Canvis

'''Alà''' (en [[àrap]] '''ﷲ''', ''Al-lāh'') és tradicionalment la paraula àrap amprada per a nomenar a [[Deu]]. Encara que, la paraula Alà no és específica de l'[[islam]]; els [[cristianisme|cristians]] i [[judeu]]s àraps i els [[Illa de Malta|maltesos]], majoritàriament catòlics, també la gasten per a referir-se a la [[deïtat]] [[monoteista]].

'''Alà''' (en [[àrap]] '''ﷲ''', ''Al-lāh'') és tradicionalment la paraula àrap amprada per a nomenar a [[Deu]]. Encara que, la paraula Alà no és específica de l'[[islam]]; els [[cristianisme|cristians]] i [[judeu]]s àraps i els [[Illa de Malta|maltesos]], majoritàriament catòlics, també la gasten per a referir-se a la [[deïtat]] [[monoteista]].

Si bé Alà s'associa a sovint en l'islam, també era usat en els temps preislàmics i en els escrits dels savis judeus que habitaren en terres de parla aràbiga. Alà també es considera la traducció de [[Baal]] (principal deïtat mesopotàmica) en la parla aràbiga, aixina com la traducció de Baalat (esposa de Baal) en àrap és [[Alat]] (esposa d'Alà). També, en les religions preislàmiques, Alà és el pare de les tres deïtats de [[la Meca]], i ses filles se nomenen [[Manat (mitologia)|Manat]], [[al-Uzza]] i [[Alat]].

Si be Alà s'associa a sovint en l'islam, també era usat en els temps preislàmics i en els escrits dels savis judeus que habitaren en terres de parla aràbiga. Alà també es considera la traducció de [[Baal]] (principal deïtat mesopotàmica) en la parla aràbiga, aixina com la traducció de Baalat (esposa de Baal) en àrap és [[Alat]] (esposa d'Alà). També, en les religions preislàmiques, Alà és el pare de les tres deïtats de [[la Meca]], i ses filles se nomenen [[Manat (mitologia)|Manat]], [[al-Uzza]] i [[Alat]].

== Vore també ==

== Vore també ==