Canvis

Ademús (edita)

Revisió de 22:04 29 jun 2009

21 bytes afegits , 22:04 29 jun 2009

sense resum d'edició

Llínea 8: Llínea 8:

|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]

|província = [[Província de Valéncia]]

−

|comarca = [[Racó d'Ademús]]

+

|comarca = [[El Racó d'Ademús]]

|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Llíria]]

|coor = 40°3′51″N 1°17′5″O

Llínea 24: Llínea 24:

}}

−

'''Ademús''' (en [[castellà]] ''Ademuz'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Ademús és la capital ~~del~~ [[Racó d'Ademús]], comarca que constituïx un [[exclau]] valencià rodejat completament per terres d'[[Aragó]] i de [[Castella-La Mancha]].

+

'''Ademús''' (en [[castellà]] ''Ademuz'') és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Ademús és la capital de [[El Racó d'Ademús]], comarca que constituïx un [[exclau]] valencià rodejat completament per terres d'[[Aragó]] i de [[Castella-La Mancha]].

== Geografia ==

−

Ademús i el seu terme ocupen la zona central de la comarca del Racó, en les estribacions occidentals de la [[Serra de Javalambre]]. El territori presenta una orografia accidentada, montanyosa. Les seues altures principals son: El Pinar (1.042 [[metro|m.]]), El Cerrellar (1.219 m.), Los Molares (1.076 m.) i Tortajada (1.516 m.). Ademés, té un gran interés paisagístic el cerro dels Zafranares, que en les seues faldes s'assenta la vila, el Pico Castro i l'imponent Pic de La Muela. El riu [[~~Turia~~]] creua el terme de nort a sur, configurant en els seus dos màrgens un amplia i fèrtil vega que suavisa considerablement l'orografia, predominantment montanyosa. Junt a la vila d'Ademús aboca aigües al Turia el seu afluent, el riu [[Bohílgues]]. Les aigües d'abdós fertilisen, per mig d'una antiga e intrincada ret de sequies, tant la Vega del ~~Turia~~ com els numerosos bancals escalonats de l'horta ademusera. Les rambles de la Verge, de les Tóvedas, del Val, de Negrón i de Riodeva, en un règim fluvial més irregular -de freqüents sequies en époques estivals- completen la ret fluvial del terme.

+

Ademús i el seu terme ocupen la zona central de la comarca del Racó, en les estribacions occidentals de la [[Serra de Javalambre]]. El territori presenta una orografia accidentada, montanyosa. Les seues altures principals son: El Pinar (1.042 [[metro|m.]]), El Cerrellar (1.219 m.), Los Molares (1.076 m.) i Tortajada (1.516 m.). Ademés, té un gran interés paisagístic el cerro dels Zafranares, que en les seues faldes s'assenta la vila, el Pico Castro i l'imponent Pic de La Muela. El riu [[Túria]] creua el terme de nort a sur, configurant en els seus dos màrgens un amplia i fèrtil vega que suavisa considerablement l'orografia, predominantment montanyosa. Junt a la vila d'Ademús aboca aigües al Turia el seu afluent, el riu [[Bohílgues]]. Les aigües d'abdós fertilisen, per mig d'una antiga e intrincada ret de sequies, tant la Vega del Túria com els numerosos bancals escalonats de l'horta ademusera. Les rambles de la Verge, de les Tóvedas, del Val, de Negrón i de Riodeva, en un règim fluvial més irregular -de freqüents sequies en époques estivals- completen la ret fluvial del terme.

=== Patrimoni natural ===

−

Dos terços de la superfície ~~del~~ [[Racó d'Ademús]] és forestal, per lo que la comarca constituïx un autèntic pulmó vert dins de la [[Comunitat Valenciana]]. Diversitat de espècies arbòrees mediterràneus se distribuïxen pels boscs de montanya: [[carrasca]], [[Pinus|pins]] larico, carrasca i rodeno, així com antigues [[Tetraclinis|sabines]]. Els monts continuen repoblant-se en l'actualitat en espècies autòctones, després d'unes décades de fallits intents per implantar atres espècies alòctones. També son abundants els arbusts i les diverses plantes que alimenten el ganado -oví majoritàriament- i contribuïxen de la mateixa forma al manteniment de una apicultura un poc decaiguda hui en dia, pero de gran importància en un passat no tant lluntà. Per atre costat, esta adquirint un prometedor desenroll el cultiu de plantes aromàtiques, molt estimades en la comarca. Abunda la caça -[[conill]], [[perdiu]], [[javalí]]- i la peixca de riu en espècies com el [[barp ]] i la [[truita]].

