| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[File:Vista Viver.JPG|thumb|360px|Viver]] | | [[File:Vista Viver.JPG|thumb|360px|Viver]] |
| − | '''Viver''' (en [[castellà]] també ''Viver de las Aguas''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[L'Alt Palància]]. | + | '''Viver''' (en [[castellà]] també ''Viver de las Aguas''), és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[L'Alt Palància]]. |
| − | | |
| − | Segons el cens del INE de l'any [[2021]], conta en una població de 1.661 habitants.
| |
| | | | |
| | == Història == | | == Història == |
| − |
| |
| | Les restes arqueològiques més antigues de Viver daten de 5.000 anys a. de C. en les Coves del Sargal, d'orige prehistòric. També en eixe mateix lloc existí un poblat de l'Edat del Bronze. | | Les restes arqueològiques més antigues de Viver daten de 5.000 anys a. de C. en les Coves del Sargal, d'orige prehistòric. També en eixe mateix lloc existí un poblat de l'Edat del Bronze. |
| | | | |
| Llínea 12: |
Llínea 9: |
| | Durant la dominació àrap la vila passà a ser una simple alqueria. | | Durant la dominació àrap la vila passà a ser una simple alqueria. |
| | | | |
| − | El [[24 d'abril]] de [[1224]] el rei [[Jaume I]] concedí a Viver el títul de Real Vila. Uns 10 anys despuix se funda la baronia de Xérica i Viver queda inclós en ella. En l'any [[1367]] se li concedix [[Carta Pobla]] a on se declara població independent i el nom actual. En [[1372]] [[Pere II]] funda el Comtat de Xérica, a on, novament, queda inclós Viver. En [[1537]] els hereus de Sarsuela venen al Comte d'Aranda i est al Duc de Calàbria els drets de la Vila per 5.000 sous. A la mort del Duc de Viver deixa els seus bens al [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]] i els religiosos prenen possessió del municipi. | + | El [[24 d'abril]] de [[1224]] el rei [[Jaume I]] concedí a Viver el títul de Real Vila. Uns 10 anys despuix se funda la baronia de Xérica i Viver queda inclòs en ella. En l'any [[1367]] se li concedix [[Carta Pobla]] a on se declara població independent i el nom actual. En [[1372]] [[Pere II]] funda el Comtat de Xérica, a on, novament, queda inclòs Viver. En [[1537]] els hereus de Sarsuela venen al Comte d'Aranda i est al Duc de Calàbria els drets de la Vila per 5.000 sous. A la mort del Duc de Viver deixa els seus bens al [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]] i els religiosos prenen possessió del municipi. |
| | | | |
| − | En el [[sigle XVII]] destaquen les obres: la Torre campanari ([[1608]]) i la Font de l'Assunció, reformada en l'any [[1619]]. | + | En el [[sigle XVII]] destaquen les obres: la Torre campanar ([[1608]]) i la Font de l'Assunció, reformada en l'any [[1619]]. |
| | | | |
| | Atres dates significatives en l'història de Viver són: | | Atres dates significatives en l'història de Viver són: |
| Llínea 27: |
Llínea 24: |
| | Viver és un municipi que està situat a la vora esquerra del [[Riu Palància]], en el tram en que comença el vall mig o acaba el vall alt. L'orografia del terme mostra importants cims de la [[Serra Calderona]] i del municipi de [[El Toro]], situat als peus de l'altipla de [[Barraques]]. | | Viver és un municipi que està situat a la vora esquerra del [[Riu Palància]], en el tram en que comença el vall mig o acaba el vall alt. L'orografia del terme mostra importants cims de la [[Serra Calderona]] i del municipi de [[El Toro]], situat als peus de l'altipla de [[Barraques]]. |
| | | | |
| − | El terme municipal és llindant en els municipis de Barracas i [[Pina]] pel nort, [[Benafer]] pel Nortdest, [[Xérica]] per l'Est, Sur i Oest i [[Teresa]] per l'Oest. | + | El terme municipal es troba fitant en els municipis de [[Barraques]] i [[Pina]] pel nort, [[Benafer]] pel Nordest, [[Xérica]] per l'Est, Sur i Oest i [[Teresa]] per l'Oest. |
| | | | |
| | Té una superfície d'un 50 Km. i està situat a uns 567 m. sobre el nivell de la mar, en un relleu relativament montanyós, a on destaquen els cerros de Erragudo i el mont de Sant Roc. | | Té una superfície d'un 50 Km. i està situat a uns 567 m. sobre el nivell de la mar, en un relleu relativament montanyós, a on destaquen els cerros de Erragudo i el mont de Sant Roc. |
