23 100
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 8:
Llínea 8: + +
→Biografia
Açò i els seus inclinaments apostòlics varen fer que abandonara la docència. Continuà un any més escrivint en Tortosa i al curs següent ([[1883]]-[[1884]]) fon destinat a la [[ciutat de Valéncia]]. Per a ampliar els seus coneiximents de biologia i histologia va viajar a [[Bèlgica]] i [[Alemània]] ([[1884]]-[[1885]]). Ací es va posar en contacte també en les obres socials catòliques. De nou en Valéncia, fon professor d'Història Natural i Agricultura en el Colege jesuïtic. Allí va montar un laboratori biològic, un gabinet d'Història Natural i una biblioteca especialisada, que varen gojar d'un mereixcut prestigi. Va crear en el Colege una Càtedra d'estes qüestions, que oferia cursos a professors i meges.
Açò i els seus inclinaments apostòlics varen fer que abandonara la docència. Continuà un any més escrivint en Tortosa i al curs següent ([[1883]]-[[1884]]) fon destinat a la [[ciutat de Valéncia]]. Per a ampliar els seus coneiximents de biologia i histologia va viajar a [[Bèlgica]] i [[Alemània]] ([[1884]]-[[1885]]). Ací es va posar en contacte també en les obres socials catòliques. De nou en Valéncia, fon professor d'Història Natural i Agricultura en el Colege jesuïtic. Allí va montar un laboratori biològic, un gabinet d'Història Natural i una biblioteca especialisada, que varen gojar d'un mereixcut prestigi. Va crear en el Colege una Càtedra d'estes qüestions, que oferia cursos a professors i meges.
Estigué en relació en [[Santiago Ramón y Cajal]], va potenciar la vocació i formació científica del seu successor, el P. Jaime Pujiula, fundador de l'Institut Biològic de Sarrià, va pronunciar conferències i va publicar estudis: ''Noticias litológicas de las islas Columbretes, Manual teórico-práctico de Biología y De la vida y de los principales estados psicofisiológicos y psicolopatológicos del hombre'' ([[1892]], reeditat en [[1920]], despuix de la seua mort).