Canvis

=== Començos ===

=== Començos ===

Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any [[1922]] en [[Tallin]], [[Estònia]], baix el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals baixe el nom d'auli (de llengua auxiliar en anglés, auxiliary language), la qual va usar entre els anys [[1906]] i [[1921]] i es va guanyar el sobrenom de proto-occidental. Durant el desenroll de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli:

Les activitats de l'idioma i els seus usuaris poden vore's a través de la revista Cosmoglotta, la qual es va escomençar a publicar en l'any [[1922]] en [[Tallin]], [[Estònia]], baix el nom de Kosmoglott. La llengua que de Wahl va anunciar aquell any era el producte d'anys d'experiments personals baixe el nom d'auli (de llengua auxiliar en anglés, auxiliary language), la qual va usar entre els anys [[1906]] i [[1921]] i es va guanyar el sobrenom de proto-occidental. Durant el desenroll de l'idioma de Wahl va explicar el seu enfocament en una carta a un conegut, el Baron d'Orczy, escrita en auli:

{{Cita|Mon direcció en la creació de la llengua universal et sembla prou regresiva... Ho entenc prou be, perque l'estic escomençant des de l'atre extrem. No escomence en l'alfabet i la gramàtica i en acabant adapte el vocabulari, sino tot lo contrari: tom tot el material internacional de paraules, sufixos, finals, formes gramaticals, etc., i en acabant treball per a organisar el material, ho ordene, compile, interpole, extrapole i erege.}}

{{Cita|Mon direcció en la creació de la llengua universal et sembla prou regressiva... Ho entenc prou be, perque l'estic escomençant des de l'atre extrem. No escomence en l'alfabet i la gramàtica i en acabant adapte el vocabulari, sino tot lo contrari: tom tot el material internacional de paraules, sufixos, finals, formes gramaticals, etc., i en acabant treball per a organisar el material, ho ordene, compile, interpole, extrapole i erege.}}

De Wahl també es va escriure a sovint en el matemàtic italià i creador del latino sine flexione, Guiseppe Peano, i va ser apreciat per la seua selecció de vocabulari internacional, escrivint que:

De Wahl també es va escriure a sovint en el matemàtic italià i creador del latino sine flexione, Guiseppe Peano, i va ser apreciat per la seua selecció de vocabulari internacional, escrivint que:

L'occidental va començar a reunir seguidors per la seua legibilitat, a pesar d'una completa falta de gramàtiques i diccionaris. Dos anys més tart, en [[1924]], de Wahl va escriure que s'estava comunicant en unes 30 persones "en bon occidental" a pesar de la falta de material d'aprenentage.​ Dos societats idistes es varen adherir a l'occidental en el mateix any, una en Viena (Àustria) cridada IdoSocieto Progreso (rebatejada com Societé Cosmoglott Progress) i Societo Progreso en Brno (Checoslovàquia), que va canviar el seu nom a Federali (Federation del amicos del lingue international).​ El primer diccionari, Radicarium Directiv, una colecció de raïls occidentals i els seus equivalents en huit idiomes, es va publicar a l'any següent.

L'occidental va començar a reunir seguidors per la seua legibilitat, a pesar d'una completa falta de gramàtiques i diccionaris. Dos anys més tart, en [[1924]], de Wahl va escriure que s'estava comunicant en unes 30 persones "en bon occidental" a pesar de la falta de material d'aprenentage.​ Dos societats idistes es varen adherir a l'occidental en el mateix any, una en Viena (Àustria) cridada IdoSocieto Progreso (rebatejada com Societé Cosmoglott Progress) i Societo Progreso en Brno (Checoslovàquia), que va canviar el seu nom a Federali (Federation del amicos del lingue international).​ El primer diccionari, Radicarium Directiv, una colecció de raïls occidentals i els seus equivalents en huit idiomes, es va publicar a l'any següent.

