Canvis

=== Sicologia analítica ===

=== Sicologia analítica ===

[[Carl Gustav Jung]] va iniciar el seu contacte en l'alquímia des d'un clar desinterés: «L'alquimia em semblava una cosa afectada i ridícula.» La seua opinió canviaria radicalment en [[1928]] arran del comentari solicitat per part de [[Richard Wilhelm]] sobre la traducció de les huit primeres seccions d'un tractat d'alquímia fisiològica chinenca del [[sigle XIII]]: ''El secret de la flor d'or'', llibre [[Budisme|budista]] en base [[Taoisme|taoísta]]. L'inici del seu contacte en l'alquímia es va vore per tant determinat en contemplar en l'obra les bases del procés d'individuació, aixina com un centre processual al qual va denominar posteriorment sí-mateix. Va necessitar deu anys per elaborar un diccionari de referències creuades en la finalitat de poder entendre els significats inclosos en els texts alquímics, aixina com quinze anys per dispondre d'una biblioteca semblant a les dels seus somis.<ref>C.G. Jung. O.C. I4. ''Mysterium Coniunctionis''. Introducció a l'edició espanyola, Enrique Galán Santamaría. Pàgines X-XXIII. Madrid: Editorial Trotta, 2002. ISBN 978-84-8164-513-2</ref>

[[Carl Gustav Jung]] va iniciar el seu contacte en l'alquímia des d'un clar desinterés: «L'alquimia em semblava una cosa afectada i ridícula.» La seua opinió canviaria radicalment en [[1928]] a raïl del comentari solicitat per part de [[Richard Wilhelm]] sobre la traducció de les huit primeres seccions d'un tractat d'alquímia fisiològica chinenca del [[sigle XIII]]: ''El secret de la flor d'or'', llibre [[Budisme|budista]] en base [[Taoisme|taoísta]]. L'inici del seu contacte en l'alquímia es va vore per tant determinat en contemplar en l'obra les bases del procés d'individuació, aixina com un centre processual al qual va denominar posteriorment sí-mateix. Va necessitar deu anys per elaborar un diccionari de referències creuades en la finalitat de poder entendre els significats inclosos en els texts alquímics, aixina com quinze anys per dispondre d'una biblioteca semblant a les dels seus somis.<ref>C.G. Jung. O.C. I4. ''Mysterium Coniunctionis''. Introducció a l'edició espanyola, Enrique Galán Santamaría. Pàgines X-XXIII. Madrid: Editorial Trotta, 2002. ISBN 978-84-8164-513-2</ref>

Jung va vore l'alquímia com una proto-sicologia occidental dedicada al guany de la individuació. En la seua interpretació, l'alquímia era el recipient en el qual el [[gnosticisme]] va sobreviure a les seues diverses porgues en el [[Renaiximent]]. En este sentit, Jung vea l'alquímia com a comparable al [[yoga]] d'[[Occident]]. També interpretava els texts alquímics chinencs en térmens de la seua [[sicologia analítica]] com a mijans per la individuació. Jung sosté en la seua obra ''Sicologia i Alquímia'' ([[1944]]) que els fenòmens observables de l'inconscient, tals com els somis, contenen elements simbòlics que també es poden trobar en la simbologia alquímica. Ademés, dedica una anàlisis al paralelisme entre els conceptes de la [[pedra filosofal]], d'una banda, i la figura de [[Crist]], per una atra. Va ilustrar a través de les figures del ''[[Rosarium philosophorum]]'' aquells fenòmens transferencials convertits en el Procés d'Individuació en la seua obra ''La sicologia de la transferència'' ([[1946]]). Finalment, en la seua obra ''Mysterium Coniunctionis'' ([[1955]]-[[1956]]), configura la culminació de la confrontació entre l'alquímia i la sicologia analítica. Com a tercera part d'esta obra, s'inclourà editat i comentat per [[Marie-Louise von Franz]], l'''Aurora consurgens''.

Jung va vore l'alquímia com una proto-sicologia occidental dedicada al guany de la individuació. En la seua interpretació, l'alquímia era el recipient en el qual el [[gnosticisme]] va sobreviure a les seues diverses porgues en el [[Renaiximent]]. En este sentit, Jung vea l'alquímia com a comparable al [[yoga]] d'[[Occident]]. També interpretava els texts alquímics chinencs en térmens de la seua [[sicologia analítica]] com a mijans per la individuació. Jung sosté en la seua obra ''Sicologia i Alquímia'' ([[1944]]) que els fenòmens observables de l'inconscient, tals com els somis, contenen elements simbòlics que també es poden trobar en la simbologia alquímica. Ademés, dedica una anàlisis al paralelisme entre els conceptes de la [[pedra filosofal]], d'una banda, i la figura de [[Crist]], per una atra. Va ilustrar a través de les figures del ''[[Rosarium philosophorum]]'' aquells fenòmens transferencials convertits en el Procés d'Individuació en la seua obra ''La sicologia de la transferència'' ([[1946]]). Finalment, en la seua obra ''Mysterium Coniunctionis'' ([[1955]]-[[1956]]), configura la culminació de la confrontació entre l'alquímia i la sicologia analítica. Com a tercera part d'esta obra, s'inclourà editat i comentat per [[Marie-Louise von Franz]], l'''Aurora consurgens''.