83 752
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 14:
Llínea 14: − + Llínea 20:
Llínea 20: − + Llínea 164:
Llínea 164: − + − + Llínea 172:
Llínea 172: − + Llínea 354:
Llínea 354: − + − + − + Llínea 369:
Llínea 369: − + − + − + Llínea 458:
Llínea 458: − + Llínea 466:
Llínea 466: − + Llínea 581:
Llínea 581: − + Llínea 590:
Llínea 590: − *[[Plages de la Comunitat Valenciana#Ciutat de Valéncia|Plages de la Ciutat de Valéncia]] Llínea 599:
Llínea 598: − {{Traduït de|es|Valencia}} + + + + + + + + + + + + + + − + + + + + + + + + + + + Llínea 618:
Llínea 641: − + − + − + + +
Text reemplaça - 'Sant Francesc' a 'Sant Francesc'
|superfície = 134,65 km²
|superfície = 134,65 km²
|altitut = 15 msnm
|altitut = 15 msnm
|població = 789.744 (INE 2021)
|població = 792.492 (INE 2022)
|densitat = 5.850,78 hab./km²
|densitat = 5.850,78 hab./km²
|gentilici = Valencià/na o Valentí/ina
|gentilici = Valencià/na o Valentí/ina
|còdic_postal = 46000
|còdic_postal = 46000
|festes = [[Falles de Valéncia]]
|festes = [[Falles de Valéncia]]
|alcalde = [[Joan Ribó|Joan Ribó i Canut]] ([[Compromís]])
|alcalde = [[María José Català Verdet]] ([[PP]])
|web = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]
|web = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia]
|notes =
|notes =
La ciutat de Valéncia es troba dividida administrativament en 19 districtes, que a la seua volta estan composts per 87 barris i pedanies
La ciutat de Valéncia es troba dividida administrativament en 19 districtes, que a la seua volta estan composts per 87 barris i pedanies
<nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div>
<nowiki>[</nowiki>[[:File:València-Barris.png|''Vore pla per districtes i barris'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div>
{|{{tablabonita}}
{|{{tablabonita}}
|+'''Districtes i Barris de la ciutat per districtes'''
|+'''Districtes i Barris de la ciutat de Valéncia'''
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Districtes de Valéncia
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Districtes de Valéncia
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Ciutat Vella]]
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Ciutat Vella]]
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc]]
|[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]]
|-
|-
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[L'Eixample]]
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[L'Eixample]]
{{AP|Demografia de Valéncia}}
{{AP|Demografia de Valéncia}}
[[Image:Demografía Valencia (España).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]
[[Image:Demografía Valencia (España).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]
La població censada en la ciutat és de 789.744 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2021]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.581.057 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (80.107 hab.), [[Paterna]] (67.340 hab.), [[Mislata]] (43.320 hab.) i [[Burjassot]] (37.546 hab.).
La població censada en la ciutat és de 792.492 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2022]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.581.057 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (80.107 hab.), [[Paterna]] (67.340 hab.), [[Mislata]] (43.320 hab.) i [[Burjassot]] (37.546 hab.).
Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, despuix de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats).
Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, despuix de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats).
<center>
{| {{tablabonita}}
{| {{tablabonita}}
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
|-
|-
! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|805.304|| align=center| 786.189||
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|805.304|| align=center| 786.189||
|-
|-
! !! [[2018]]!!
! !! [[2018]] !! [[2022]] !!
|-
|-
| Població||align=center| 791.413||
| Població||align=center| 791.413|| align=center| 792.492||
|-
|-
|}
|}
</center>
<div style="font-size: 90%" >
<div style="font-size: 90%" >
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.
La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques.
Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''arròs en fesols i naps'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuà]] (en fideus i marisc).
Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'[[arròs en fesols i naps]] que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuà]] (en fideus i marisc).
* Begudes
* Begudes
* Postres
* Postres
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Àndalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].
També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], [[Pasticet de moniato|pastiços de moniato]] o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'[[armela]], el [[sucre]] i la [[mel]]. Estos dolços són d'orige [[Al-Àndalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]].
{{VT|Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}
{{VT|Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana}}
=== Alcaldes de la ciutat ===
=== Alcaldes de la ciutat ===
{{AP|Alcaldes de Valéncia}}
{{AP|Alcaldes de Valéncia}}
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Domingo Mascarós Vicente]]. Actualment és alcalde [[Joan Ribó]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.
U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Domingo Mascarós Vicente]]. Actualment és alcaldesa [[Mª José Català]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat.
Pots vore en més detall als alcaldes de Valéncia en [[Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''.
Pots vore en més detall als alcaldes de Valéncia en [[Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''.