Kosmoglott també va ser un fòrum per a atres idiomes planejats, encara que encara estava escrit principalment en occidental. Fins a l'any 1924, la revista també va estar afiliada a l'Acadèmia pro Interlingua, que promovia el Latino sine flexione de Peano. El nom es va canviar a Cosmoglotta en [[1927]] quan va començar a promoure oficialment l'occidental en lloc d'atres idiomes, i en giner l'oficina editorial i administrativa de la revista es va traslladar al barri de Mauer en Viena, ara partix de Liesing.​ Gran part de l'èxit inicial de l'occidental en este periodo va provindre de la nova ubicació central de l'oficina, junt en els esforços d'Engelbert Pigal, també d'Àustria, l'artícul dels quals Li Ovre d'Edgar de Wahl ("L'obra d'Edgar de Wahl") va generar interés en l'occidental per part d'usuaris de l'ido.​ L'us en França va començar en l'any [[1928]] i, a principis de la década següent, la comunitat occidental es va establir en [[Alemània]], [[Àustria]], [[Suècia]], [[República Checa|Checoslovàquia]] i [[Suïssa]].

Kosmoglott també va ser un fòrum per a atres idiomes planejats, encara que encara estava escrit principalment en occidental. Fins a l'any 1924, la revista també va estar afiliada a l'Acadèmia pro Interlingua, que promovia el Latino sine flexione de Peano. El nom es va canviar a Cosmoglotta en [[1927]] quan va començar a promoure oficialment l'occidental en lloc d'atres idiomes, i en giner l'oficina editorial i administrativa de la revista es va traslladar al barri de Mauer en Viena, ara partix de Liesing.​ Gran part de l'èxit inicial de l'occidental en este periodo va provindre de la nova ubicació central de l'oficina, junt en els esforços d'Engelbert Pigal, també d'Àustria, l'artícul dels quals Li Ovre d'Edgar de Wahl ("L'obra d'Edgar de Wahl") va generar interés en l'occidental per part d'usuaris de l'ido.​ L'us en França va començar en l'any [[1928]] i, a principis de la década següent, la comunitat occidental es va establir en [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Suècia]], [[República Checa|Checoslovàquia]] i [[Suïssa]].

=== Periodo de Viena i Segona Guerra Mundial ===

=== Periodo de Viena i Segona Guerra Mundial ===

El periodo de Viena va estar també marcat per l'estabilitat financera. En l'ajuda de dos respals principals, Hans Hörbiger, de Viena, i G.A. Moore, de Londres, la revista Cosmoglotta va prosperar a pesar de la crisis econòmica. Despuix de la mort d'abdós en 1931, la revista es va vore forçada a dependre de nou dels guanys generats per les subscripcions i les republicacions.

El periodo de Viena va estar també marcat per l'estabilitat financera. En l'ajuda de dos respals principals, Hans Hörbiger, de Viena, i G.A. Moore, de Londres, la revista Cosmoglotta va prosperar a pesar de la crisis econòmica. Despuix de la mort d'abdós en 1931, la revista es va vore forçada a dependre de nou dels guanys generats per les subscripcions i les republicacions.

El creixent moviment va començar a fer campanya de manera més asertiva a favor de l'occidental a principis de la década de 1930.​ aprofitant la seua legibilitat a primera vista en posar-se en contacte en organisacions com a empreses, embaixades, imprentes i la Lliga de Nacions en cartes enterament en Occidental que a sovint s'entenien i contestaven.​ Eixes cartes a sovint incloïen el peu de pàgina Scrit in lingue international "Occidental" ("Escrit en l'idioma internacional Occidental"). També es va produir un gran número de "documents" numerats en este moment per a introduir el concepte d'un idioma internacional i defendre l'occidental com la resposta a la "torre de Babel" d'Europa.​ En este periodo es varen realisar per primera volta gravacions d'occidental parlat en discs de gramòfon per a la seua distribució.

El creixent moviment va començar a fer campanya de manera més assertiva a favor de l'occidental a principis de la década de 1930.​ aprofitant la seua llegibilitat a primera vista en posar-se en contacte en organisacions com a empreses, embaixades, imprentes i la Lliga de Nacions en cartes sancerament en Occidental que a sovint s'entenien i contestaven.​ Eixes cartes a sovint incloïen el peu de pàgina Scrit in lingue international "Occidental" ("Escrit en l'idioma internacional Occidental"). També es va produir un gran número de "documents" numerats en este moment per a introduir el concepte d'un idioma internacional i defendre l'occidental com la resposta a la "torre de Babel" d'Europa.​ En este periodo es varen realisar per primera volta gravacions d'occidental parlat en discs de gramòfon per a la seua distribució.

