[Jaume Roig]] escrigué una crítica de les costums de l'época i la seua obra més important és "[[L'Espill]]". També s'inclou en este sigle a [[Sant Vicent Ferrer]], i a son germà [[Bonifaci Ferrer]] autor de la [[Bíblia Valenciana|Bíblia en llengua valenciana]] la tercera en llengua moderna escrita en lo món.  
 
En la prosa, [[Joanot Martorell]] fon el major escritor valencià, comparable en [[Cervantes]] o [[Shakespeare]], en la seua gran obra, "[[Tirant lo Blanch]]". Atre gran personage del Sigle d'Or és [[Sor Isabel de Villena]], dòna valenciana, abadesa de les [[clarises]] de [[Valéncia]], que escrigué sobre lliteratura religiosa destacant la "[[Vita Christi]]" una visió personal de la vida de [[Crist]]. Isabel conseguí estar en igual en tots els escritors de l'época i passar a formar part de la [[lliteratura universal]]. Isabel inspirà tota la posterior mística espanyola. [[Jaume Roig]] escrigué una crítica de les costums de l'época i la seua obra més important és "[[L'Espill]]". També s'inclou en este sigle a [[Sant Vicent Ferrer]], i a son germà [[Bonifaci Ferrer]] autor de la [[Bíblia Valenciana|Bíblia en llengua valenciana]] la tercera en llengua moderna escrita en lo món.  
Llínea 163: Llínea 163:  
Calixt III ([[1378]]-[[1458]]) que naixqué en la [[Torre de Canals]] en el nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de [[Sant Vicent Ferrer]] que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i [[Alfons V el Magnànim]] que l'ajudà a arribar al [[Vaticà]] com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els [[Imperi Otomà|turcs]] que conseguí la victòria en [[Belgrat]]. També canonisà a Sant Vicent Ferrer.
 
Calixt III ([[1378]]-[[1458]]) que naixqué en la [[Torre de Canals]] en el nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de [[Sant Vicent Ferrer]] que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i [[Alfons V el Magnànim]] que l'ajudà a arribar al [[Vaticà]] com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els [[Imperi Otomà|turcs]] que conseguí la victòria en [[Belgrat]]. També canonisà a Sant Vicent Ferrer.
   −
També arribà a ser Papa [[Aleixandre VI]] ([[1431]]-[[1503]]) que naixqué en [[Xàtiva]] en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un gran poder i intervingué en molts confictes en [[Itàlia]]. En [[1496]] donà la bula ''Si convenit'' als monarques [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferran II d'Aragó|Ferran]] el títul de ''[[Reis Catòlics]] de les Espanyes'' i les bules que organisarien l'evangelisació i conquista del Nou Món en favor del mateixos.  
+
També arribà a ser Papa [[Aleixandre VI]] ([[1431]]-[[1503]]) que naixqué en [[Xàtiva]] en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un gran poder i intervingué en molts confictes en [[Itàlia]]. En [[1496]] donà en la bula ''Si convenit'' als monarques [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferran II d'Aragó|Ferran]] el títul de ''[[Reis Catòlics]] de les Espanyes'' i les bules que organisarien l'evangelisació i conquista del Nou Món en favor dels mateixos.  
    
== Edat Moderna ==
 
== Edat Moderna ==
Llínea 207: Llínea 207:  
Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes.  
 
Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes.  
   −
El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliverals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero que en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.
+
El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la revolució en Valéncia en els lliberals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero que en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.
    
De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]]. En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].
 
De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren de les més llegides del món. Entre elles destaquen, "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) que se poden considerar noveles regionals. Dels llibres de caràcter històric destaca el seu gran èxit "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) molt popular en el públic [[Estats Units|estatunidenc]] en acabar la [[Primera Guerra Mundial]]. Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]]. En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].
Llínea 229: Llínea 229:     
[[Archiu:Conli.jpg|left|thumb|200px|<center>Image d'una manifestació contra el pancatalanisme</center>]]
 
[[Archiu:Conli.jpg|left|thumb|200px|<center>Image d'una manifestació contra el pancatalanisme</center>]]
Per atra banda, el [[conflicte llingüístic valencià]] ha quedat sense resoldre. En la transició, la [[RACV]] oferí unes normes respetuoses en el genuí valencià, les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren oficials en els primers anys de la democràcia, baix elles se redactà l'Estatut d'Autonomia i s'ensenyaren en les escoles. Pero els següents governs de la Generalitat apartartaren les Normes d'El Puig, intentant catalanisar i adoctrinar als valencians. En l'arribada del [[PPCV]] se produí el [[Pacte de Reus]]. Ací [[Jordi Pujol]] pactà en [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] i [[Francisco Camps|Camps]] la creació de la [[AVL]] a canvi de recolçar a [[José María Aznar|Aznar]] com a [[President d'Espanya]]. La AVL no respecta la singularitat i la realitat llingüística valenciana i continua en el seu intent per suplantar-la. Encara aixina, hui en dia les Normes d'El Puig seguixen reivindicant-se com les autèntiques reguladores de la llengua valenciana.
+
Per atra banda, el [[conflicte llingüístic valencià]] ha quedat sense resoldre. En la transició, la [[RACV]] oferí unes normes respectuoses en el genuí valencià, les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren oficials en els primers anys de la democràcia, baix elles se redactà l'Estatut d'Autonomia i s'ensenyaren en les escoles. Pero els següents governs de la Generalitat apartartaren les Normes d'El Puig, intentant catalanisar i adoctrinar als valencians. En l'arribada del [[PPCV]] se produí el [[Pacte de Reus]]. En este acort [[Jordi Pujol]] pactà en [[Eduardo Zaplana|Zaplana]], [[Francisco Camps|Camps]] i [[Esteban González Pons|Pons]] la creació de la [[AVL]] a canvi de recolçar a [[José María Aznar|Aznar]] com a [[President d'Espanya]]. La [[AVL]] pretén destruir la singularitat i la realitat llingüística valenciana i continua en el seu intent per suplantar-la. Encara aixina, hui en dia les Normes d'El Puig seguixen reivindicant-se com les autèntiques reguladores de la llengua valenciana.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
3829

edicions

Menú de navegació