Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña

| nom = Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña

| image =  

| image = [[File:Claudio Sánchez-Albornoz.png|250px]]

| peu =  

| peu =  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| lloc_mort = [[Àvila]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Àvila]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña''' ([[Madrit]], [[7 d'abril]] de [[1893]] - [[Àvila]], [[8 de juliol]] de [[1984]]) fon un historiador, escritor i polític [[Espanyols|espanyol]], ministre durant la [[II República Espanyola|Segona República]] i president del seu Govern en l'exili entre [[1962]] i [[1971]].

'''Claudio Sánchez-Albornoz Menduiña''' ([[Madrit]], [[7 d'abril]] de [[1893]] - † [[Àvila]], [[8 de juliol]] de [[1984]]) fon un historiador, escritor i polític [[Espanyols|espanyol]]. Ministre durant la [[II República Espanyola|Segona República]] i president del seu Govern en l'exili, entre els anys [[1962]] i [[1971]]. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Fon membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]].  

== Biografia ==

== Biografia ==

Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'any [[1913]] en premi extraordinari, es va doctorar en [[1914]] per l'Universitat de Madrit en una tesis titulada ''La Monarquia en Astúries, Lleó i Castella durant els sigles VIII al XIII. La Potestat Real i els Senyorius''. Número u en les oposicions al Cos Facultatiu d'Archius, Biblioteques i Museus, fon catedràtic numerari d'Història d'Espanya en les universitats de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Valladolit]] i [[Madrit]].

Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'any [[1913]] en premi extraordinari, es va doctorar en l'any [[1914]] per l'Universitat de Madrit en una tesis titulada ''La Monarquia en Astúries, Lleó i Castella durant els sigles VIII al XIII. La Potestat Real i els Senyorius''. Número u en les oposicions al Cos Facultatiu d'Archius, Biblioteques i Museus, fon catedràtic numerari d'Història d'Espanya en les universitats de [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Valladolit]] i [[Madrit]].

En [[1926]] va entrar en la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Fon rector de l'Universitat Central entre [[1932]] i [[1934]].

En l'any [[1926]] va entrar en la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Fon rector de l'Universitat Central entre [[1932]] i [[1934]].

== Política ==

== Política ==

Claudio Sánchez-Albornoz fon diputat per Àvila entre [[1931]] i [[1936]], ministre d'Estat en [[1933]], vicepresident de les Corts en [[1936]], conseller d'Instrucció Pública entre [[1931]] i [[1933]], i embaixador d'Espanya en [[Lisboa]].

Claudio Sánchez-Albornoz fon diputat per Àvila entre els anys [[1931]] i [[1936]], ministre d'Estat en [[1933]], vicepresident de les Corts en [[1936]], conseller d'Instrucció Pública entre [[1931]] i [[1933]], i embaixador d'Espanya en [[Lisboa]].

En el debat de totalitat de la [[Constitució espanyola de 1931|Constitució de 1931]] fon el portaveu del seu grup Acció Republicana (AR). Durant la seua intervenció despuix d'elogiar al seu cap de files [[Manuel Azaña]], per la seua "llabor revolucionària en l'Eixèrcit que tots poden aplaudir", va recolzar el proyecte presentat per la Comissió de Constitució, acceptant tant la seua "tendència socialisant" ("sentim la justícia de les reivindicacions socialistes, de la política socialista") com la seua "tendència autonomista", perque respon al fet de que "Espanya ha segut sempre una i múltiple". "No puc inspirar sospites, com he dit, per ser castellà, i no obstant va afirmar la necessitat d'acceptar el doble fet de la varietat i de l'unitat espanyoles".  

En el debat de totalitat de la [[Constitució espanyola de 1931|Constitució de 1931]] fon el portaveu del seu grup Acció Republicana (AR). Durant la seua intervenció despuix d'elogiar al seu cap de files [[Manuel Azaña]], per la seua "llabor revolucionària en l'Eixèrcit que tots poden aplaudir", va recolzar el proyecte presentat per la Comissió de Constitució, acceptant tant la seua "tendència socialisant" ("sentim la justícia de les reivindicacions socialistes, de la política socialista") com la seua "tendència autonomista", perque respon al fet de que "Espanya ha segut sempre una i múltiple". "No puc inspirar sospites, com he dit, per ser castellà, i no obstant va afirmar la necessitat d'acceptar el doble fet de la varietat i de l'unitat espanyoles".  

Fon ministre d'Estat en el fallit govern que [[Alejandro Lerroux]] presidí en setembre de [[1933]], i ocupà el mateix càrrec en el següent govern presidit per [[Diego Martínez Barrio]] fins a mediats de decembre.

Fon ministre d'Estat en el fallit govern que [[Alejandro Lerroux]] presidí en [[setembre]] de [[1933]], i ocupà el mateix càrrec en el següent govern presidit per [[Diego Martínez Barrio]] fins a mediats de [[decembre]].

