1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Era la moneda del Regne de Valéncia. "Reals de Valéncia" és com va ordenar Jaume I que es denominara. A Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments ...».
Era la moneda del [[Regne de Valéncia]]. "Reals de Valéncia" és com va ordenar Jaume I que es denominara.
A Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplega ya en els Furs del regne des de 1239,<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es van realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[regne d'Aragó]], si be també va circular en quantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[comtat de Barcelona]], del [[regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes.
La moneda que originàriament es va regular en la "[[Costum]]" no va arribar a acunyar-se, pero deu anys després de la conquista, Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que s'acunyara.
Les primeres monedes tenien el disseny següent:
{{cita|'''vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. (Jaume I)'''<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}
{{cita|...establix que la llei siga de tres diners d'argent en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}
La primera acunyació està datada en 1247.
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, plata o velló).
Paritat inicial:
*16 melgareses ---- 12 reals de Valéncia
* 1 denari de plata ---- 3 diners de reals (36 reals)
*15 diners d'Haca ---- 12 diners de reals (144 reals)
*15 tornesos ---- 12 reals de Valéncia
*18 de Barcelona ---- 12 reals de Valéncia
* 1 morabatino alfonsí ---- 6 sous de reals (72 reals)
* 1 mazmudina luzif ---- 4 sous (48 reals)
* 1 mazmudina contrahecha ---- 3 sous i 6 diners (42 reals)
* 2 genovesos ---- 1 diners de reals (12 reals)
* 2 reals de Marsella ---- 1 diners de reals (12 reals)
* 1 genovés gros d'argent ---- 3 reals de Valéncia
* 1 marca d'argent ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref>
En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de 1241 un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
== Notes ==
{{listaref}}
== Bibliografia ==
* Puerto Ferré, Teresa i Culla Hernandez, Joan Ignaci. Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana. 2007. Valéncia. Diputació de Valéncia. ISBN 84-7795-470-4
* Ubieto Arteta, Antonio. Orígens del Regne de Valéncia. 1981 (primera edició 1971). Saragossa. Facsímil. ISBN 84-7013-154-0
[[Categoria:Història de Valéncia]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
A Valéncia s'havia acunyat moneda en atres moments històrics, si be esta, que es trobava arreplega ya en els Furs del regne des de 1239,<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref> és segurament més emblemàtica i que més temps ha estat en circulació com a moneda pròpia.
Originàriament (en época cristiana) les transaccions comercials es van realisar en "[[moneda jaquesa]]", la pròpia del [[regne d'Aragó]], si be també va circular en quantitats no significatives, [[moneda melgaresa]] i [[Moneda Tornesa|Tornesa]] (de França), del [[comtat de Barcelona]], del [[regne de Castella]], genoveses i mazmudinas musulmanes.
La moneda que originàriament es va regular en la "[[Costum]]" no va arribar a acunyar-se, pero deu anys després de la conquista, Jaume I va conseguir la moneda que volia tindre per a tot el regne de Valéncia, disponent que s'acunyara.
Les primeres monedes tenien el disseny següent:
{{cita|'''vam fer coure una moneda en el signe de la creu sobre flors i el nom del regne de Valéncia, en el meu nom i efígie. (Jaume I)'''<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}
{{cita|...establix que la llei siga de tres diners d'argent en onze diners i óbol, lo que la convertix en "ternal" aproximadament, havent d'eixir d'una marca fins a díhuit sous, o siga, dos-cents setze peces.<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 109</ref>}}
La primera acunyació està datada en 1247.
La transició a la nova moneda es va establir en 40 dies, prohibint l'extracció d'atres monedes en qualsevol material (or, plata o velló).
Paritat inicial:
*16 melgareses ---- 12 reals de Valéncia
* 1 denari de plata ---- 3 diners de reals (36 reals)
*15 diners d'Haca ---- 12 diners de reals (144 reals)
*15 tornesos ---- 12 reals de Valéncia
*18 de Barcelona ---- 12 reals de Valéncia
* 1 morabatino alfonsí ---- 6 sous de reals (72 reals)
* 1 mazmudina luzif ---- 4 sous (48 reals)
* 1 mazmudina contrahecha ---- 3 sous i 6 diners (42 reals)
* 2 genovesos ---- 1 diners de reals (12 reals)
* 2 reals de Marsella ---- 1 diners de reals (12 reals)
* 1 genovés gros d'argent ---- 3 reals de Valéncia
* 1 marca d'argent ---- 28 sous (336 reals)<ref> Ubieto Arteta, ''Orígens del Regne de Valéncia'', ed. Citada 1981, p. 110</ref>
En el mateix document en que es va establir la paritat entre monedes, es va regular el tipos d'interés per a préstams, equivalent a un 1'66% mensual, afegint el 25 de febrer de 1241 un llímit anual del 16'6%, sent el mateix per a moros, cristians i judeus.
== Notes ==
{{listaref}}
== Bibliografia ==
* Puerto Ferré, Teresa i Culla Hernandez, Joan Ignaci. Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana. 2007. Valéncia. Diputació de Valéncia. ISBN 84-7795-470-4
* Ubieto Arteta, Antonio. Orígens del Regne de Valéncia. 1981 (primera edició 1971). Saragossa. Facsímil. ISBN 84-7013-154-0
[[Categoria:Història de Valéncia]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]