+

Dos terços de la superfície de [[El Racó d'Ademús]] és forestal, per lo que la comarca constituïx un autèntic pulmó vert dins de la [[Comunitat Valenciana]]. Diversitat de espècies arbòrees mediterràneus se distribuïxen pels boscs de montanya: [[carrasca]], [[Pinus|pins]] larico, carrasca i rodeno, així com antigues [[Tetraclinis|sabines]]. Els monts continuen repoblant-se en l'actualitat en espècies autòctones, després d'unes décades de fallits intents per implantar atres espècies alòctones. També son abundants els arbusts i les diverses plantes que alimenten el ganado -oví majoritàriament- i contribuïxen de la mateixa forma al manteniment de una apicultura un poc decaiguda hui en dia, pero de gran importància en un passat no tant lluntà. Per atre costat, esta adquirint un prometedor desenroll el cultiu de plantes aromàtiques, molt estimades en la comarca. Abunda la caça -[[conill]], [[perdiu]], [[javalí]]- i la peixca de riu en espècies com el [[barp ]] i la [[truita]].

Les característiques del terreny son idònees per a excursions de montanya, donada la seua lluntania de grans núcleus urbans i centres industrials. Permet gojar d'un aire pur, d'unes excelents aigües que naixen d'abundants fonts, així com un paisage natural que fan de les terres d'Ademús un lloc molt apreciat per al descans relaixant. Bon eixemple és el curs del riu [[Bohílgues]], declarat microreserva de flora, en el seu recorregut poden trobar-se numeroses cascades i una exuberant vegetació de ribera. Existixen, ademés, varios espais habilitats per al espargiment, com la concorria Àrea Recreativa ''Los Arenales'', situada a la vora del riu Turia, i que dispon de barracons, paelleres, bar-restaurant i una piscina que se nutrix de la veïna font de ''Las Piezas Rotas''.

−

Existixen dos itineraris diferents per carretera per aplegar a Ademús des de [[Valéncia]] i que confluïxen abdós en la capital comarcal del Racó. El primer seguix la A-3 (Autovia Valéncia-Madrit), que ha de abandonar-se en [[Utiel]] per agarrar la N-330 (Alacant-França) en direcció cap a Terol-Saragossa. L'atre itinerari alternatiu des de [[Valéncia]], de major interés paisagístic pero més tortuós, és per la [[Pista d'Ademús]], que ix de l'Avinguda de les Corts Valencianes de la capital del Turia, seguint per [[Llíria]] i [[Chelva]] fins a Ademús. Les estacions de tren més properes son les de [[Terol]] i [[Utiel]].

+

Existixen dos itineraris diferents per carretera per aplegar a Ademús des de [[Valéncia]] i que confluïxen abdós en la capital comarcal del Racó. El primer seguix l'A-3 (Autovia Valéncia-Madrit), que ha de abandonar-se en [[Utiel]] per agarrar la N-330 (Alacant-França) en direcció cap a Terol-Saragossa. L'atre itinerari alternatiu des de [[Valéncia]], de major interés paisagístic pero més tortuós, és per la [[Pista d'Ademús]], que ix de l'Avinguda de les Corts Valencianes de la capital del Turia, seguint per [[Llíria]] i [[Chelva]] fins a Ademús. Les estacions de tren més properes son les de [[Terol]] i [[Utiel]].

=== Barris i pedanies ===

Llínea 52: Llínea 52:

=== Localitats llimítrofs ===

−

Donada la seua situació central dins ~~del~~ [[Racó d'Ademús]], la major part del terme municipal d'Ademús llimita en els termes de la pròpia comarca: l'est llinda en el de la [[La Pobla de Sant Miquel]], al sur en el terme de [[Cases Altes]], a l'oest en el de [[Vallanca]] i al nort en els de [[Castielfabit]] i [[Torrebaixa]], també en el terme de [[Riodeva]], població que se troba en la [[província de Terol]]. La rambla de Riodeva dibuixa el llímit nort del terme d'Ademús i la seua comarca.

