Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Agustí Centelles i Ossó

| nom = Agustí Centelles i Ossó

| image = [[File:Exposición 'Todo Centelles, 1934-1939' en el Instituto Cervantes de Madrid, 24 de mayo de 2014 - 03.JPG|250px|]]

| image = [[Archiu:Exposición 'Todo Centelles, 1934-1939' en el Instituto Cervantes de Madrid, 24 de mayo de 2014 - 03.JPG|250px|]]

| peu = Exposició "Todo Centelles", en l'Institut Cervantes de [[Madrit]] en l'any [[2014]]

| peu = Exposició "Todo Centelles", en l'Institut Cervantes de [[Madrit]] en l'any [[2014]]

| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]

| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]]

'''Agustí Centelles i Ossó''' ([[Valéncia]], [[1909]] - † [[Barcelona]], [[1 de decembre]] de [[1985]]) fon un [[fotografia|fotógraf]] [[valencià]]. Està considerat un dels iniciadors del [[fotoperiodisme]] en [[Espanya]] i alguns han arribat a donar-li el nom del  ''[[Robert Capa]] '' valencià.

'''Agustí Centelles i Ossó''' ([[Valéncia]], [[1909]] - † [[Barcelona]], [[1 de decembre]] de [[1985]]) fon un [[fotografia|fotógraf]] [[valencià]]. Està considerat un dels iniciadors del [[fotoperiodisme]] en [[Espanya]] i alguns han arribat a donar-li el nom del  ''[[Robert Capa]] '' valencià.

==Biografia==

== Biografia ==

La seua família es traslladà a [[Barcelona]] quan Centelles tenia un any. Va entrar a treballar com aprenent en l'any [[1924]] en el taller fotogràfic de Ramon Baños a on va dependre la tècnica del retrat. Uns anys més tart es va convertir en ajudant de Josep Badosa, qui el va introduir en el món del fotoperiodisme. En [[1934]] es va independisar i va colaborar en diaris com ''[[La Publicitat]] '', ''[[Diari de Barcelona]] '', ''[[Última hora]] '' o ''[[La Vanguardia]].  

La seua família es traslladà a [[Barcelona]] quan Centelles tenia un any. Va entrar a treballar com aprenent en l'any [[1924]] en el taller fotogràfic de Ramon Baños a on va dependre la tècnica del retrat. Uns anys més tart es va convertir en ajudant de Josep Badosa, qui el va introduir en el món del fotoperiodisme. En [[1934]] es va independisar i va colaborar en diaris com ''[[La Publicitat]] '', ''[[Diari de Barcelona]] '', ''[[Última hora]] '' o ''[[La Vanguardia]].  

En el mateix any 1939 va conseguir un permís especial per a abandonar temporalment el camp de concentració i treballar en la verema. Quan va conseguir treball fixa en un estudi fotogràfic, el permís es va convertir en definitiu. En l'any [[1942]] entrà en contacte en la resistència francesa en la qual va començar a colaborar realisant fotografies per a identificacions falses.  

En el mateix any 1939 va conseguir un permís especial per a abandonar temporalment el camp de concentració i treballar en la verema. Quan va conseguir treball fixa en un estudi fotogràfic, el permís es va convertir en definitiu. En l'any [[1942]] entrà en contacte en la resistència francesa en la qual va començar a colaborar realisant fotografies per a identificacions falses.  

Alguns dels membres del grup de la resistència varen ser detenguts en [[1944]] i el laboratori fotogràfic va ser desmantellat. Centelles va deixar els seus negatius a càrrec d'un amic i va tornar a Catalunya, entrant per la frontera [[Andorra|andorrana]]. S'instalà en [[Reus]] a on residí de forma clandestina durant dos anys.  

Alguns dels membres del grup de la resistència varen ser detinguts en [[1944]] i el laboratori fotogràfic va ser desmantellat. Centelles va deixar els seus negatius a càrrec d'un amic i va tornar a Catalunya, entrant per la frontera [[Andorra|andorrana]]. S'instalà en [[Reus]] a on residí de forma clandestina durant dos anys.  

