Canvis

La '''llongitut''' és un [[geometria|concepte mètric]] definible per a entitats geomètriques sobre la que s'ha definit una distància. Més concretament donat un segment, curva o llínea finita, es pot definir la seua llongitut a partir de la noció de distància. No obstant, no deu confondre's llongitut en distància, ya que per a una curva general (no per a un segment recte) la distància entre dos punts qualssevol de la mateixa és sempre inferior a la llongitut de la curva compresa entre eixos dos punts. Igualment la noció matemàtica de llongitut es pot identificar en l'una [[magnitut física]] que determinada per la distància física.

La '''llongitut''' és un [[geometria|concepte mètric]] definible per a entitats geomètriques sobre la que s'ha definit una distància. Més concretament donat un segment, curva o llínea finita, es pot definir la seua llongitut a partir de la noció de distància. No obstant, no deu confondre's llongitut en distància, ya que per a una curva general (no per a un segment recte) la distància entre dos punts qualssevol de la mateixa és sempre inferior a la llongitut de la curva compresa entre eixos dos punts. Igualment la noció matemàtica de llongitut es pot identificar en l'una [[magnitut física]] que determinada per la distància física.

La llongitut és una de les [[Magnitut fonamental|#magnitut físiques fonamentals]], mentres que no pot ser definida en térmens d'atres magnitudes que es poden medir. En molts sistemes de mesura, la llongitut és una magnitut fonamental, de la qual deriven unes atres.<ref name=Resnick1-3>Resnick, 1993, pp.;1-3.</ref>

La llongitut és una de les [[Magnitut fonamental|magnitut físiques fonamentals]], mentres que no pot ser definida en térmens d'atres magnitudes que es poden medir. En molts sistemes de mesura, la llongitut és una magnitut fonamental, de la qual deriven unes atres.<ref name=Resnick1-3>Resnick, 1993, pp.;1-3.</ref>

La llongitut és una mesura d'una dimensió (llineal; per eixemple la [[distància]] en [[Metro|m]]), mentres que el [[àrea]] és una mesura de dos dimensions (a la garrofa; per eixemple [[metro quadrat|m²]]), i el [[volum]] és una mesura de tres dimensions (cúbica; per eixemple [[metro cúbic|m³]]).

La llongitut és una mesura d'una dimensió (llineal; per eixemple la [[distància]] en [[Metro|m]]), mentres que el [[àrea]] és una mesura de dos dimensions (a la garrofa; per eixemple [[metro quadrat|m²]]), i el [[volum]] és una mesura de tres dimensions (cúbica; per eixemple [[metro cúbic|m³]]).

En coordenades cartesianes tridimensionals (eixos ''x'', ''i'' i ''z''), el «llarc», o «llongitut dimensional» sol correspondre en les [[sistema de coordenades|coordenades]] ''i'', mentres que el «ample» i el «alt» en les ''x'' i les ''z'', respectivament.<ref name=Prieto /> Donada una curva [[curva#curva suave|suave]] (diferenciable i de classe <math>C^1(\Iota)\,</math>), en <math>\mathbb{R}^3</math> y donat el seu vector de posició <math>\mathbf r(t)</math> expressat per mig del paràmetro ''t'';  

En coordenades cartesianes tridimensionals (eixos ''x'', ''i'' i ''z''), el «llarc», o «llongitut dimensional» sol correspondre en les [[sistema de coordenades|coordenades]] ''i'', mentres que el «ample» i el «alt» en les ''x'' i les ''z'', respectivament.<ref name=Prieto /> Donada una curva [[curva#curva suave|suave]] (diferenciable i de classe <math>C^1(\Iota)\,</math>), en <math>\mathbb{R}^3</math> y donat el seu vector de posició <math>\mathbf r(t)</math> expressat per mig del paràmetro ''t'';  

:<math> \mathbf{r}(t)=x(t)\mathbf i+y(t)\mathbf j+z(t)\mathbf k \qquad t \in [a,b] \,</math>

:<math> \mathbf{r}(t)=x(t)\mathbf i+y(t)\mathbf j+z(t)\mathbf k \qquad t \in [a,b] \,</math>

es definix el cridat [[llongitut d'arc|paràmetro d'arc]] ''s'' como:<br />

es definix el nomenat [[llongitut d'arc|paràmetro d'arc]] ''s'' como:<br />

<br />

<br />

:<math>s =\phi(t)= \int_{a}^{t} \sqrt{\left [ x'(\tau) \right ] ^2 + \left [ y'(\tau)\right ]^2 + \left [z'(\tau)\right ] ^2} \, d\tau </math>

:<math>s =\phi(t)= \int_{a}^{t} \sqrt{\left [ x'(\tau) \right ] ^2 + \left [ y'(\tau)\right ]^2 + \left [z'(\tau)\right ] ^2} \, d\tau </math>

Posteriorment la [[teoria de la relativitat general]] del [[Albert Einstein]] va ser la primera teoria física important que rebuja explícitament la noció de que un observador estàtic en presència de cossos físics massius puga assumir que la geometria de l'espai siga euclídeo. No obstant, encara en la teoria de la relativitat s'assumix que l'espai donat a un observador, encara que no fora globalment euclídeo sí és [[localment]] euclídeo.

Posteriorment la [[teoria de la relativitat general]] del [[Albert Einstein]] va ser la primera teoria física important que rebuja explícitament la noció de que un observador estàtic en presència de cossos físics massius puga assumir que la geometria de l'espai siga euclídeo. No obstant, encara en la teoria de la relativitat s'assumix que l'espai donat a un observador, encara que no fora globalment euclídeo sí és [[localment]] euclídeo.

Durant el [[sigle XX]], la [[teoria quàntica de camps]] va portar inclús  a especular sobre si la naturalea de l'espai-temps era localment euclídeo, ya que per a escales molt menudes de l'orde de la [[llongitut de Planck]] poguera donar-se el cas que la noció de distància matemàtica no estiguera ben definida, i a eixes escales els models de [[espai euclídeo]] o de [[varietat de Riemann|varietat riemanninana]] podrien ser senzillament inadequades.

Durant el [[sigle XX]], la [[teoria quàntica de camps]] va portar inclús  a especular sobre si la naturalea de l'espai-temps era localment euclídeo, ya que per a escales molt chicotetes de l'orde de la [[llongitut de Planck]] poguera donar-se el cas que la noció de distància matemàtica no estiguera ben definida, i a eixes escales els models de [[espai euclídeo]] o de [[varietat de Riemann|varietat riemanninana]] podrien ser senzillament inadequades.

== Unitats de llongitut ==  

== Unitats de llongitut ==  

* [[Distància]]

* [[Distància]]

* [[Espai mètric]]

* [[Espai mètric]]

* [[Mesura de Lebesgue]]

* [[Mida de Lebesgue]]

{{Nova columna}}

{{Nova columna}}

* [[Medició]]

* [[Medició]]