Canvis

El mètodo empleat va ser sempre el mateix; utilisà un sistema de numeració el qual en primer lloc anunciava el volum del qué es tractava i a continuació citava cada un dels escritors els quals va consultar, i en alguns casos, també descrivia el tema que havia extret d'est autor per tal de descriure'l a posteriori ell mateix.  

El mètodo empleat va ser sempre el mateix; utilisà un sistema de numeració el qual en primer lloc anunciava el volum del qué es tractava i a continuació citava cada un dels escritors els quals va consultar, i en alguns casos, també descrivia el tema que havia extret d'est autor per tal de descriure'l a posteriori ell mateix.  

Hi ha una llista d'autors de gran extensió citats per Plini el Vell, pero cal destacar-ne els més importants relacionats en temes d'art: [[Jenócrates de Sición]] a qui se li atribux la part de pintura i estatuària, [[Duris de Samos]] i Antígono de Cáristo els quals els hi correspon algunes anècdotes biogràfiques dels pintors o llegendes atribuïdes a obres. Això pel que fa els autors estrangers. A Licinio Murciano se li atribuix l'inspiració de tots els artistes que provenien de la costa d'Asia Menor i les illes del voltant, seguit de Pasíteles de Nàpols i Varrón, entre els autors llatins. Per atra banda, Plini menciona a hòmens analistes, historiadors i escritors llatins com Valerio Antias, Cornelio Nepote o Anio Fetial, els quals els té en conte en els seus índexs.<ref>Totes les fonts són extretes del mateix llibre TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.19-21</ref>

Hi ha una llista d'autors de gran extensió citats per Plini el Vell, pero cal destacar-ne els més importants relacionats en temes d'art: [[Jenócrates de Sición]] a qui se li atribux la part de pintura i estatuària, [[Duris de Samos]] i Antígono de Cáristo els quals els hi correspon algunes anècdotes biogràfiques dels pintors o llegendes atribuïdes a obres. Això pel que fa els autors estrangers. A Licinio Murciano se li atribuïx l'inspiració de tots els artistes que provenien de la costa d'Asia Menor i les illes del voltant, seguit de Pasíteles de Nàpols i Varrón, entre els autors llatins. Per atra banda, Plini menciona a hòmens analistes, historiadors i escritors llatins com Valerio Antias, Cornelio Nepote o Anio Fetial, els quals els té en conte en els seus índexs.<ref>Totes les fonts són extretes del mateix llibre TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.19-21</ref>

== Edicions posteriors ==

== Edicions posteriors ==