Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte eliminat ,  19:17 23 jun 2022
Text reemplaça - 'Alemània' a 'Alemanya'
Llínea 47: Llínea 47:  
Els anys de [[1935]] a [[1939]] varen ser particularment actius per a Cosmoglotta i es va publicar una segona edició de la revista. Originalment titulada Cosmoglotta-Informationes, pronte va ser rebatejat com Cosmoglotta B, centrant-se en elements d'interés més intern com a qüestions llingüístiques, informes de l'occidental en les notícies i actualisacions financeres. A principis de l'any [[1936]], sense contar els 110 números de Cosmoglotta i atres revistes i bolletins, existien un total de 80 publicacions en i sobre l'occidental.​
 
Els anys de [[1935]] a [[1939]] varen ser particularment actius per a Cosmoglotta i es va publicar una segona edició de la revista. Originalment titulada Cosmoglotta-Informationes, pronte va ser rebatejat com Cosmoglotta B, centrant-se en elements d'interés més intern com a qüestions llingüístiques, informes de l'occidental en les notícies i actualisacions financeres. A principis de l'any [[1936]], sense contar els 110 números de Cosmoglotta i atres revistes i bolletins, existien un total de 80 publicacions en i sobre l'occidental.​
   −
Pero els anys previs a la Segona Guerra Mundial varen plantejar dificultats per a l'occidental i atres idiomes artificials. Es varen prohibir en Alemània,​ Àustria i Checoslovàquia, es varen vore obligats a dissoldre's, i es varen mantindre baix vigilància per la Gestapo, que també va destruir materials d'ensenyança. La prohibició de les llengües auxiliars en Alemanya va ser particularment amoladora ya que era allí a on vivien la majoria dels occidentalistes en eixe moment. L'impossibilitat d'acceptar el pagament de les subscripcions va ser un colp financer que va continuar despuix de la guerra​ junt en la divisió d'Alemanya en zones d'influència, no totes les quals varen permetre pagaments.
+
Pero els anys previs a la Segona Guerra Mundial varen plantejar dificultats per a l'occidental i atres idiomes artificials. Es varen prohibir en Alemanya,​ Àustria i Checoslovàquia, es varen vore obligats a dissoldre's, i es varen mantindre baix vigilància per la Gestapo, que també va destruir materials d'ensenyança. La prohibició de les llengües auxiliars en Alemanya va ser particularment amoladora ya que era allí a on vivien la majoria dels occidentalistes en eixe moment. L'impossibilitat d'acceptar el pagament de les subscripcions va ser un colp financer que va continuar despuix de la guerra​ junt en la divisió d'Alemanya en zones d'influència, no totes les quals varen permetre pagaments.
    
de Wahl, en Tallin, no va poder comunicar-se en l'Unió Occidental en Suïssa des de 1939 fins a octubre de 1947, primer per la guerra i en acabant a l'interceptació del correu entre Suïssa i l'Unió Soviètica. Sense donar-se conte d'açò, de Wahl estava desconcertat per la falta de resposta a les seues contínues cartes; inclús una gran colecció de poesia traduïda a l'occidental mai va ser entregada. L'única carta que va rebre en Suïssa va ser en 1947, preguntant a l'Occidental Union per qué no havia respost a cap de les seues. Mentrestant, la casa de de Wahl i tota la seua biblioteca havien segut destruïdes durant el bombardeig de Tallin. El propi de Wahl va ser encarcerat durant un temps despuix de negar-se a eixir d'Estònia per a anar a Alemanya, i en acabant es va refugiar en un hospital siquiàtric a on va viure la seua vida.
 
de Wahl, en Tallin, no va poder comunicar-se en l'Unió Occidental en Suïssa des de 1939 fins a octubre de 1947, primer per la guerra i en acabant a l'interceptació del correu entre Suïssa i l'Unió Soviètica. Sense donar-se conte d'açò, de Wahl estava desconcertat per la falta de resposta a les seues contínues cartes; inclús una gran colecció de poesia traduïda a l'occidental mai va ser entregada. L'única carta que va rebre en Suïssa va ser en 1947, preguntant a l'Occidental Union per qué no havia respost a cap de les seues. Mentrestant, la casa de de Wahl i tota la seua biblioteca havien segut destruïdes durant el bombardeig de Tallin. El propi de Wahl va ser encarcerat durant un temps despuix de negar-se a eixir d'Estònia per a anar a Alemanya, i en acabant es va refugiar en un hospital siquiàtric a on va viure la seua vida.

Menú de navegació