Canvis

De forma genèrica se pot establir les característiques artístiques del Renaiximent en tres:

De forma genèrica se pot establir les característiques artístiques del Renaiximent en tres:

:# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordes clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, l'incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], aixina com l'adopció d'antics elements simbòlics. Ara hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per a captar l'esperit del classicisme i no a soles les seues formes. Per tant no serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic.

:# La '''tornada a l'Antiguetat'''. Resorgiran tant les antigues formes arquitectòniques, com els [[ordens clàssics]], la utilisació de motius formals i plàstics antics, l'incorporació d'antigues creences, els temes de [[mitologia]], d'[[història]], aixina com l'adopció d'antics elements simbòlics. Ara hi ha una voluntat d'estudi dels monuments antics i de teorisació sobre els sistemes de proporcions per a captar l'esperit del classicisme i no a soles les seues formes. Per tant no serà una còpia servil, sino la penetració i el coneiximent de les lleis que sustenten l'art clàssic.

:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que es sembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per a  captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de l'idea.

:# Resorgiment d'una '''nova relació en la [[Naturalea]] '''com a model a imitar o perfeccionar. La millor pintura és la que es sembla més al natural i esta imitació no és incompatible en la investigació de la bellea ideal en el sentit [[Plató|platònic]], ya que l'artista ha de seleccionar les formes per a  captar la bellea. En conseqüència esta nova relació en la naturalea va unida a una concepció ideal i realista de la ciència. La [[matemàtica]] es convertirà en la principal ajuda d'un art que es preocupa per fonamentar racionalment el seu ideal de bellea. L'aspiració d'accedir a la veritat de la Naturalea, com en l'Antiguetat, no s'orienta a fer el coneiximent de fenomen casual, sino a fer la penetració de l'idea.

:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts migevals.

:# L''''actitut antropocèntrica''': «l'home com a mesura de totes les coses» implica el descobriment i l'aplicació sistemàtica de les lleis de la perspectiva llineal, tant per a proyectar edificis com per a crear un espai dimensional en la pintura i l'escultura. Esta nova predisposició artística és essencialment cultural i presupon en l'artista una formació científica que, a l'hora, li permet lliberar-se d'actituts migevals.

==== El Quatre-cents (sigle XV) ====

==== El Quatre-cents (sigle XV) ====

[[Archiu:Ghiberti-porta.jpg|thumb|left|200px|Detall de la ''Porta del Paradís'', del [[Baptisteri de Sant Joan (Florència)]], obra de [[Lorenzo Ghiberti]].]]

[[Archiu:Ghiberti-porta.jpg|thumb|left|200px|Detall de la ''Porta del Paraís'', del [[Baptisteri de Sant Joan (Florència)]], obra de [[Lorenzo Ghiberti]].]]

[[Lorenzo Ghiberti]] († [[1455]]) és l'autor de les dos portes que mancaven al Baptisteri de la [[catedral de Florència]]. la porta, de [[bronze]] fos, recull escenes evangèliques, i supon una revelació en el panorama escultòric renaixentista, que encara és més evident en la segona porta que se li encarregà, la nomenada ''porta del paraís''. Hi desenrolla una concepció pictòrica del relleu.

[[Lorenzo Ghiberti]] († [[1455]]) és l'autor de les dos portes que mancaven al Baptisteri de la [[catedral de Florència]]. la porta, de [[bronze]] fos, recull escenes evangèliques, i supon una revelació en el panorama escultòric renaixentista, que encara és més evident en la segona porta que se li encarregà, la nomenada ''porta del paraís''. Hi desenrolla una concepció pictòrica del relleu.

==== L'escola veneciana ====

==== L'escola veneciana ====

[[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] en la pintura ''Bacanal'', ret cult a l'alegria de viure veneciana, en un païsage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Convertix, puix, un quadro de tema mitològic en un quadro social, en una festa alegre.]]

[[Archiu:Titian Bacchanal 1523 1524.jpg|thumb|300px||right|[[Ticià]] en la pintura ''Bacanal'', ret cult a l'alegria de viure veneciana, en un païsage lluminós, en un nu femení en un àngul, lluentors sobre les teles luxoses i l'exaltació de la guerra de la beguda al centre. Convertix, puix, un quadro de tema mitològic en un quadro social, en una festa alegre.]]

La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluïxen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o sea, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.

La influència de [[Venècia]] en l'art de la pintura és capital. En el [[sigle XVI]] una série de grans pintors: [[Ticià]], [[Veronese]], [[Il Tintoretto]], descobrixen per a la pintura possibilitats que explotaran els artistes del Barroc. Diverses circumstàncies confluïxen per a suscitar a la ciutat dels canals una pintura original. Primerament la boirina de la ciutat desdibuixa els contorns i sensibilisa la [[pupila]] dels [[pintor]]s per otorgar més interés a la forma que als contorns, o siga, al [[color]] abans que al [[dibuix]]. Seguidament l'història de la república veneciana es fonamenta en una ciutat metropolitana i comercial, on hi ha gent de països lluntans, abillats en indumentàries de colors vius. I, finalment una societat rica i esplendorosa.