A l'esclatar la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] era embaixador d'Espanya en Lisboa, i es va trobar en una deserció en massa del personal de l'embaixada al bando sublevat. La dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], aliada de [[Francisco Franco|Franco]], fon extremadament hostil en el diplomàtic espanyol, sent este amenaçat de mort i informat d'un pla per a seqüestrar a les seues filles, i l'embaixador aplegaria a estar aïllat i vigilat per la policia portuguesa; aixina i tot va conseguir salvar la vida d'exiliats com l'exdiputat socialiste [[Narciso Vázquez Torres]] o el republicà [[Miguel Granados Ruiz|Miguel Granados]], entre uns atres.

A l'esclatar la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]] era embaixador d'Espanya en Lisboa, i es va trobar en una deserció en massa del personal de l'embaixada al bando sublevat. La dictadura de [[António de Oliveira Salazar|Salazar]], aliada de [[Francisco Franco|Franco]], fon extremadament hostil en el diplomàtic espanyol, sent este amenaçat de mort i informat d'un pla per a seqüestrar a les seues filles, i l'embaixador aplegaria a estar aïllat i vigilat per la policia portuguesa; aixina i tot va conseguir salvar la vida d'exiliats com l'exdiputat socialiste [[Narciso Vázquez Torres]] o el republicà [[Miguel Granados Ruiz|Miguel Granados]], entre uns atres.

Davant les dificultats que trobava en el [[Portugal|país lusità]] va partir cap a l'exili en [[Argentina]], sent professor d'Història en les universitats de [[Mendoza]] i [[Buenos Aires]], i va fundar en dit país l'Institut d'Història d'Espanya i la revista ''Quaderns d'Història d'Espanya'' (''Cuadernos de Historia de España''). Fon molt divulgada la seua polèmica en [[Américo Castro]] dins del cridat debat sobre el [[Ser d'Espanya]]. Ademés, entre [[1946]] i [[1951]] va dictar cursos en la recentment creada Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de [[Montevideo]]. Des de març de [[1962]] fins a febrer de [[1971]] fon president del Govern de la República espanyola en l'exili.

Davant les dificultats que trobava en el [[Portugal|país lusità]] va partir cap a l'exili en [[Argentina]], sent professor d'Història en les universitats de [[Mendoza]] i [[Buenos Aires]], i va fundar en dit país l'Institut d'Història d'Espanya i la revista ''Quaderns d'Història d'Espanya'' (''Cuadernos de Historia de España''). Fon molt divulgada la seua polèmica en [[Américo Castro]] dins del nomenat debat sobre el [[Ser d'Espanya]]. Ademés, entre [[1946]] i [[1951]] va dictar cursos en la recentment creada Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació de [[Montevideo]]. Des de [[març]] de [[1962]] fins a [[febrer]] de [[1971]] fon president del Govern de la República espanyola en l'exili.

En l'any [[1976]] va retornar a Espanya per dos mesos, i es va assentar en [[Àvila]] definitivament en [[1983]], a on va morir en juliol de l'any següent, despuix de rebre una miqueta més d'un més abans el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] de Comunicació i Humanitats. Fon enterrat en el claustre de la catedral d'Àvila. Una fundació du el seu nom.  

En l'any [[1976]] va retornar a Espanya per dos mesos, i es va assentar en [[Àvila]] definitivament en [[1983]], a on va morir en [[juliol]] de l'any següent, despuix de rebre una miqueta més d'un més abans el [[Premis Príncip d'Astúries|Premi Príncip d'Astúries]] de Comunicació i Humanitats. Fon enterrat en el claustre de la catedral d'Àvila. Una fundació du el seu nom.  

== Premis i guardons ==

== Premis i guardons ==

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene el derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos.|Claudio Sánchez Albornoz (''[[Las Provincias]]'', 30.8.1987)}}

{{Cita|''Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene el derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos.''|Claudio Sánchez Albornoz (''[[Las Provincias]]'', 30.8.1987)}}

Claudio Sánchez Albornoz fon reconegut en el [[II Congrés de la Llengua Valenciana]] que es va celebrar en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 26, 27 i 28 de [[novembre]] de l'any [[2003]] com una de les múltiples persones que han defés la personalitat valenciana i sobretot la [[llengua valenciana]].

 

 

 

 

* Claudio Sánchez Albornoz fon reconegut en el [[II Congrés de la Llengua Valenciana]] que es va celebrar en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la [[ciutat de Valéncia]] durant els dies 26, 27 i 28 de [[novembre]] de l'any [[2003]] com una de les múltiples persones que han defés la personalitat valenciana i sobretot la [[llengua valenciana]].

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Claudio_S%C3%A1nchez-Albornoz Claudio Sánchez-Albornoz en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Claudio_S%C3%A1nchez-Albornoz Claudio Sánchez-Albornoz en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Historiadors]]

[[Categoria:Historiadors]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Polítics]]

[[Categoria:Polítics]]