2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|Duració d'un dia en la [[La Terra|Terra, d'acort a la latitut. Se nomena '''dia''' (del llatí ''die...».
[[Image:Duracioterratututu.png|thumb|right|Duració d'un dia en la [[La Terra|Terra]], d'acort a la [[Latitut|latitut]].
Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapse qeu tarda la [[La Terra|Terra]] des de que el sol està en el punt més alt sobre el horiçont hasda que torna a estar-ho. Es tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué el home- encara que el desenroll de la [[Astronomia]] ha mostrat que, dependent d ela referència que se gaste per a medir un gir, es tracta de temps solar o d etems sidèreu -el primer pren com a referència al [[Sol]] i el segon pren com a referència a les [[Estrela|estreles]]-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a [[Dia solar mig]], base del temps civil, que es vidiix en 24 hores, de 60 [[Minut|minuts]], de 60 [[Segon (Unitat de temps)|segons]], i dura, per tant, 86.400 segons.
== Dia solar mig ==
És el gastat per a tots els assunts cotidians. Es definix com a el lapse que emplea el Sol en culminar dos voltes consecutives en el meridià del observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.
En la mateixa referència, el Sol, se té el [[Any tropical|any tropical]] o any tròpic, lapse que demora la Tera en son moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, n any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.
== Dia sidèreu ==
També dit un dia sideral, és el lapse entre dos trànsits sucesius del [[Equinocci|equinocci]] mig o, de manera equivalent, és el lapse entre dos culminacions succesives d'una estrela en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el [[Punt Àries]] atraviessa el seu meridià.
En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en tron al seu eix respete al Sol, pero respecte a els estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficent bona del valor del dia sidèreu
* 1 any tròpic = 365,242189 dies = 8.765,8125 hores
* 1 any sidèreu = (8.765,8125 h/366,242189) = 23,9345 hores.
El dia sidèreu resulta ser algo menor de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.
En astronomia observacional s'utilisa el temps sidèreu. Suposem que hui alineem una estrela i anotem la hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.
Per atra part, n'hi ha que distinguir entre el periodo de rotació de la Terra respecte a les estreles i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser el equinocci mig un puntmòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.
== Dia com a concepte contraposat a nit ==
També se coneix com a dia, de manera genèrica, al lapse que vasde la eixida del Sol a el seu ocàs. La refracció en la atmòsfera terrestre motiva que se veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.
== Dies de la semana ==
En el [[calendari gregorià]], un dia és la sèptima part d'una [[semana]]. Cada dia d'una semana té nom diferents, consecutiu i cíclic: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissabte]] i [[dumenge]].
== Veja's també ==
* [[Crepúscul]]
* [[Calendari]]
* [[Equació de temps]]
* [[Data]]
* [[Semana]]
[[Categoria:Unitats de temps]]
Se nomena '''dia''' (del [[llatí]] ''dies''), al lapse qeu tarda la [[La Terra|Terra]] des de que el sol està en el punt més alt sobre el horiçont hasda que torna a estar-ho. Es tracta d'una forma de medir el temps -la primera que tingué el home- encara que el desenroll de la [[Astronomia]] ha mostrat que, dependent d ela referència que se gaste per a medir un gir, es tracta de temps solar o d etems sidèreu -el primer pren com a referència al [[Sol]] i el segon pren com a referència a les [[Estrela|estreles]]-. En cas de que no s'acompanye el terme "dia" en atre vocable, deu entendre's com a [[Dia solar mig]], base del temps civil, que es vidiix en 24 hores, de 60 [[Minut|minuts]], de 60 [[Segon (Unitat de temps)|segons]], i dura, per tant, 86.400 segons.
== Dia solar mig ==
És el gastat per a tots els assunts cotidians. Es definix com a el lapse que emplea el Sol en culminar dos voltes consecutives en el meridià del observador, segons un promig anual. Dura 24 hores, lo qual equival a 86.400 segons.
En la mateixa referència, el Sol, se té el [[Any tropical|any tropical]] o any tròpic, lapse que demora la Tera en son moviment anual. En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en torn al seu eix i, per tant, n any tròpic dura 365,242189 dies solars mijos.
== Dia sidèreu ==
També dit un dia sideral, és el lapse entre dos trànsits sucesius del [[Equinocci|equinocci]] mig o, de manera equivalent, és el lapse entre dos culminacions succesives d'una estrela en el meridià local. Per a un observador determinat el sidèreu escomença quan el [[Punt Àries]] atraviessa el seu meridià.
En un any tròpic la terra dona 365,242189 voltes en tron al seu eix respete al Sol, pero respecte a els estreles dona una volta més 366,242189. Se pot obtindre una aproximació suficent bona del valor del dia sidèreu
* 1 any tròpic = 365,242189 dies = 8.765,8125 hores
* 1 any sidèreu = (8.765,8125 h/366,242189) = 23,9345 hores.
El dia sidèreu resulta ser algo menor de 24 hores: 23 h 56 min 4 s, aproximadament.
En astronomia observacional s'utilisa el temps sidèreu. Suposem que hui alineem una estrela i anotem la hora. Demà l'estrela alcançarà la mateixa alineació uns 3 min 55,9 s ans.
Per atra part, n'hi ha que distinguir entre el periodo de rotació de la Terra respecte a les estreles i el dia sidèreu pròpiament dit. Al ser el equinocci mig un puntmòbil degut a la precesió, el dia sidèreu és 0,0084 segons més curt que el periodo rotacional respecte a les estreles.
== Dia com a concepte contraposat a nit ==
També se coneix com a dia, de manera genèrica, al lapse que vasde la eixida del Sol a el seu ocàs. La refracció en la atmòsfera terrestre motiva que se veja llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepúscul matutí. Dita difusió allarga el periodo de llum.
== Dies de la semana ==
En el [[calendari gregorià]], un dia és la sèptima part d'una [[semana]]. Cada dia d'una semana té nom diferents, consecutiu i cíclic: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissabte]] i [[dumenge]].
== Veja's també ==
* [[Crepúscul]]
* [[Calendari]]
* [[Equació de temps]]
* [[Data]]
* [[Semana]]
[[Categoria:Unitats de temps]]