Canvis

Estigué uns anys exiliat en [[Provença]] entre 1865 i 1867 per haver participat en la conspiració del general [[Joan Prim i Prats|Prim]]. Allí conegué a [[Frederic Mistral]] en [[1865]] i pogué participar en el [[Felibrige]], del qual en fon nomenat vicepresident. Fon membre de la delegació catalana que entregà la [[Copa Santa]] als escritors occitans.<ref>{{Ref-llibre |llinage=Badia i Margarit |nom=Antoni M. |llinage2=Camprubí |nom2=Michel |títul=Actes del vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes |url= https://books.google.es/books?id=HaIATObfkToC&pg=PA165&dq=felibritge&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijhKilj5jLAhWBVBoKHftgAiIQ6AEIKjAC#v=onepage&q=felibritge&f=false |llengua= | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=165 |isbn=8478260838}}</ref>

Estigué uns anys exiliat en [[Provença]] entre 1865 i 1867 per haver participat en la conspiració del general [[Joan Prim i Prats|Prim]]. Allí conegué a [[Frederic Mistral]] en [[1865]] i pogué participar en el [[Felibrige]], del qual en fon nomenat vicepresident. Fon membre de la delegació catalana que entregà la [[Copa Santa]] als escritors occitans.<ref>{{Ref-llibre |llinage=Badia i Margarit |nom=Antoni M. |llinage2=Camprubí |nom2=Michel |títul=Actes del vuitè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes |url= https://books.google.es/books?id=HaIATObfkToC&pg=PA165&dq=felibritge&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwijhKilj5jLAhWBVBoKHftgAiIQ6AEIKjAC#v=onepage&q=felibritge&f=false |llengua= | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1989 |pàgines=165 |isbn=8478260838}}</ref>

En 1867 tornà a Catalunya. A partir de llavors i durant tot el [[Sexenni revolucionari]] s'implicà molt activament en la política espanyola. Durant el regnat d'[[Amadeu I d'Espanya]] fon nomenat ministre l'any [[1871]]<ref name="Diccionari"/> (Ministre de Foment i d'Ultramar) durant la [[Primera República Espanyola]], gràcies a una intervenció d'[[Antoni Samà]], a causa de l'extensió del districte electoral dins del qual s'incloïa Vilanova i la Geltrú. Este seria u dels motius pels quals més avant decidí establir el seu proyecte cultural en esta vila, com a senyal d'agraïment.<ref name=comas07>{{ref-llibre|llinage=Comas i Güell|nom=Montserrat|títul=La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català|lloc=Barcelona| editorial= [[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]] |any=2007|isbn=978-84-8415-882-0| consulta=21 maig 2015|enllaçautor=Montserrat Comas i Güell|pàgines=22|format=paper|ref=DL B-3.581-2007}}</ref> Balaguer tornà a ocupar el mateix càrrec en [[1886]] durant el govern de [[Práxedes Mateo Sagasta]].<ref name="Diccionari"/>

En 1867 tornà a Catalunya. A partir de llavors i durant tot el [[Sexenni revolucionari]] s'implicà molt activament en la política espanyola. Durant el regnat d'[[Amadeu I d'Espanya]] fon nomenat ministre l'any [[1871]]<ref name="Diccionari"/> (Ministre de Foment i d'Ultramar) durant la [[Primera República Espanyola]], gràcies a una intervenció d'[[Antoni Samà]], a causa de l'extensió del districte electoral dins del qual s'incloïa Vilanova i la Geltrú. Este seria u dels motius pels quals més avant decidí establir el seu proyecte cultural en esta vila, com a senyal d'agraïment.<ref name=comas07>{{ref-llibre|llinage=Comas i Güell|nom=Montserrat|títul=La Biblioteca Museu Balaguer, un proyecte nacional català|lloc=Barcelona| editorial= [[Publicacions de l'Abadia de Montserrat]] |any=2007|isbn=978-84-8415-882-0| consulta=21 maig 2015|enllaçautor=Montserrat Comas i Güell|pàgines=22|format=paper|ref=DL B-3.581-2007}}</ref> Balaguer tornà a ocupar el mateix càrrec en [[1886]] durant el govern de [[Práxedes Mateo Sagasta]].<ref name="Diccionari"/>

La seua dona morí en 1881. Al no haver tengut descendència, Víctor Balaguer invertí la seua chicoteta fortuna en crear en [[1884]] la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] en [[Vilanova i la Geltrú]], un equipament públic que donà a la ciutat en agraïment per haver segut sempre elegit diputat a Corts per esta població des del 1869.<ref name="Diccionari"/> El seu llegat fon depositat en esta institució, que conserva actualment la seua biblioteca de vintidosmil llibres i la seua colecció d'art, en la qual destaquen algunes peces egípcies, orientals i precolombines, molt estranyes en la Catalunya d'aquella época.<ref name="Diccionari"/>

La seua dona morí en 1881. Al no haver tengut descendència, Víctor Balaguer invertí la seua chicoteta fortuna en crear en [[1884]] la [[Biblioteca Museu Víctor Balaguer]] en [[Vilanova i la Geltrú]], un equipament públic que donà a la ciutat en agraïment per haver segut sempre elegit diputat a Corts per esta població des del 1869.<ref name="Diccionari"/> El seu llegat fon depositat en esta institució, que conserva actualment la seua biblioteca de vintidosmil llibres i la seua colecció d'art, en la qual destaquen algunes peces egípcies, orientals i precolombines, molt estranyes en la Catalunya d'aquella época.<ref name="Diccionari"/>