Els anys de [[1935]] a [[1939]] varen ser particularment actius per a Cosmoglotta i es va publicar una segona edició de la revista. Originalment titulada Cosmoglotta-Informationes, pronte va ser rebatejat com Cosmoglotta B, centrant-se en elements d'interés més intern com a qüestions llingüístiques, informes de l'occidental en les notícies i actualisacions financeres. A principis de l'any [[1936]], sense contar els 110 números de Cosmoglotta i atres revistes i bolletins, existien un total de 80 publicacions en i sobre l'occidental.​

Els anys de [[1935]] a [[1939]] varen ser particularment actius per a Cosmoglotta i es va publicar una segona edició de la revista. Originalment titulada Cosmoglotta-Informationes, pronte va ser rebatejat com Cosmoglotta B, centrant-se en elements d'interés més intern com a qüestions llingüístiques, informes de l'occidental en les notícies i actualisacions financeres. A principis de l'any [[1936]], sense contar els 110 números de Cosmoglotta i atres revistes i bolletins, existien un total de 80 publicacions en i sobre l'occidental.​

Pero els anys previs a la Segona Guerra Mundial varen plantejar dificultats per a l'occidental i atres idiomes artificials. Es varen prohibir en Alemània,​ Àustria i Checoslovàquia, es varen vore obligats a dissoldre's, i es varen mantindre baix vigilància per la Gestapo, que també va destruir materials d'ensenyança. La prohibició de les llengües auxiliars en Alemània va ser particularment amoladora ya que era allí a on vivien la majoria dels occidentalistes en eixe moment. L'impossibilitat d'acceptar el pagament de les subscripcions va ser un colp financer que va continuar despuix de la guerra​ junt en la divisió d'Alemània en zones d'influència, no totes les quals varen permetre pagaments.

Pero els anys previs a la Segona Guerra Mundial varen plantejar dificultats per a l'occidental i atres idiomes artificials. Es varen prohibir en Alemània,​ Àustria i Checoslovàquia, es varen vore obligats a dissoldre's, i es varen mantindre baix vigilància per la Gestapo, que també va destruir materials d'ensenyança. La prohibició de les llengües auxiliars en Alemanya va ser particularment amoladora ya que era allí a on vivien la majoria dels occidentalistes en eixe moment. L'impossibilitat d'acceptar el pagament de les subscripcions va ser un colp financer que va continuar despuix de la guerra​ junt en la divisió d'Alemanya en zones d'influència, no totes les quals varen permetre pagaments.

de Wahl, en Tallin, no va poder comunicar-se en l'Unió Occidental en Suïssa des de 1939 fins a octubre de 1947, primer per la guerra i en acabant a l'interceptació del correu entre Suïssa i l'Unió Soviètica. Sense donar-se conte d'açò, de Wahl estava desconcertat per la falta de resposta a les seues contínues cartes; inclús una gran colecció de poesia traduïda a l'occidental mai va ser entregada. L'única carta que va rebre en Suïssa va ser en 1947, preguntant a l'Occidental Union per qué no havia respost a cap de les seues. Mentrestant, la casa de de Wahl i tota la seua biblioteca havien segut destruïdes durant el bombardeig de Tallin. El propi de Wahl va ser encarcerat durant un temps despuix de negar-se a eixir d'Estònia per a anar a Alemània, i en acabant es va refugiar en un hospital psiquiàtric a on va viure la seua vida.

de Wahl, en Tallin, no va poder comunicar-se en l'Unió Occidental en Suïssa des de 1939 fins a octubre de 1947, primer per la guerra i en acabant a l'interceptació del correu entre Suïssa i l'Unió Soviètica. Sense donar-se conte d'açò, de Wahl estava desconcertat per la falta de resposta a les seues contínues cartes; inclús una gran colecció de poesia traduïda a l'occidental mai va ser entregada. L'única carta que va rebre en Suïssa va ser en 1947, preguntant a l'Occidental Union per qué no havia respost a cap de les seues. Mentrestant, la casa de de Wahl i tota la seua biblioteca havien segut destruïdes durant el bombardeig de Tallin. El propi de Wahl va ser encarcerat durant un temps despuix de negar-se a eixir d'Estònia per a anar a Alemanya, i en acabant es va refugiar en un hospital siquiàtric a on va viure la seua vida.