+

Donada la seua situació central dins de [[El Racó d'Ademús]], la major part del terme municipal d'Ademús llimita en els termes de la pròpia comarca: l'est llinda en el de la [[La Pobla de Sant Miquel]], al sur en el terme de [[Cases Altes]], a l'oest en el de [[Vallanca]] i al nort en els de [[Castielfabit]] i [[Torrebaixa]], també en el terme de [[Riodeva]], població que se troba en la [[província de Terol]]. La rambla de Riodeva dibuixa el llímit nort del terme d'Ademús i la seua comarca.

== Història ==

−

Ademús comença a estar documentada en fonts àraps, en particular el seu castell. La seua ventajosa situació dominava el riu Túria i el seu pas natural des de las terres d'Aragó cap la ciutat de Valéncia.

+

Ademús comença a estar documentada en fonts àraps, en particular el seu castell. La seua ventajosa situació dominava el riu [[Túria]] i el seu pas natural des de las terres d'Aragó cap la ciutat de Valéncia.

La fortalea musulmana d'''Al-Dāmūs'' va ser conquistada per les tropes de [[Pere II d'Aragó]] en 1210, en la important ajuda de cavallers hospitalaris i [[templaris]], als que recompensà en algunes rentes en la zona. Al paréixer, poc després torna a mans musulmanes. Finalment, Ademús seria incorporada al [[Regne de Valéncia]] per [[Jaume I d'Aragó]], qui la posa baix domini directe de la Corona, junt a l'atra vila històrica de la comarca, [[Castielfabit]].

[[Image: Castell d'Ademuz.jpg|thumb|right|250px|Castell d'Ademús. Vista parcial]]

Llínea 115: Llínea 115:

== Patrimoni històric-artístic ==

=== Arquitectura religiosa ===

−

*'''[[Iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau]]'''. Ya en l'any 1600 s'aborda la construcció d'un nou temple parroquial per a Ademús, destinat a substituir la vella iglésia de Sant Pere intramurs, situada a l'abric del castell. La nova iglésia parroquial de Sant Pere i Sant Pau va ser consagrada el 20 de novembre de 1644, pero no va ser finalisada completament fins a la última década d'eixe segle. Erigida de nova planta des de 1626, en que se firmen les capitulacions en Pere d'Ambuesa, arquitecte que intervingué en l'obra del monasteri Jerónimo de [http://www.jdiezarnal.com/valenciasanmigueldelosreyes.html[[Sant Miquel dels Reixos de Valéncia]],se tracta del temple [[barroc]] més coherent i de majors dimensions en la comarca. Se compon d'una gran nau central, articulada en pilastres d'orde corinti, i nou capelles laterals. D'estes, destaca la capella de [[Santa Generosa]] (hui del Santíssim), en cúpula i diverses pintures murals alusives a la vida i miracles de la santa, les seues relíquies ací se veneraven. Ademés del seu interés arquitectònic, l'iglésia archiprestal de Sant Pere i Sant Pau conta en un atractiu patrimoni moble. La Sacristia Nova custodia l'esplèndida taula valenciana de l'obra de Bertomeu Baró, així com magnífiques peces d'orfebreria, testics de diferents moments artístics. De totes elles, destaca especialment la ''Custodia Gran'', verdadera obra mestra de la plateria valenciana del segle XVIII, els seus detalls de fundició se deuen al escultor Josep Esteve i Bonet.

[[Image: Verge de l'Horta -Ademús-.JPG|right|thumb|325px|Ermita de Nostra Senyora de l'Horta. Segle XIV. Ademús]]

Llínea 121: Llínea 120:

*'''[[Ermita de Nostra Senyora de l'Horta]]'''. Erigida en el segle XIV segons models constructius del segle precedent, l'ermita [[gòtica]] de Nostra Senyora de l'Horta constituïx l'edifici més antic de la vila. De l'exterior destaca el seu porche sostingut per dos grosses columnes toscanes, la bòva de dos llums i, especialment, la seua portada de tradició [[romànica]] en una inscripció moderna en hebreu del Salm V, 8. L'interior consta de tres naus, la central el doble d'ampla que les laterals, definides per dos series d'arcs gòtics i que configuren una planta rectangular. Dels primers temps d'existència de l'ermita data l'interessantisima pintura mural de Maria Magdalena, situada en un dels arcs centrals, i recentment restaurada. L'ermita de Nostra Senyora de l'Horta, joya de l'arquitectura valenciana, constituïx un verdader resum d'estils artístics, en virtut de les successives ampliacions que sofrí a lo llarc de la seua història.

