Canvis

''"[9] Abans de fer-se clar anava a vore l'emperador Vespasià -- ya que este també aprofitava les nits, -- per tal d'eixercir el càrrec que li havia segut assignat. De tornada a casa, el restant del temps es lliurava als estudis. [10] Despuix del dinar -- que ell prenia, entre dia, llauger i de fàcil digestió, a la manera dels antics, -- en l'estiu, si li vagava, jeia al sol, li era llegit un llibre, i anotava i extractava. Cert, no llegí ell res que no extractés. Solia també dir que no hi havia llibre tan dolent que no fora de profit en alguna de les seues parts. [11] Una volta s'havia assolejat, la major part dels dies es rentava en aigua freda, despuix tastava alguna cosa i dormia una miqueta. Tot seguit, com si haguera començat una atra jornada, treballava fins a l'hora de sopar. Durant el sopar llegia un llibre i prenia notes, i això de correguda. [12] Em ve a la memòria que, com un dels seus amics, per tal com un llector recitava malament, interrompé la llectura i demanés de tornar a començar, el meu tio li digué: "Ho havies entès, veritat?" I com ell assentia: "Llavors, ¿per qué interrompies? Hem perdut ben be deu ralles per esta interrupció teua." Tan gran era el seu aprofitament del temps!''

''"[9] Abans de fer-se clar anava a vore l'emperador Vespasià -- ya que este també aprofitava les nits, -- per tal d'eixercir el càrrec que li havia segut assignat. De tornada a casa, el restant del temps es lliurava als estudis. [10] Despuix del dinar -- que ell prenia, entre dia, llauger i de fàcil digestió, a la manera dels antics, -- en l'estiu, si li vagava, jeia al sol, li era llegit un llibre, i anotava i extractava. Cert, no llegí ell res que no extractés. Solia també dir que no hi havia llibre tan dolent que no fora de profit en alguna de les seues parts. [11] Una volta s'havia assolejat, la major part dels dies es rentava en aigua freda, despuix tastava alguna cosa i dormia una miqueta. Tot seguit, com si haguera començat una atra jornada, treballava fins a l'hora de sopar. Durant el sopar llegia un llibre i prenia notes, i això de correguda. [12] Em ve a la memòria que, com un dels seus amics, per tal com un llector recitava malament, interrompé la llectura i demanés de tornar a començar, el meu tio li digué: "Ho havies entès, veritat?" I com ell assentia: "Llavors, ¿per qué interrompies? Hem perdut ben be deu ralles per esta interrupció teua." Tan gran era el seu aprofitament del temps!''

''[13] En l'estiu s'aixecava de sopar que encara era clar, en l'hivern aixina que es fea fosc, com si una llei el destrenyés a fer-ho. [14] Això practicava entre els atres quefers i el brogit de la ciutat. De vacacions, solament perdonava a l'estudi el temps destinat al bany. Quan dic "el bany" em refereixc a les seues operacions interiors, car mentre el fregaven i l'eixugaven, o be escoltava alguna cosa o dictava. [15] De viage, desentenent-se llavors de tota atra cura, d'esta sola manera estava desvagat: al seu costat l'escrivent -- les mans del qual, a l'hivern, eren proveïdes de mitenes per tal que la cruesa del cel no li robara cap moment als estudis -- en el llibre i les tauletes. Per la mateixa raó es fea dur en llitera, àdhuc a Roma. [16] Recorde que un dia em va reptar perqué em passejava: "Podries, tanmateix -- digué, -- aprofitar estes hores." Car, a judici seu, tot el temps que no era despès en els estudis era temps perdut."''

''[13] En l'estiu s'aixecava de sopar que encara era clar, en l'hivern aixina que es fea fosc, com si una llei el destrenyés a fer-ho. [14] Això practicava entre els atres quefers i el brogit de la ciutat. De vacacions, solament perdonava a l'estudi el temps destinat al bany. Quan dic "el bany" em refereixc a les seues operacions interiors, car mentres el fregaven i l'eixugaven, o be escoltava alguna cosa o dictava. [15] De viage, desentenent-se llavors de tota atra cura, d'esta sola manera estava desvagat: al seu costat l'escrivent -- les mans del qual, a l'hivern, eren proveïdes de mitenes per tal que la cruesa del cel no li robara cap moment als estudis -- en el llibre i les tauletes. Per la mateixa raó es fea dur en llitera, àdhuc a Roma. [16] Recorde que un dia em va reptar perqué em passejava: "Podries, tanmateix -- digué, -- aprofitar estes hores." Car, a judici seu, tot el temps que no era despès en els estudis era temps perdut."''

Per atra banda, sembla que Plini el Vell posseïa un esperit aventurer, i coneixia la Hispània Tarraconesa i Àfrica a causa d’alguns viages tal com ho explica Münzer, el qual assigna la data de l'any [[73]].

Per atra banda, sembla que Plini el Vell posseïa un esperit aventurer, i coneixia la Hispània Tarraconesa i Àfrica a causa d’alguns viages tal com ho explica Münzer, el qual assigna la data de l'any [[73]].

=== Obres vàries ===

=== Obres vàries ===

Els anys més pròspers de la seua tasca literària es situen en el moment que treballava per Vespasià, i és el moment a on escriu ''Història Natural'', la seua gran obra mestre. De totes maneres, la seua producció va tindre lloc durant totala seua vida, no solament en este moment.<ref name="TORREGO01">TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos ''de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.16''</ref>La seua estància en Germania també va ser molt productiva, ya que va escriure obres diverses: dos volums de la biografia de Pomponio Segundo, general i poeta que tant protegí a Plini el Vell <ref name="OLIVAR01">OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL. ''Història Natural.'' Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.4</ref> i 20 volums sobre les Guerres de Germania, són les més destacades,<ref name="TORREGO">TORREGO, Mª Esperanza. ''Textos de Historia del Arte: Plinio''. Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.16</ref> esta darrera creada mentre servia en l’eixèrcit.<ref name="OLIVAR01"/>Durant l’época de l’emperador Neró, escriu ''Studiosus'' la qual parla sobre la forma de l’orador, i una atra en la que parla sobre la llengua, la qual es troba dins de ''Història Natural''.<ref name="TORREGO01"/>

Els anys més pròspers de la seua tasca literària es situen en el moment que treballava per Vespasià, i és el moment a on escriu ''Història Natural'', la seua gran obra mestre. De totes maneres, la seua producció va tindre lloc durant totala seua vida, no solament en este moment.<ref name="TORREGO01">TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos ''de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.16''</ref>La seua estància en Germania també va ser molt productiva, ya que va escriure obres diverses: dos volums de la biografia de Pomponio Segundo, general i poeta que tant protegí a Plini el Vell <ref name="OLIVAR01">OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL. ''Història Natural.'' Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.4</ref> i 20 volums sobre les Guerres de Germania, són les més destacades,<ref name="TORREGO">TORREGO, Mª Esperanza. ''Textos de Historia del Arte: Plinio''. Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.16</ref> esta darrera creada mentres servia en l’eixèrcit.<ref name="OLIVAR01"/>Durant l’época de l’emperador Neró, escriu ''Studiosus'' la qual parla sobre la forma de l’orador, i una atra en la que parla sobre la llengua, la qual es troba dins de ''Història Natural''.<ref name="TORREGO01"/>

=== ''Naturalis Historia'' ===

=== ''Naturalis Historia'' ===