L'esclat de la guerra en 1939 va detindre les publicacions d'abdós Cosmoglottas fins a 1940, pero en 1941 Cosmoglotta B va començar a publicar-se una volta més i va continuar fins a 1950. Es va publicar una edició de Cosmoglotta A o B tots els mesos entre giner de 1937 i setembre de 1939, i en acabant (despuix de l'impacte inicial de la guerra) tots els mesos des de setembre de 1941 fins a juny de 1951. Durant la guerra, solament aquells en Suïssa i Suècia varen poder dedicar-se per complet a l'idioma, portant a terme activitats de forma semioficial.​

L'esclat de la guerra en 1939 va detindre les publicacions d'abdós Cosmoglottas fins a 1940, pero en 1941 Cosmoglotta B va començar a publicar-se una volta més i va continuar fins a 1950. Es va publicar una edició de Cosmoglotta A o B tots els mesos entre giner de 1937 i setembre de 1939, i en acabant (despuix de l'impacte inicial de la guerra) tots els mesos des de setembre de 1941 fins a juny de 1951. Durant la guerra, solament aquells en Suïssa i Suècia varen poder dedicar-se per complet a l'idioma, portant a terme activitats de forma semioficial.​

Durant la guerra, els occidentalistes varen notar que a sovint es permetia que l'idioma s'enviara per telegrama dins i fòra de Suïssa (especialment des d'i cap a Suècia) inclús sense reconeiximent oficial, suponent que els censors podien entendre-ho​ i podrien pensar que estaven escrits en espanyol o romanche,​ un idioma menor pero oficial en Suïssa que en eixe moment caria d'una ortografia estandardisada. Açò va permetre que tinguera lloc alguna comunicació entre els occidentalistes en Suïssa i Suècia. Als atres centres d'activitat occidental en Europa no els va ser tan be, ya que les existències de materials d'estudi en Viena i Tallin varen ser destruïdes en bombardejos​ i numerosos occidentalistas varen ser enviats a camps de concentració en Alemània i Checoslovàquia.

Durant la guerra, els occidentalistes varen notar que a sovint es permetia que l'idioma s'enviara per telegrama dins i fòra de Suïssa (especialment des d'i cap a Suècia) inclús sense reconeiximent oficial, suponent que els censors podien entendre-ho​ i podrien pensar que estaven escrits en espanyol o romanche,​ un idioma menor pero oficial en Suïssa que en eixe moment caria d'una ortografia estandardisada. Açò va permetre que tinguera lloc alguna comunicació entre els occidentalistes en Suïssa i Suècia. Als atres centres d'activitat occidental en Europa no els va ser tan be, ya que les existències de materials d'estudi en Viena i Tallin varen ser destruïdes en bombardejos​ i numerosos occidentalistes varen ser enviats a camps de concentració en Alemanya i Checoslovàquia.

Els contactes es varen restablir poc despuix de la guerra pels que es varen quedar, en cartes de països com França, Checoslovàquia, Finlàndia i Gran Bretanya que varen aplegar a Cosmoglotta. Els escritors varen dir que estaven llests per a començar de nou les activitats per a l'idioma.​ Cosmoglotta tenia subscriptors en 58 ciutats de Suïssa​ uns mesos abans del final de la Segona Guerra Mundial en Europa, i Cosmoglotta A va començar a publicar-se novament en 1946.

Els contactes es varen restablir poc despuix de la guerra pels que es varen quedar, en cartes de països com França, Checoslovàquia, Finlàndia i Gran Bretanya que varen aplegar a Cosmoglotta. Els escritors varen dir que estaven llests per a començar de nou les activitats per a l'idioma.​ Cosmoglotta tenia subscriptors en 58 ciutats de Suïssa​ uns mesos abans del final de la Segona Guerra Mundial en Europa, i Cosmoglotta A va començar a publicar-se novament en 1946.