−

*'''[[Ermita de Sant Joaquim]]'''. Situada en l'empinat carrer de Sant Joaquim, l'actual ermita del mateix nom formà part en el passat de l'antic '''Hospital de Pobres de Santa Ana''' d'Ademús. La fundació d'esta institució benèfica data de 1446, durant el regnat d'[[Alfons V el Magnànim]], en que se dona llicencia al Justiciat i Jurats de la vila per a l'erecció d'un hospital de pobres en la població. La seua capella, com l'institució, estigué originalment baix l'advocació de santa Ana. Se tracta d'un chicotet edifici de planta quadrada, que presenta arcs gòtics casi idèntics en la seua portada, en l'altar major i en el mur de llevant. L'ermita de Sant Joaquim és de gran valor en l'àmbit comarcal puix constituïx l'única recialla dels quatre hospitals que funcionaren antany en la comarca ~~del~~ [[Racó d'Ademús]].

+

*'''[[Ermita de Sant Joaquim]]'''. Situada en l'empinat carrer de Sant Joaquim, l'actual ermita del mateix nom formà part en el passat de l'antic '''Hospital de Pobres de Santa Ana''' d'Ademús. La fundació d'esta institució benèfica data de 1446, durant el regnat d'[[Alfons V el Magnànim]], en que se dona llicencia al Justiciat i Jurats de la vila per a l'erecció d'un hospital de pobres en la població. La seua capella, com l'institució, estigué originalment baix l'advocació de santa Ana. Se tracta d'un chicotet edifici de planta quadrada, que presenta arcs gòtics casi idèntics en la seua portada, en l'altar major i en el mur de llevant. L'ermita de Sant Joaquim és de gran valor en l'àmbit comarcal puix constituïx l'única recialla dels quatre hospitals que funcionaren antany en la comarca de [[El Racó d'Ademús]].

*'''Ermita de Santa Bàrbara'''. Edifici que data de la segona mitat del segle XVII. S'erigix dins del perímetro del castell, aproximadament en el solar on se trobà la primitiva iglésia parroquial de Sant Pere intramurs i la célebre [http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/33-La+cruz+que+chilla+y+las+reliquias+de+Santa+Generosa+de+Ademuz.pdf "Cruz que chilla"]. Encara que el seu trespol se troba en ruïnes des de la década de 1960, la seua silueta en la cúspide de la vila forma part inseparable de l'image d'esta.

−

*'''Ermita de Nostra Senyora del Rosel'''. Chicotet oratori de planta quadrada i cobert per una cúpula sobre pechines. Data de finals del segle XVIII i se troba situada en les rodalies de la vila, a la vora del riu [[Bohílgues]], poc abans de desembocar en el riu ~~Turia~~, en un idílic parage rodejat de bancals d'hortes i sequies.

+

*'''Ermita de Nostra Senyora del Rosel'''. Chicotet oratori de planta quadrada i cobert per una cúpula sobre pechines. Data de finals del segle XVIII i se troba situada en les rodalies de la vila, a la vora del riu [[Bohílgues]], poc abans de desembocar en el riu Túria, en un idílic parage rodejat de bancals d'hortes i sequies.

*'''Ermita de Sant Miquel Arcàngel'''. [[Val de la Sabina]]. De les ermites disseminades per les aldees del terme d'Ademús, la de Sant Miquel Arcàngel és la que conta en una major antiguetat. Encara que possiblement fundada en anterioritat, comença a estar documentada a mijans del segle XVI. Ya en eixos moments se troba entre els edificis administrats pel Síndic de les Ermites d'Ademús. L'element més destacat es la seua capella major, en coberta gòtica.

Llínea 131: Llínea 130:

*'''[[Iglésia de l'Immaculada Concepció]]'''. [[Sesga]]. Acabada de construir en l'última década del segle XVI, l'ermita de l'Immaculada vingué a solucionar els continus desplaçaments que els fidels de Sesga deurien realisar fins a l'iglésia de Sant Pere Intramurs d'Ademús. El ràpit creiximent de esta va fer convenient que ya en el segle XVII se li dota-se d'un vicari propi que, en el temps, devingué retor.

