Canvis

Sis mesos més tart, Carles i Laura veuen en la ciutat a Benigna passejant un cochet de bebé. Laura la flama, pero és atropellada per un camió, morint a l'instant. Laura conseguix agarrar el cochet pero descobrix que en el seu interior soles hi ha una monyica en un sac semblant al de Tomás, posat en el cap. La policia revisa la casa de Benigna i descobrix que ella treballà en l'orfanat i tenia un fill cridat Tomás. Ell portà un sac en el seu cap degut a la seua deformitat i fon apartat dels demés chiquets. Tomás fon accidentalment assessinat pels chiquets de l'orfanat que li furtaren la maixquera prop d'una cova en la plaja. El chiquet, avergonyit, s'amagà en la cova a on mori ofegat al pujar la marea. Desesperada, Laura va a una medium cridada Aurora (Geraldine Chaplin) per a buscar pistas de la desaparició del seu fill; la dona descobrix que els espirits dels chiquets de l'orfanat seguixen en la casa, i ploren perque diuen que han segut enverinats. Finalment, convenç a Laura que hi ha que "creure per a vore", i ella descobrix sacs de farina plens de cendres i ossos dels orfens dins de l'almagasen de carbó que havia estat rondant Benigna, per tant se deduix que ella els assessinà com venjança per la mort del seu fill.

Sis mesos més tart, Carles i Laura veuen en la ciutat a Benigna passejant un cochet de bebé. Laura la flama, pero és atropellada per un camió, morint a l'instant. Laura conseguix agarrar el cochet pero descobrix que en el seu interior soles hi ha una monyica en un sac semblant al de Tomás, posat en el cap. La policia revisa la casa de Benigna i descobrix que ella treballà en l'orfanat i tenia un fill cridat Tomás. Ell portà un sac en el seu cap degut a la seua deformitat i fon apartat dels demés chiquets. Tomás fon accidentalment assessinat pels chiquets de l'orfanat que li furtaren la maixquera prop d'una cova en la plaja. El chiquet, avergonyit, s'amagà en la cova a on mori ofegat al pujar la marea. Desesperada, Laura va a una medium cridada Aurora (Geraldine Chaplin) per a buscar pistas de la desaparició del seu fill; la dona descobrix que els espirits dels chiquets de l'orfanat seguixen en la casa, i ploren perque diuen que han segut enverinats. Finalment, convenç a Laura que hi ha que "creure per a vore", i ella descobrix sacs de farina plens de cendres i ossos dels orfens dins de l'almagasen de carbó que havia estat rondant Benigna, per tant se deduix que ella els assessinà com venjança per la mort del seu fill.

   

   

Incapaç d'enfrontar-se a la situació, Carles abandona l'orfanat i Laura li demana que li doni dos dies de determini per a trobar a Simón. Ella recrea la disposició original de l'orfanat i intenta posar-se en contacte en els fantasmes dels chiquets, mediant els seus jocs i pronte escomença a vore'ls a la seua al voltant i ella inicia un joc de pilpil, al que solia jugar quan se crie en l'orfanat. Els fantasmes la conduixen a una porta oculta dins d'un armari baix l'escala ("la casita de Tomás", a la qual Simón se referi just abans de la seua desaparició). Esta porta conduix a un espai del soterraneu. En el que veu a Simón viu i ho abraça en una manta. Quan conseguix que els fantasmes dels chiquets desapareixquen, Laura troba que la manta a on havia estat abraçant a Simón està buida i a la seua esquena se troba el cadaver del seu fill, que porta la maixquera de Tomás.

Incapaç d'enfrontar-se a la situació, Carles abandona l'orfanat i Laura li demana que li doni dos dies de determini per a trobar a Simón. Ella recrea la disposició original de l'orfanat i intenta posar-se en contacte en els fantasmes dels chiquets, mediant els seus jocs i pronte escomença a vore'ls a la seua al voltant i ella inicia un joc de pilpil, al que solia jugar quan se crie en l'orfanat. Els fantasmes la conduïxen a una porta oculta dins d'un armari baix l'escala ("la casita de Tomás", a la qual Simón se referi just abans de la seua desaparició). Esta porta conduix a un espai del soterraneu. En el que veu a Simón viu i ho abraça en una manta. Quan conseguix que els fantasmes dels chiquets desapareixquen, Laura troba que la manta a on havia estat abraçant a Simón està buida i a la seua esquena se troba el cadaver del seu fill, que porta la maixquera de Tomás.

   

   

Descobrix, al fi, que havia segut ella la que, sense voler, havia causat la mort de Simón, bloquejant en la seua busca la porta del soterraneu, atrapant-ho dins, i recorda els sorolls inexplicables que havia escoltat aquella mateixa nit eren els de Simón tractant d'eixir i caent per les escales. Laura, en estat de shock, porta el cos Simón amunt i engolix varis sarpallons de pastilles d'Alprazolam, demanant estar en Simón atra volta, com premi per haver terminat el joc del tesor. El desig torna la vida a Simón en els braços de Laura, i ell desija, a la seua volta, que se quede en tots els chiquets de l'orfanat per a que els cuide, i ella accepta.

Descobrix, al fi, que havia segut ella la que, sense voler, havia causat la mort de Simón, bloquejant en la seua busca la porta del soterraneu, atrapant-ho dins, i recorda els sorolls inexplicables que havia escoltat aquella mateixa nit eren els de Simón tractant d'eixir i caent per les escales. Laura, en estat de shock, porta el cos Simón amunt i engolix varis sarpallons de pastilles d'Alprazolam, demanant estar en Simón atra volta, com premi per haver terminat el joc del tesor. El desig torna la vida a Simón en els braços de Laura, i ell desija, a la seua volta, que se quede en tots els chiquets de l'orfanat per a que els cuide, i ella accepta.