| Llínea 34: |
Llínea 31: |
| | | | |
| | == Comunicacions == | | == Comunicacions == |
| − |
| |
| | Viver està situat a 70 Km. de la capital de província. Pel seu terme passen dos carreteres: la Nacional 234 (N-234) de [[Sagunt]] a [[Burgos]] i la Comarcal CS-604 des de Viver a [[Begís]]. | | Viver està situat a 70 Km. de la capital de província. Pel seu terme passen dos carreteres: la Nacional 234 (N-234) de [[Sagunt]] a [[Burgos]] i la Comarcal CS-604 des de Viver a [[Begís]]. |
| | | | |
| Llínea 40: |
Llínea 36: |
| | | | |
| | == Ullals i fonts == | | == Ullals i fonts == |
| − |
| |
| | Com el seu nom indica Viver és una vila de moltes aigües per la cantitat d'ullals i fonts. | | Com el seu nom indica Viver és una vila de moltes aigües per la cantitat d'ullals i fonts. |
| | | | |
| Llínea 161: |
Llínea 156: |
| | == Clima == | | == Clima == |
| | | | |
| − | Encara que Viver perteneix a la [[Comunitat Valenciana]] i deuria de tindre un clima mediterràneu no és aixina, el seu clima és continental caracterisat pels [[Hivern|hiverns]] frets i llarcs i [[Estiu|estius]] calorosos pero més curts. La mija de temperatura va dels 27º en [[juliol]] i [[agost]] als 8º de [[giner]]. També durant la [[primavera]] poden haver gelades que afecten a les collites. Les pluges són més abundants durant la primavera i la [[primavera d'hivern]], encara que eixa predicció no és sempre precisa. Durant l'any [[1996]] el més en que més plogué fon en [[decembre]] (96 l/m²) i el que menys en [[octubre]] (5 l/m²). La mija de l'any sol ser d'uns 50 l/m² per mes. | + | Encara que Viver pertany a la [[Comunitat Valenciana]] i deuria de tindre un clima mediterràneu no és aixina, el seu clima és continental caracterisat pels [[Hivern|hiverns]] frets i llarcs i [[Estiu|estius]] calorosos pero més curts. La mija de temperatura va dels 27º en [[juliol]] i [[agost]] als 8º de [[giner]]. També durant la [[primavera]] poden haver gelades que afecten a les collites. Les pluges són més abundants durant la primavera i la [[primavera d'hivern]], encara que eixa predicció no és sempre precisa. Durant l'any [[1996]] el més en que més plogué fon en [[decembre]] (96 l/m²) i el que menys en [[octubre]] (5 l/m²). La mija de l'any sol ser d'uns 50 l/m² per mes. |
| | | | |
| | == Flora i fauna == | | == Flora i fauna == |
| − |
| |
| | === Flora === | | === Flora === |
| − |
| |
| | Respecte a la vegetació natural destaca la [[Carrasca|carrasca]], el [[Lledoner|lledoner]] o el [[Nyespler|nyespler]] pero entre plantacions de cultiu, incendis i programes de reforestació esta vegetació ha disminuït i està sent substituida per pinades. | | Respecte a la vegetació natural destaca la [[Carrasca|carrasca]], el [[Lledoner|lledoner]] o el [[Nyespler|nyespler]] pero entre plantacions de cultiu, incendis i programes de reforestació esta vegetació ha disminuït i està sent substituida per pinades. |
| | | | |
| Llínea 172: |
Llínea 165: |
| | | | |
| | === Fauna === | | === Fauna === |
| − |
| |
| | La fauna també ha descendit ya que la seua existència se troba condicionada a la vegetació natural i autòctona; encara aixina se pot trobar en el mont [[Conill|conills]], [[Llebra|llebres]], [[Rabosa|raboses]], [[Javalí|javalins]], [[Farda|fardes]], [[Serp|serps]], [[Fardacho|fardachos]], [[Perdiu|perdius]], [[Alacrà|alacrans]], [[Rata penada|rates penades]] i [[Àguila|àguiles]]. | | La fauna també ha descendit ya que la seua existència se troba condicionada a la vegetació natural i autòctona; encara aixina se pot trobar en el mont [[Conill|conills]], [[Llebra|llebres]], [[Rabosa|raboses]], [[Javalí|javalins]], [[Farda|fardes]], [[Serp|serps]], [[Fardacho|fardachos]], [[Perdiu|perdius]], [[Alacrà|alacrans]], [[Rata penada|rates penades]] i [[Àguila|àguiles]]. |
| | | | |
| Llínea 188: |
Llínea 180: |
| | | | |
| | == Economia == | | == Economia == |
| − |
