Canvis

288 bytes afegits ,  00:58 22 jul 2022
Llínea 1: Llínea 1: −
[[File:Herbés.jpg|thumb|Vista d'Herbers]]
+
[[File:Herbés.jpg|thumb|250px|Vista d'Herbers]]
'''Herbers''' (en [[castellà]] ''Herbés''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[Els Ports]], en el nort de la [[Comunitat Valenciana]], llindant en la [[província de Terol]].
+
[[Archiu:Herbers, Els Ports 64.jpg|250px|miniaturadeimagen|Vista d'Herbers]]
 
+
[[Archiu:Vista castillo Herbés.JPG|250px|miniaturadeimagen|Vista del castell d'Herbers]]
Segons senyes del [[INE]] de l'any [[2021]] contava en 53 habitants.  
+
[[Archiu:Herbers, Els Ports 29.jpg|250px|miniaturadeimagen|Iglésia paroquial d'Herbers]]
 +
'''Herbers''' (en [[castellà]] ''Herbés''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] d'[[Els Ports]], en el nort de la [[Comunitat Valenciana]], llindant en la [[província de Terol]].
    
La població conta en patrimoni històric-cultural com el [[Castell d'Herbers]], l'iglésia de Sant Bertomeu o l'Ermita de la Verge del Sargar.
 
La població conta en patrimoni històric-cultural com el [[Castell d'Herbers]], l'iglésia de Sant Bertomeu o l'Ermita de la Verge del Sargar.
Llínea 12: Llínea 13:     
El terme d'Herbers permet conéixer llocs de gran bellea natural, de singularitat paisagística i respecte al mig ambient.
 
El terme d'Herbers permet conéixer llocs de gran bellea natural, de singularitat paisagística i respecte al mig ambient.
 +
 +
== Demografia ==
 +
Segons les senyes del [[INE]] de l'any [[2021]] contava en 53 habitants.
    
== Patrimoni ==
 
== Patrimoni ==
 
El conjunt d'Herbers respira una gran tranquilitat. En els seus carrers es conserven cases en una arquitectura molt característica de la comarca d'Els Ports, predominant les fetes en pedra com a material de construcció, balcons de fusta i grans ràfols.  
 
El conjunt d'Herbers respira una gran tranquilitat. En els seus carrers es conserven cases en una arquitectura molt característica de la comarca d'Els Ports, predominant les fetes en pedra com a material de construcció, balcons de fusta i grans ràfols.  
   −
En lo alt de l'entramat urbà destaca la figura del Castell del Baró d'Herbers. Es tracta d'una casa nobiliaria del [[sigle XVI]], tota de pedra, que encara manté part dels seus elements arquitectònics defensius. Damunt de la porta d'entrada, en arc de mig punt i dovelat en pedra, se manté l'escut d'armes d'una de les famílies propietàries de la casa. Es tracta de la família Ram de Riu, que contà en un important personage, especialment en les [[Guerres Carlistes]], que fon el Baró d'Herbers.
+
* [[Palau d'Herbers]]. En lo alt de l'entramat urbà destaca la figura del palau. Es tracta d'una casa nobiliaria del [[sigle XVI]], tota de pedra, que encara manté part dels seus elements arquitectònics defensius. Damunt de la porta d'entrada, en arc de mig punt i dovelat en pedra, se manté l'escut d'armes d'una de les famílies propietàries de la casa. Es tracta de la família Ram de Riu, que contà en un important personage, especialment en les [[guerres carlistes]], que fon el Baró d'Herbers.
    
Ademés destaquen unes atres construccions, com la [[Llonja|llonja]]. Es tracta d'un voluminós edifici, construït en pedra treballada, en el que encara se poden contemplar uns arcs gòtics del sigle XVI.
 
Ademés destaquen unes atres construccions, com la [[Llonja|llonja]]. Es tracta d'un voluminós edifici, construït en pedra treballada, en el que encara se poden contemplar uns arcs gòtics del sigle XVI.
   −
L'Iglésia Parroquial de Sant Bertomeu Apòstol és un atre edifici d'interés. Fon construïda en la primera mitat del sigle XVI, encara que presenta un estil indeterminat (gòtic, corinti i neoclàssic). És una iglésia de chicotetes dimensions, de planta rectangular, en tres naus i un cor alt. En el seu interior se conserven elements sagrats procedents del Real Monasteri de Santa Maria de Benifassà. Junt a l'iglésia se troba el ''fossar vell'', que fon l'antic cementeri, i en front el calvari.  
+
* L'Iglésia Parroquial de Sant Bertomeu Apòstol és un atre edifici d'interés. Fon construïda en la primera mitat del sigle XVI, encara que presenta un estil indeterminat (gòtic, corinti i neoclàssic). És una iglésia de chicotetes dimensions, de planta rectangular, en tres naus i un cor alt. En el seu interior se conserven elements sagrats procedents del Real Monasteri de Santa Maria de Benifassà. Junt a l'iglésia se troba el ''fossar vell'', que fon l'antic cementeri, i en front el calvari.  
    
També podem resaltar les fonts de les Moreres (s. XVI) i del Bassi.  
 
També podem resaltar les fonts de les Moreres (s. XVI) i del Bassi.  
   −
En el Museu Etnogràfic El Botador, per referència al mateix nom de l'Associació Cultural promotora de l'espai, podem trobar les tradicions més populars i els elements de la vida rural del pasat històric d'Herbers.
+
* En el Museu Etnogràfic El Botador, per referència al mateix nom de l'Associació Cultural promotora de l'espai, podem trobar les tradicions més populars i els elements de la vida rural del pasat històric d'Herbers.
    
== Llocs d'interés ==
 
== Llocs d'interés ==
Llínea 42: Llínea 46:     
== Productes típics ==
 
== Productes típics ==
L'aiguardent és una beguda alcohòlica que s'obté de la fermentació del [[raïm]] ensucrat. La seua destilació és de temps immemorials i la seua producció en la [[Comunitat Valenciana]] es realisa de forma artesanal des de ben entrat el [[sigle XVIII]]. En la població d'Herbers encara es manté dita tradició artesanal de l'elaboració de l'aiguardent per a us domèstic. L'aiguardent se presente en quatre varietats, obtingudes a partir de la destilació del vi de raïm de la varietat ''[[Garnacha]]'', típica de la comarca d'[[Els Ports]].
+
L'aiguardent és una beguda alcohòlica que s'obté de la fermentació del [[raïm]] ensucrat. La seua destilació és de temps immemorials i la seua producció en la [[Comunitat Valenciana]] es realisa de forma artesanal des de ben entrat el [[sigle XVIII]]. En la població d'Herbers encara es manté dita tradició artesanal de l'elaboració de l'aiguardent per a us domèstic.  
 +
 
 +
L'aiguardent se presente en quatre varietats, obtingudes a partir de la destilació del vi de raïm de la varietat ''[[Garnacha]]'', típica de la comarca d'[[Els Ports]].
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Herbés}}
 
{{commonscat|Herbés}}
* [https://www.herbes.es/ Pàgina de l'Ajuntament d'Herbers]       
+
* [http://www.herbes.es/ Pàgina de l'Ajuntament d'Herbers]       
    
{{Municipis d'Els Ports}}
 
{{Municipis d'Els Ports}}
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]