Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  01:04 6 jul 2022
Text reemplaça - 'estàndar ' a 'estàndart '
Llínea 35: Llínea 35:  
No n'hi ha un estandar aprobat oficialment del noruec parlat, pero el sociolecte de la classe urbana mija i alta de [[Noruega]] oriental, sobre el que se basa el bokmal, és la forma que se sol ensenyar als estudiants estrangers. Est aforma, dita "Standard Østnorsk" (Noruec oriental estàndar) pot considerar-se el estandar parlat de facte del bokmal.
 
No n'hi ha un estandar aprobat oficialment del noruec parlat, pero el sociolecte de la classe urbana mija i alta de [[Noruega]] oriental, sobre el que se basa el bokmal, és la forma que se sol ensenyar als estudiants estrangers. Est aforma, dita "Standard Østnorsk" (Noruec oriental estàndar) pot considerar-se el estandar parlat de facte del bokmal.
   −
Des del [[sigle XVI]] fins al [[sigle XIX]], el danés fon la llengua escrita estàndar de Noruega. Per esta rao, el desenroll del noruec modern escrit ha estat molt condicionat per la controversia en relació en el nacionalisme, el enfrontament entre discurs rural i discurs urbà i l'història lliterària de Noruega. Històricament, el bokmal és una varietat de danés norueguisà, mentres que el nynorsk és una llengua creà a partir dels dialectes noruecs i el purissim llingüístic encontra del danés. Encara que ara ya s'ha abndonat, durant un temps se portà a cabo una polítifa cocial que pretenia fondre el bokmal i el nynorsk en una llengua comuna denominà "Samnorsk" a través d'una série de reformes ortogràfiques. Dita politica dona lloc a la creació d'un ample abanic de varietats tant de bokmal com de nynorsk. La varietat no oficial coneguda com "riksmal" se considera més conservadora que el bokaml, i la varietat no oficial "hognorsk", més conservadora que el nynorsk.
+
Des del [[sigle XVI]] fins al [[sigle XIX]], el danés fon la llengua escrita estàndart de Noruega. Per esta rao, el desenroll del noruec modern escrit ha estat molt condicionat per la controversia en relació en el nacionalisme, el enfrontament entre discurs rural i discurs urbà i l'història lliterària de Noruega. Històricament, el bokmal és una varietat de danés norueguisà, mentres que el nynorsk és una llengua creà a partir dels dialectes noruecs i el purissim llingüístic encontra del danés. Encara que ara ya s'ha abndonat, durant un temps se portà a cabo una polítifa cocial que pretenia fondre el bokmal i el nynorsk en una llengua comuna denominà "Samnorsk" a través d'una série de reformes ortogràfiques. Dita politica dona lloc a la creació d'un ample abanic de varietats tant de bokmal com de nynorsk. La varietat no oficial coneguda com "riksmal" se considera més conservadora que el bokaml, i la varietat no oficial "hognorsk", més conservadora que el nynorsk.
    
Els noruecs són educats tant en bokmal com en nynorsk. Una enquesta de l'any [[2005]] indica que el 86,3% de la població utilisa principalment el bokmal com a llengua escrita cotidiana, mentres que el 5,5% utilisa les dos i el 7,5% utilisa principalment el nynorsk. Per lo tant soles el 13% escriuen freqüentment en nynorsk, encara que la majoria parla dialectes que se parexen més al nynorsk que al bokmal. En general, el bokmal i el riskaml són més comunes en arees urbanes i suburbanes, i el nynorsk, en canvit, en zones rurals, especialment en Noruega occidental. La Companyia Noruega de Radiotelevisió (NRK) emitix en bokmal i en nynorsk, i totes les institucions governamentals tenen la obligació d'admitir les dos llengües escrites. El bokmal se utilisa en el 92% de les publicacions escrites, i el nynorsk en el 8%. A pesar de la preocupació perque els dialectes noruecs pogueren doanr pas a una llengua noruega parlà i comuna pròxima al bokmal, els dialectes han trobat un recolzament important en els ambients locals i en la opinió popular, aixina com en la política.
 
Els noruecs són educats tant en bokmal com en nynorsk. Una enquesta de l'any [[2005]] indica que el 86,3% de la població utilisa principalment el bokmal com a llengua escrita cotidiana, mentres que el 5,5% utilisa les dos i el 7,5% utilisa principalment el nynorsk. Per lo tant soles el 13% escriuen freqüentment en nynorsk, encara que la majoria parla dialectes que se parexen més al nynorsk que al bokmal. En general, el bokmal i el riskaml són més comunes en arees urbanes i suburbanes, i el nynorsk, en canvit, en zones rurals, especialment en Noruega occidental. La Companyia Noruega de Radiotelevisió (NRK) emitix en bokmal i en nynorsk, i totes les institucions governamentals tenen la obligació d'admitir les dos llengües escrites. El bokmal se utilisa en el 92% de les publicacions escrites, i el nynorsk en el 8%. A pesar de la preocupació perque els dialectes noruecs pogueren doanr pas a una llengua noruega parlà i comuna pròxima al bokmal, els dialectes han trobat un recolzament important en els ambients locals i en la opinió popular, aixina com en la política.

Menú de navegació