| |
| | L'ocupació per sectors és la següent: | | L'ocupació per sectors és la següent: |
| | | | |
| Llínea 200: |
Llínea 191: |
| | | | |
| | == Política == | | == Política == |
| − | | + | L'Ajuntament de Viver està format per nou regidors, inclòs l'Alcalde. |
| − | L'Ajuntament de Viver està format per nou regidors, inclós l'Alcalde. | |
| | | | |
| | == Servicis, institucions i associacions == | | == Servicis, institucions i associacions == |
| − |
| |
| | Viver conta en diferents servicis públics i privats, també conta en dos comunitat de regants i en diferents associacions: | | Viver conta en diferents servicis públics i privats, també conta en dos comunitat de regants i en diferents associacions: |
| | | | |
| | * Deportives | | * Deportives |
| − |
| |
| | ** Club Deportiu Viver | | ** Club Deportiu Viver |
| | ** Societat de Caçadors "L'Àguila" | | ** Societat de Caçadors "L'Àguila" |
| Llínea 214: |
Llínea 202: |
| | | | |
| | * Culturals | | * Culturals |
| − |
| |
| | ** Associació de Dònes de Viver | | ** Associació de Dònes de Viver |
| | ** Centre Cultural "L'Armeler" | | ** Centre Cultural "L'Armeler" |
| Llínea 223: |
Llínea 210: |
| | | | |
| | == Monuments == | | == Monuments == |
| − |
| |
| | * '''Temple Parroquial''', d'estil renaixentiste, claustre d'orde corinti. Se desconeix la seua fundació pero s'ha anat ampliant i reformant fins a l'any [[1946]], restaurat per haver-se destruït durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. | | * '''Temple Parroquial''', d'estil renaixentiste, claustre d'orde corinti. Se desconeix la seua fundació pero s'ha anat ampliant i reformant fins a l'any [[1946]], restaurat per haver-se destruït durant la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. |
| − | * '''Torre Campanari''', construïda en [[1608]]. Les seues parets són de pedra, d'uns 2 m. de grossària i 25 m. d'altura. És de plata quadrada i conté huit finestres per a huit campanes. | + | * '''Torre Campanar''', construïda en [[1608]]. Les seues parets són de pedra, d'uns 2 m. de grossària i 25 m. d'altura. És de plata quadrada i conté huit finestres per a huit campanes. |
| | * '''Ermita de Santa Bàrbara''', fundada per Antonio Barahona en l'any [[1606]]. Hui és lloc d'ensaig de la Banda de música. | | * '''Ermita de Santa Bàrbara''', fundada per Antonio Barahona en l'any [[1606]]. Hui és lloc d'ensaig de la Banda de música. |
| | * '''Ermita de Sant Francesc''', se fundà en [[1605]], fon renovada en [[1852]] i es reedificà l'iglésia. En l'any [[1866]] es construí l'altar major. | | * '''Ermita de Sant Francesc''', se fundà en [[1605]], fon renovada en [[1852]] i es reedificà l'iglésia. En l'any [[1866]] es construí l'altar major. |
| Llínea 237: |
Llínea 223: |
| | | | |
| | == Gastronomia == | | == Gastronomia == |
| − |
| |
| | Els menjars més representatius de Viver, són: | | Els menjars més representatius de Viver, són: |
| − |
| |
| | * Sopa del Sant. | | * Sopa del Sant. |
| | * Olla de Viver. | | * Olla de Viver. |
| Llínea 245: |
Llínea 229: |
| | | | |
| | == Festes == | | == Festes == |
| − |
| |
| | * [[Giner]], festivitat de Sant Antón. | | * [[Giner]], festivitat de Sant Antón. |
| | * [[Febrer]], [[Carnestoltes|carnestoltes]]. | | * [[Febrer]], [[Carnestoltes|carnestoltes]]. |
| Llínea 256: |
Llínea 239: |
| | | | |
| | == Lloc d'interés turístic == | | == Lloc d'interés turístic == |
| − |
| |
| | * '''La Floresta''', un parage en les típiques cases penjades i passeig. | | * '''La Floresta''', un parage en les típiques cases penjades i passeig. |
| | * '''Parage del Sargal''', en accés a les coves. | | * '''Parage del Sargal''', en accés a les coves. |
| Llínea 265: |
Llínea 247: |
| | | | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| − |
| |
| | * ''Viver de las Aguas'' - Cristina Herrero Grimaldos - Instituto de Cultura Alto Palancia (ICAP) (Boletín nº 5, julio 1997) | | * ''Viver de las Aguas'' - Cristina Herrero Grimaldos - Instituto de Cultura Alto Palancia (ICAP) (Boletín nº 5, julio 1997) |
| | | | |