− | La freqüència dels trens varia en funció del dia. De dilluns a divendres la freqüència és de 20 minuts en hora punta (6.30 a 8.30) en direcció Valéncia i de 40 minuts a 1 hora el resto del dia. També de 20 minuts en els trams (14:30 a 16:30; 18:00 a 20:00) en direcció Bunyol. Y de 40 minuts a 1 hora en el resto dels trams horaris (6.30 a 13.30; 20.30 a 22.30) cap a [[Bunyol]] intercalant-se fins a 7 servicis en destí [[Aldaya]] que reduïxen aixina la freqüència. Els trens en destí a [[Utiel]] tenen freqüències de 2/3 hores tot el dia. | + | La freqüència dels trens varia en funció del dia. De dilluns a divendres la freqüència és de 20 minuts en hora punta (6.30 a 8.30) en direcció Valéncia i de 40 minuts a 1 hora el resto del dia. També de 20 minuts en els trams (14:30 a 16:30; 18:00 a 20:00) en direcció Bunyol. Y de 40 minuts a 1 hora en el resto dels trams horaris (6.30 a 13.30; 20.30 a 22.30) cap a [[Bunyol (Valéncia)]] intercalant-se fins a 7 servicis en destí [[Aldaya]] que reduïxen aixina la freqüència. Els trens en destí a [[Utiel]] tenen freqüències de 2/3 hores tot el dia. |
| L'orige de la llínea se remonta al dia [[31 de juliol]] de [[1883]] data en la que, en plena fira de juliol, eixia des de l'[[Estació del Nort|Estació del Nort]] de [[Valéncia]] el primer tren en destí a [[Bunyol]]. Este era el primer comboi que circulava per la llínea férrea que havien finançat la banca regional i un grup d'empresaris per a conectar per tren els municipis d'esta comarca de l'interior en la capital. | | L'orige de la llínea se remonta al dia [[31 de juliol]] de [[1883]] data en la que, en plena fira de juliol, eixia des de l'[[Estació del Nort|Estació del Nort]] de [[Valéncia]] el primer tren en destí a [[Bunyol]]. Este era el primer comboi que circulava per la llínea férrea que havien finançat la banca regional i un grup d'empresaris per a conectar per tren els municipis d'esta comarca de l'interior en la capital. |
− | [[Bunyol]] i atres localitats com [[Chiva]] o [[Chest]] s'incorporaven a la ret férrea valenciana mentres cents d'obrers seguien perforant la [[Serra de Malacara]] en decenes de túnels per a estendre el tendit férreu per [[Requena]], [[Utiel]] i [[Camporrobles]] fins a que en [[1885]] se posa en funcionament el ferrocarril Madrit-Conca-Valéncia complet. | + | [[Bunyol (Valéncia)]] i atres localitats com [[Chiva]] o [[Chest]] s'incorporaven a la ret férrea valenciana mentres cents d'obrers seguien perforant la [[Serra de Malacara]] en decenes de túnels per a estendre el tendit férreu per [[Requena]], [[Utiel]] i [[Camporrobles]] fins a que en [[1885]] se posa en funcionament el ferrocarril Madrit-Conca-Valéncia complet. |
| No fon fins a [[1992]] quant la llínea passà a formar part de la ret de [[Rodalies Valéncia]], en la denominació actual, [[Image: Madrid-CercaniasC3.png|20px]], encara que fins a 1996 els servicis eren prestats per Regionals cedits a Rodalies. En principi, contava en les estacions de [[Estació del Nort|Valéncia-Nort]], Vara de Quart, [[Estació d'Aldaya|Aldaya]], [[Estació de Loriguilla-Reva|Loriguilla-pla]] (ara Loriguilla-REVA), [[Estació de Chest|Chest]], [[Estació de Chiva|Chiva]], [[Estació de Bunyol|Bunyol]], Venta Mina, Setaigües, El Rebollar, Requena, San Antonio de Requena i Utiel. | | No fon fins a [[1992]] quant la llínea passà a formar part de la ret de [[Rodalies Valéncia]], en la denominació actual, [[Image: Madrid-CercaniasC3.png|20px]], encara que fins a 1996 els servicis eren prestats per Regionals cedits a Rodalies. En principi, contava en les estacions de [[Estació del Nort|Valéncia-Nort]], Vara de Quart, [[Estació d'Aldaya|Aldaya]], [[Estació de Loriguilla-Reva|Loriguilla-pla]] (ara Loriguilla-REVA), [[Estació de Chest|Chest]], [[Estació de Chiva|Chiva]], [[Estació de Bunyol|Bunyol]], Venta Mina, Setaigües, El Rebollar, Requena, San Antonio de Requena i Utiel. |