Canvis

Hi ha estudiosos que creuen que la creència [[monoteista]] en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'[[Aton]] imposta per [[Akhenaton]] i que podria haver segut duta fins a terres aramees a través dels [[apiru]], un poble que havia saquejat l'[[Egipte antic]]; esta teoria, empero, no conta en moltes proves sòlides que la recolzen.  

Hi ha estudiosos que creuen que la creència [[monoteista]] en Jehovà prové de l'adoració egípcia d'[[Aton]] imposta per [[Akhenaton]] i que podria haver segut duta fins a terres aramees a través dels [[apiru]], un poble que havia saquejat l'[[Egipte antic]]; esta teoria, empero, no conta en moltes proves sòlides que la recolzen.  

Atres creuen que es tracta d'una evolució local dels deus de la zona: si bé la gran majoria de creències eren politeistes, també era habitual que hi haguera un deu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un deu únic.

Atres creuen que es tracta d'una evolució local dels deus de la zona: si be la gran majoria de creències eren politeistes, també era habitual que hi haguera un deu suprem creador i més poderós que podria haver evolucionat fins a convertir-se en un deu únic.

Les inscripcions més antigues que nomenen a Jehovà pareixen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos sers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Aixina, una gerra de ceràmica trobada a [[Kuntillet Ajrud]], datada entre els anys [[950 a. C.|950]] i [[850 a. C. ]], portava l'inscripció: "A Jehova de Samària i a la seua Aixera". Una atra inscripció trobada en una tomba de [[Jirbet el-Qom]], datada entre l'any [[800 a. C.|800]] i [[700 a. C. ]], diu: "Que Jehovà beneïxca a Uriyahu, puix la seua Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deesa. Cap aixina la possibilitat de que Jehovà evolucionara d'un consort de la [[deesa]] que va acabar adoptant el paper principal.

Les inscripcions més antigues que nomenen a Jehovà pareixen demostrar l'existència d'una antiga dualitat masculina/femenina de la divinitat o d'un politeisme basat en dos sers suprems masculí i femení que podrien ser consorts. Aixina, una gerra de ceràmica trobada a [[Kuntillet Ajrud]], datada entre els anys [[950 a. C.|950]] i [[850 a. C. ]], portava l'inscripció: "A Jehova de Samària i a la seua Aixera". Una atra inscripció trobada en una tomba de [[Jirbet el-Qom]], datada entre l'any [[800 a. C.|800]] i [[700 a. C. ]], diu: "Que Jehovà beneïxca a Uriyahu, puix la seua Aixera l'ha salvat dels seus enemics". Aixera era una divinitat identificada en molts pobles semítics com la mare deesa. Cap aixina la possibilitat de que Jehovà evolucionara d'un consort de la [[deesa]] que va acabar adoptant el paper principal.