Esta escola rendirà cult al color, en preferència als colors càlits, més idòneus per a plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del païsage, que s'ompli de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquea dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>

Esta escola rendirà cult al color, en preferència als colors càlits, més idòneus per a plasmar la forma bella o l'ambient opulent; es donarà una visió poètica del païsage, que s'ompli de llums; donarà importància als temes secundaris (a l'anècdota, al detall, se li concedix la mateixa atenció que al tema principal); s'exaltarà la riquea dels palaus, les teles, la música,...<ref name="art"/>

Les característiques principals foren:

Les característiques principals foren:

* Apropament entre la [[música religiosa]] i la [[Música profana|profana]].

* Acostament entre la [[música religiosa]] i la [[Música profana|profana]].

* Més equilibri entre les [[veu]]s.

* Més equilibri entre les [[veu]]s.

* Major sentit imitatiu al [[contrapunt]].

* Major sentit imitatiu al [[contrapunt]].

* Desenrrolament progressiu dels [[Instrument musical|instruments]], que poden acompanyar les veus i a vegades substituir-les. També tenen un paper important en l'acompanyament de la [[dansa]]).

* Desenroll progressiu dels [[Instrument musical|instruments]], que poden acompanyar les veus i a vegades substituir-les. També tenen un paper important en l'acompanyament de la [[dansa]]).

* S'amplia el camp d'acció de la interpretació musical a temples, universitats, pero també salons, corts, etc.

* S'amplia el camp d'acció de la interpretació musical a temples, universitats, pero també salons, corts, etc.

* El músic adquirix una major importància social.

* El músic adquirix una major importància social.

El Renaiximent artístic no fon en [[Alemanya]] una tentativa de resurrecció de l'art clàssic, sino una renovació intensa de l'esperit germànic, motivat per la [[Reforma protestant]].  

El Renaiximent artístic no fon en [[Alemanya]] una tentativa de resurrecció de l'art clàssic, sino una renovació intensa de l'esperit germànic, motivat per la [[Reforma protestant]].  

[[Albrecht Dürer]] ([[1471]]-[[1528]]) és l'artista més universal del Renaiximent alemà per les seues pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art. La seua obra ya fon reconeguda i admirada en tots [[Europa]] en vida i impostà l'imprenta de l'artista modern, enllaçant la reflexió teòrica en la transició decisiva entre la pràctica migeval i l'idealisme renaixentista. Eixercí una profunda influència en els artistes del [[sigle XVI]] del seu propi país i dels [[Països Baixos]]. Dürer va comprendre la imperiositat d'adquirir un coneiximent racional de la producció artística.

[[Albrecht Dürer]] ([[1471]]-[[1528]]) és l'artista més universal del Renaiximent alemà per les seues pintures, dibuixos, gravats i escrits teòrics sobre art. La seua obra ya fon reconeguda i admirada en tots [[Europa]] en vida i impostà l'imprenta de l'artista modern, enllaçant la reflexió teòrica en la transició decisiva entre la pràctica migeval i l'idealisme renaixentista. Eixercí una profunda influència en els artistes del [[sigle XVI]] del seu propi país i dels [[Països Baixos]]. Dürer va comprendre l'imperiositat d'adquirir un coneiximent racional de la producció artística.

Posteriorment a la [[Reforma protestant|Reforma]] el mecenage de la noblea alemana se centrà en primer lloc en l'arquitectura, per la capacitat d'esta per a mostrar el poder i prestigi dels governants. Aixina a mijans del [[sigle XVI]] s'amplia el castell d'Heidelberg, seguint les directrius clàssiques. No obstant, la majoria dels prínceps alemanys varen preferir conservar les obres gòtiques, llimitant-se a decorar-les en ornamentació renaixentista. Els emperadors [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i la família [[Fugger]] foren els més importants mecenes, destacant-se la protecció de [[Johannes Kepler]] i [[Tycho Brahe]].

Posteriorment a la [[Reforma protestant|Reforma]] el mecenage de la noblea alemana se centrà en primer lloc en l'arquitectura, per la capacitat d'esta per a mostrar el poder i prestigi dels governants. Aixina a mijans del [[sigle XVI]] s'amplia el castell d'Heidelberg, seguint les directrius clàssiques. No obstant, la majoria dels prínceps alemanys varen preferir conservar les obres gòtiques, llimitant-se a decorar-les en ornamentació renaixentista. Els emperadors [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] i la família [[Fugger]] foren els més importants mecenes, destacant-se la protecció de [[Johannes Kepler]] i [[Tycho Brahe]].