−

*'''Iglésia parroquial de Santa Bàrbara'''. [[Mas de l'Om]]. Va ser l'últim dels eremitoris de les aldees d'Ademús en construir-se. Encara en la primera década del segle XVII els seus habitants se queixaven davant el rector de Sant Pere d'Ademús per la lluntania de la parròquia, demanat-li premis per a acodir a la veïna parròquia de la [[Puebla de San Migue]]l, per a complir en les seues obligacions cristianes. Poc després, tingué lloc la construcció de la llavors ermita de Santa Bàrbara. A finals del segle XVII, Mas de l'Om aplegaria a compartir vicari en Sesga, assignant-li un propi en l'últim terç del segle XVIII.

+

*'''Iglésia parroquial de Santa Bàrbara'''. [[Mas de l'Om]]. Va ser l'últim dels eremitoris de les aldees d'Ademús en construir-se. Encara en la primera década del segle XVII els seus habitants se queixaven davant el rector de Sant Pere d'Ademús per la lluntania de la parròquia, demanat-li premis per a acodir a la veïna parròquia de [[La Puebla de San Migue]]l, per a complir en les seues obligacions cristianes. Poc després, tingué lloc la construcció de la llavors ermita de Santa Bàrbara. A finals del segle XVII, Mas de l'Om aplegaria a compartir vicari en Sesga, assignant-li un propi en l'últim terç del segle XVIII.

=== Arquitectura civil ===

Llínea 140: Llínea 139:

*'''La Casa de la Vila'''. Presidix la plaça del Ajuntament, verdader centre neuràlgic de la vila migeval. En ella se situaren llavors diversos edificis d'importància, tant des del punt de vista administratiu, econòmic, com religiós: la Casa de la Vila (Ajuntament), la Cambra Vella del Blat (antic almodí o almagasén municipal de gra), la Casa Abadía i la desapareguda iglésia de Nostra Senyora de la Plaça, que funcionà durant varios segles com segona parroquial. Lo més característic de la Casa de la Vila és l'arcada de cantería de la planta baixa o llonja que servi en els animats mercats del passat.

−

*'''La'' Cambra Vella del Blat'''''. Situada en un dels extrems de la plaça de la Vila, la Cambra Vella del Blat constituí l'antic almodí o almagasén municipal de gra. La seua portada inferior dona pas a un carreró sense eixida on també se situaren atres dependències municipals. El caràcter públic de l'edifici durant l'época foral justifica la presencia del escut municipal en la seua entrada: les quatre barres en losange coronades de la Casa d'Aragó.

+

*'''La Cambra Vella del Blat'''''. Situada en un dels extrems de la plaça de la Vila, la Cambra Vella del Blat constituí l'antic almodí o almagasén municipal de gra. La seua portada inferior dona pas a un carreró sense eixida on també se situaren atres dependències municipals. El caràcter públic de l'edifici durant l'época foral justifica la presencia del escut municipal en la seua entrada: les quatre barres en losange coronades de la Casa d'Aragó.

*'''La Presó Municipal'''. Situada darrere de la Casa de la Vila. Se tracta d'un edifici erigit en l'últim terç del segle XVI. D'ell destaca la seua portada en arc de mig punt, així com el interessant escut que la corona.

Llínea 150: Llínea 149:

*'''[http://rincondeademuz.wikispaces.com/space/showimage/35-El+Molino+Nuevo+de+Ademuz.pdf El Molí Nou]'''. Va ser el segon molí fariner que se construí en la vila, en l'últim terç del segle XVIII, aprofitant les aigües del riu Turia. Se situa en la confluència de la rambla de la Verge en el Turia, en una populosa barriada de la vila baixa, el barri del Molí, i que antany va ser també molt activa puix en ella se concentraven diverses activitats econòmiques: teuleries, cantereries d'escurada i un dels abaixadors de fusta de la vila, del qual els troncs els [[ganchero|'''''gancheros''''']] conduïen a la ciutat de Valéncia per les aigües del Turia.

−

*'''El Molí de Efrén'''. Establiment fariner que data de finals del segle XVIII i que aprofitava les aigües del riu [[Bohílgues]].

+

*'''El Molí d'Efrén'''. Establiment fariner que data de finals del segle XVIII i que aprofitava les aigües del riu [[Bohílgues]].

*'''La Font Vella, llavador públic i abeurador'''. Tradicional punt d'abastiment d'aigua, la popular Font Vella proporciona a través dels seus set canyos copiosa aigua que servix també al veí Llavador Públic, recentment restaurat, i a un dels últims abeuradors de bésties existents ya en la vila.

