Canvis

| lloc_mort = [[París]], [[França]]

| lloc_mort = [[París]], [[França]]

}}

}}

'''Yves Henri Donat Dave Mathieu Saint Laurent''' ([[Orán (Algèria)|Orán]], [[Algèria francesa|Algèria]], [[1 d'agost]] de [[1936]] - [[París]], [[1 de juny]] de [[2008]]) fon un dissenyador de [[moda]] i empresari [[França|francés]], fundador de la marca homònima de roba d'[[alta costura]].

'''Yves Henri Donat Dave Mathieu Saint Laurent''' ([[Orán (Algèria)|Orán]], [[Algèria francesa|Algèria]], [[1 d'agost]] de [[1936]] - † [[París]], [[1 de juny]] de [[2008]]) fon un dissenyador de [[moda]] i empresari [[França|francés]], fundador de la marca homònima de roba d'[[alta costura]].

== Biografia ==

== Biografia ==

En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''».

En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''».

En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posició, i acodí a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despuix de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.  

En l'any [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posició, i acodí a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despuix de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.  

En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller.

En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller.

=== Inicis en [[Christian Dior]] ===

=== Inicis en [[Christian Dior]] ===

En 18 anys, Saint Laurent entrà a treballar en la firma ''Dior'', si be les seues tarees inicials foren més be prosaiques: decorar l'estudi i dissenyar alguns accessoris. Sorprenentment, Christian Dior] li trià com el seu successor en el càrrec de Dissenyador Cap de la casa. Saint Laurent i sa mare s'estranyaren per la decisio de Dior, qui semblava massa jove per a jubilar-se. Moriria d'un infart eixe mateix any.

En 18 anys, Saint Laurent entrà a treballar en la firma ''Dior'', si be les seues tasques inicials foren més be prosaiques: decorar l'estudi i dissenyar alguns accessoris. Sorprenentment, Christian Dior] li trià com el seu successor en el càrrec de Dissenyador Cap de la casa. Saint Laurent i sa mare s'estranyaren per la decisio de Dior, qui semblava massa jove per a jubilar-se. Moriria d'un infart eixe mateix any.

En 1957, en 21 anys, Saint Laurent se convertí en el modiste més jove de l'alta costura francesa. La seua colecció de primavera de 1958 alcançà resonant exit, al prolongar l'estil ''New Look'' acunyat per Dior. Este èxit contribuí a ''rescatar'' la firma d'una fallida que semblava segura. Pero les creacions posteriors de Saint Laurent colliren dures critiques, i la seua carrera en ''Dior'' se va interrompre en l'any [[1960]], quan fon cridat per a complir en el [[servici militar]] francés, coincidint en la guerra d'independència d'Algèria. Saint Laurent havia eludit la milicia fins llavors gràcies a influencies del propietari de ''Dior'', Marcel Boussac, i s'ha conjecturat que quan Boussac volgué prescindir d'ell, mogué els ''fils'' necessaris per a que li cridasen a files.

En 1957, en 21 anys, Saint Laurent se convertí en el modiste més jove de l'alta costura francesa. La seua colecció de primavera de 1958 alcançà resonant exit, al prolongar l'estil ''New Look'' acunyat per Dior. Este èxit contribuí a ''rescatar'' la firma d'una fallida que semblava segura. Pero les creacions posteriors de Saint Laurent colliren dures critiques, i la seua carrera en ''Dior'' se va interrompre en l'any [[1960]], quan fon cridat per a complir en el [[servici militar]] francés, coincidint en la guerra d'independència d'Algèria. Saint Laurent havia eludit la milicia fins llavors gràcies a influencies del propietari de ''Dior'', Marcel Boussac, i s'ha conjecturat que quan Boussac volgué prescindir d'ell, mogué els ''fils'' necessaris per a que li cridasen a files.

Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com ''[[Cyrano de Bergerac]] '' y ''La Pantera Rosa'', colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (Stavisky, 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]], [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (La panthère rose, 1963), [[Isabelle Adjani]] i convertí a [[Catherine Deneuve]] en [[Icon de la moda|icon d'estil]] i musa personal.

Dissenyà decorats i vestuari per a films i obres com ''[[Cyrano de Bergerac]] '' y ''La Pantera Rosa'', colaborant en [[[Roland Petit]], Claude Régy, [[Jean-Louis Barrault]], [[Luis Buñuel]], [[François Truffaut]], [[Alain Resnais]] (Stavisky, 1974), [[Jean Marais]], [[Zizi Jeanmaire]], [[Arletty]], [[Jeanne Moreau]], [[Claudia Cardinale]] (La panthère rose, 1963), [[Isabelle Adjani]] i convertí a [[Catherine Deneuve]] en [[Icon de la moda|icon d'estil]] i musa personal.

 

{{Traduït de|es|Yves Saint-Laurent}}

{{Traduït de|es|Yves Saint-Laurent}}

[[Categoria:Disseny]]

[[Categoria:Disseny]]

[[Categoria:Empreses_de_disseny]]

[[Categoria:Empreses_de_disseny]]

[[Categoria:Moda]]

[[Categoria:Moda]]