Este procés havia començat poc abans de la guerra, i els occidentalistes suïssos, trobant-se aïllats del restant del continent, varen optar per concentrar-se en els materials d'instrucció per a tindre'ls llests al final de la guerra.<ref>{{Cite web|title=Cosmoglotta B, 1938, p. 82|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1938&size=45&page=71|access-date=2019-03-23|archive-date=2021-04-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20210415015942/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1938&size=45&page=71}}</ref><ref>{{Cite web|title=Cosmoglotta B, 1939, p. 1|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1939&page=1&size=45|access-date=2019-03-24|archive-date=2021-04-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20210415033016/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1939&page=1&size=45}}</ref> En fer-ho, en freqüència es varen trobar confrontats en la decisió entre dos formes "teòricament igualment bones" que havien permaneixcut en l'us popular, pero la presència del qual podria ser confusa per a un nou aprenent de l'idioma.<ref>{{Cite web |url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1945&size=45&page=49 |title=Cosmoglotta B, 1945, p. 49 |access-date=2018-12-13 |archive-date=2021-04-15 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210415021844/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1945&size=45&page=49 }}</ref> L'acadèmia va sostindre que els esforços d'estandardisació es basarien en l'us real, afirmant que:

Este procés havia començat poc abans de la guerra, i els occidentalistes suïssos, trobant-se aïllats del restant del continent, varen optar per concentrar-se en els materials d'instrucció per a tindre'ls llests al final de la guerra.<ref>{{Cite web|title=Cosmoglotta B, 1938, p. 82|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1938&size=45&page=71|access-date=2019-03-23|archive-date=2021-04-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20210415015942/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1938&size=45&page=71}}</ref><ref>{{Cite web|title=Cosmoglotta B, 1939, p. 1|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1939&page=1&size=45|access-date=2019-03-24|archive-date=2021-04-15|archive-url=https://web.archive.org/web/20210415033016/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1939&page=1&size=45}}</ref> En fer-ho, en freqüència es varen trobar confrontats en la decisió entre dos formes "teòricament igualment bones" que havien permaneixcut en l'us popular, pero la presència del qual podria ser confusa per a un nou aprenent de l'idioma.<ref>{{Cite web |url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1945&size=45&page=49 |title=Cosmoglotta B, 1945, p. 49 |access-date=2018-12-13 |archive-date=2021-04-15 |archive-url=https://web.archive.org/web/20210415021844/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1945&size=45&page=49 }}</ref> L'acadèmia va sostindre que els esforços d'estandardisació es basarien en l'us real, afirmant que:

{{Cita|...l'estandardisació de la llengua té llímits naturals. 'Estandardisar' l'idioma no significa oficialisar *arbitrariamente una de les possibles solucions i rebujar les atres com a indesijables i *irritantes. Solament s'estandardisen solucions que ya han segut recolzades per la pràctica.”<ref>[http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1944&page=67&size=45 Cosmoglotta B, 1944, p. 67:] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210415020828/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1944&page=67&size=45 |date=2021-04-15 }} "...li standardisation del lingue have su natural límites. "Standardisar li lingue ne significa arbitrarimen oficialisar un del solutiones possibil e rejecter li altris quam índesirabil e genant. On standardisa solmen solutiones queles ja ha esset sanctionat per li practica."</ref>​}}

{{Cita|...l'estandardisació de la llengua té llímits naturals. 'Estandardisar' l'idioma no significa oficialisar arbitràriament una de les possibles solucions i rebujar les atres com a indesijables i irritants. Solament s'estandardisen solucions que ya han segut recolzades per la pràctica.”<ref>[http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1944&page=67&size=45 Cosmoglotta B, 1944, p. 67:] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210415020828/https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno-plus?aid=e0m&datum=1944&page=67&size=45 |date=2021-04-15 }} "...li standardisation del lingue have su natural límites. "Standardisar li lingue ne significa arbitrarimen oficialisar un del solutiones possibil e rejecter li altris quam índesirabil e genant. On standardisa solmen solutiones queles ja ha esset sanctionat per li practica."</ref>​}}

=== IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue ===

=== IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue ===

=== Alfabet ===

=== Alfabet ===

=== Artícul ===

=== Artícul ===

=== Sustantius ===

=== Substantius ===

=== Pronoms personals ===

=== Pronoms personals ===

=== Correlatius ===

=== Correlatius ===