Llínea 156: Llínea 155:

== Museus i espais culturals ==

*'''Museu per a l'Interpretació de l'Aigua'''. Estajat en el Molí de la Vila, propon un recorregut expositiu que subralla l'importància de l'aigüa en la naturalea i les activitats econòmiques de la comarca.

−

*'''Museu del Pa i forn tradicional'''. Situat en [[Mas de l'Om]], acollix diferents utillages relacionats en el tradicional cultiu del cereal i la seua transformació, així com un antic forn de pa que es posa en funcionament en ocasions especials.

+

*'''Museu del Pa i forn tradicional'''. Situat en el [[Mas de l'Olm]], acollix diferents utillages relacionats en el tradicional cultiu del cereal i la seua transformació, així com un antic forn de pa que es posa en funcionament en ocasions especials.

−

*'''Casa de la Cultura'''. Se tracta d'un edifici històric construït en la década de 1920, el Café-Teatre "L'Unió", conegut popularment com ''La Societat'', puix la seua edificació va ser promoguda per veïns vinculats al republicanisme. En l'actualitat és un centre multiusos que acollix, entre atres organismes, l'Institut Cultural i d'Estudis del [[Racó d'Ademús]], la Biblioteca Municipal i la [http://www.competic.es/empresa_496_sociedad_musical_de_ademuz.html Societat Musical]. La seua sala teatral, digna mostra de arquitectura del ferro, acollix també variopintos events, com carnestoltes, festes, encontres, concerts, cine i teatre.

+

*'''Casa de la Cultura'''. Se tracta d'un edifici històric construït en la década de 1920, el Café-Teatre ''L'Unió'', conegut popularment com ''La Societat'', puix la seua edificació va ser promoguda per veïns vinculats al republicanisme. En l'actualitat és un centre multiusos que acollix, entre atres organismes, l'Institut Cultural i d'Estudis del [[Racó d'Ademús]], la Biblioteca Municipal i la [http://www.competic.es/empresa_496_sociedad_musical_de_ademuz.html Societat Musical]. La seua sala teatral, digna mostra de arquitectura del ferro, acollix també variopintos events, com carnestoltes, festes, encontres, concerts, cine i teatre.

*'''Sala de Exposicions Temporals'''. Estajada en l'edifici de l'antiga Presó Municipal del segle XVI.

Llínea 174: Llínea 173:

* També estan molt arraïlades les festes de '''Sant Blai''', '''Sant Antoni Abat''', '''Sant Roc''', '''Santa Bàrbara''' i '''Sant Pere''', este últim patró d'Ademús. Algunes conten en celebracions i tradicions peculiars com el ''rollo'' de Sant Blai o els ''panes'' de Sant Anton. Atres festivitats, antany celebrades en certa ostentació, hui ya no heu son tant, com és el cas de la Semana Santa o el Corpus en les seues respectives processons.

* En les aldees d'Ademús destaquen particularment les festes de '''Sant Miquel Arcàngel''' en el Val de la Sabina i les de '''Santa Bàrbara''' en Mas de l'Om.

−

* Entre atres tradicions musicals, hi ha que destacar le celebres '''''[[albades]]''''', peces vocals, acompanyades de bandúrries i guitarres, eixecutades pels fadrins en la Nit de Nadal. La primera ''albada'' va destinada al Chiquet Jesús, a continuació les dedicades a personages destacats de la vila -rector, alcalde, etc.- per a passar després de casa en casa a cantar atres dirigides a atres veïns, de tal manera que les seues evolucions se prolonguen durant tota la nit.

+

* Entre atres tradicions musicals, hi ha que destacar le celebres '''''[[albades]]''''', peces vocals, acompanyades de bandúrries i guitarres, eixecutades pels fadrins en la Nit de Nadal. La primera ''albada'' va destinada al Chiquet Jesús, a continuació les dedicades a personages destacats de la vila -rector, alcalde, etc., per a passar després de casa en casa a cantar atres dirigides a atres veïns, de tal manera que les seues evolucions se prolonguen durant tota la nit.

* En les últimes décades se estan recuperant de nou els tradicionals '''''[[carnestoltes]]''''', antany tremendament participatius e imaginatius tant en robes com en bromes.

Llínea 194: Llínea 193:

== Referències ==

−

+

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Silla Blava

2519

edicions