En l'any [[1946]] tornà a [[Barcelona]] i es va presentar davant de les autoritats. Fon jujat i quedà en llibertat condicional. El seu passat polític li va impedir dedicar-se de nou al fotoperiodisme per lo que es va decantar per la fotografia industrial. El [[1955]] va traslladar-se a viure a [[Premià de Mar]] fins a [[1985]], any de la seua mort. En [[1976]] va poder recuperar els negatius que havia deixat en França durant el seu exili. Les imàgens varen tornar a expondre's i Centelles es va convertir en un símbol dels fotoperiodistes de guerra. En l'any [[1984]], el Ministeri de Cultura li va concedir el [[Premi Nacional de Fotografia]].

En l'any [[1946]] tornà a [[Barcelona]] i es va presentar davant de les autoritats. Fon jujat i quedà en llibertat condicional. El seu passat polític li va impedir dedicar-se de nou al fotoperiodisme per lo que es va decantar per la fotografia industrial. El [[1955]] va traslladar-se a viure a [[Premià de Mar]] fins a [[1985]], any de la seua mort. En [[1976]] va poder recuperar els negatius que havia deixat en França durant el seu exili. Les imàgens varen tornar a expondre's i Centelles es va convertir en un símbol dels fotoperiodistes de guerra. En l'any [[1984]], el Ministeri de Cultura li va concedir el [[Premi Nacional de Fotografia]].

==Obra==

== Obra ==

Centelles va ser el tercer fotógraf espanyol en utilisar una càmara [[Leica]] de pas universal que li va permetre realisar un tipo de fotografia diferent. Els retrats de Centelles tenien una gran força expressiva, deixant a banda les clàssiques fotografies planes, sense relleu, que fins a llavors es realisaven i que estaven, en certa manera, condicionades per les càmares de plaques i per la utilisació del [[magnesi]]. No buscava la creativitat sino mostrar la realitat tal com era.  

Centelles va ser el tercer fotógraf espanyol en utilisar una càmara [[Leica]] de pas universal que li va permetre realisar un tipo de fotografia diferent. Els retrats de Centelles tenien una gran força expressiva, deixant a banda les clàssiques fotografies planes, sense relleu, que fins a llavors es realisaven i que estaven, en certa manera, condicionades per les càmares de plaques i per la utilisació del [[magnesi]]. No buscava la creativitat sino mostrar la realitat tal com era.  

En el camp de la fotografia de guerra, va realisar imàgens que, ademés del valor informatiu, prenien un aire propagandístic, lo que va fer que moltes d'elles foren portada dels principals diaris, sobretot de [[La Vanguardia]].  

En el camp de la fotografia de guerra, va realisar imàgens que, ademés del valor informatiu, prenien un aire propagandístic, lo que va fer que moltes d'elles foren portada dels principals diaris, sobretot de [[La Vanguardia]].  

==Bibliografia==

== Bibliografia ==

*Terré Alonso, Laura Begoña, ''Introducción a la historia de la fotografía en Cataluña'', Lunwerg Editores, Barcelona, 2000 ISBN 84-7782-684-6  

* Terré Alonso, Laura Begoña, ''Introducción a la historia de la fotografía en Cataluña'', Lunwerg Editores, Barcelona, 2000 ISBN 84-7782-684-6  

*Centelles, Agustí, ''Agustí Centelles : la lucidez de la mejor fotografía de guerra'', T.F. Editores, Alcobendas, 1999 ISBN 84-95183-22-6  

* Centelles, Agustí, ''Agustí Centelles : la lucidez de la mejor fotografía de guerra'', T.F. Editores, Alcobendas, 1999 ISBN 84-95183-22-6  

*Balsells i Solé, David et alt, ''La Guerra Civil Espanyola : fotógrafs per a l'història'', Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2001, ISBN 84-8043-083-4  

* Balsells i Solé, David et alt, ''La Guerra Civil Espanyola : fotógrafs per a l'història'', Museu Nacional d'Art de Catalunya, 2001, ISBN 84-8043-083-4  

==Enllaços externs==

== Enllaços externs ==

*[http://www.bi.vegap.es/ES/Autor_15 Colecció de les imàgens de Centelles]

* [http://www.bi.vegap.es/ES/Autor_15 Colecció de les imàgens de Centelles]

*[http://humanite.fr/journal/2001-06-23/2001-06-23-246280 Artícul en francés en el diari L'Humanité]

* [http://humanite.fr/journal/2001-06-23/2001-06-23-246280 Artícul en francés en el diari L'Humanité]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]