*[[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]
*[[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]]
*[[MetroValéncia]]
*[[MetroValéncia]]
*[[Universitat de Valéncia]]
*[[Universitat de Valéncia]]
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
*[[Universitat Politècnica de Valéncia]]
==Referències==
==Referències==
{{listaref}}
{{listaref}}
* Agencia Estatal de Meteorología, ed. (1971-2000). «Valores climatológicos normales. Valencia». www.aemet.es
* Ayuntamiento de Valencia (ed.). «Padrón de habitantes. Municipios del área metropolitana de Valencia». Web municipal Valencia
* Ciudad de las Artes y las Ciencias (2011). «Sitio oficial de Ciudad de las Artes y las Ciencias». www.cac.es
* Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana (ed.)
* Conselleria de turisme de la Comunitat Valenciana, ed. (2022)
* Espinach, G. N. (1999). Los orígenes de la sedería valenciana (siglos XV-XVI) (Vol. 14). Ajuntament de Valencia Oficina D'Estadistica
* Federación Valenciana de Municipios y Provincias, ed. (2011). www.fvmp.es
* Felip i Sardá, Josep María; Sanz Díaz, Benito (2006). La construcción política de la Comunidad Valenciana (1962-1983). Valencia: Fundación Alfons el Magnànim
* Ferrer, Juan Enrique (10 de marzo de 2005). «La fundación de Valencia». www.20minutos.es (Multiprensa y Más)
* Generalitat Valenciana (ed.). «Instituto Valenciano de Arte Moderno». www.ivam.es
* Generalitat Valenciana (ed.). «MUSEO DE BELLAS ARTES DE VALENCIA». www.museobellasartesvalencia.gva.es
* Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Ciencias. editArial PrensaIZA Valenciana. 2009
* INE Instituto Nacional de Estadística de España
* Olmedo de Cerdá, María Francisca (2003). Callejeando por Valencia. p. 10. ISBN 84-87398-72-3
==Bibliografia==
==Bibliografia==
* Vicente Coscollá Sanz, título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8
* [[Antoni Atienza|Atienza, Antoni]] (2001). La Real Senyera: Bandera nacional dels valencians (en [[valencià]]). [[Real Academia de Cultura Valenciana]]. ISBN 9788489737266
* [[Blasco Ibáñez|Blasco Ibáñez, Vicente]] (2001) [1902]. Cañas y barro. Madrid: Alianza. p. 280. ISBN 9788420633473.
* [[Amparo Cabanes Pecourt|Cabanes Pecourt, M.D.]]; Ferrer Navarro, R. (1979). Libre del Repartiment del Regne de Valéncia. Anúbar Ediciones. ISBN 9788470131240
* Coscollá Sanz, Vicente título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8
* Chust Calero, Manuel (1995). [[Diputació Provincial de Valéncia]], ed. Historia de la Diputación de Valencia. ISBN 8477959781
* Lorente Pinazo, Jorge (2008). Urbanismo en la Comunidad Valenciana. Homenaje a José Luis Lorente Tallada. Valéncia, Tirant lo Blanch - Homenajes y Congresos. ISBN 978-84-9876-346-1
* Pérez Puche, Francisco (2009). Valéncia 1909 exposición regional. Valéncia: [[Ajuntament de Valéncia]]. ISBN 9788484842804.
* [[Teresa Puerto Ferré|Puerto Ferre, Teresa]]; [[Joan Ignaci Culla|Culla Hernández, Joan Ignaci]] (2007). Cronología Histórica de la Lengua Valenciana. Valéncia: Diputaciónde Valéncia. ISBN 84-7795-470-4.
* Solaz Albert, Rafael (2009). [[Exposició Regional Valenciana|La exposición regional valenciana de 1909]]. Valéncia: Ayuntamiento de Valéncia. ISBN 9788484842828
* Sorribes, Josep, ed. (2009). Valéncia 1957-2007: De la riada a la Copa del América. Valéncia: Publicacions de la [[Universitat de Valéncia]]. ISBN 978-84-370-7732-1
* Tortosa, Paco; Prósper, Pepa (2009). La Albufera. Guía para descubrir el parque natural. Valéncia, Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-7399-6
* [[Antonio Ubieto Arteta|Ubieto Arteta, Antonio]] (1979). Orígenes del Reino de Valencia. Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0
==Enllaços externs==
==Enllaços externs==
===Turisme===
===Turisme===
*[https://www.visitvalencia.com/ Visit Valéncia (Web Oficial)]
*[https://www.visitvalencia.com/ Turisme de Valéncia-Visit Valéncia]
*[https://www.cac.es Ciutat de les Arts i les Ciències]
*[https://www.cac.es Ciutat de les Arts i les Ciències]
*[https://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia]
*[https://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia]
*[https://www.catedraldevalencia.es Web oficial de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]
*[https://www.catedraldevalencia.es Portal de la Catedral de Santa Maria de Valéncia]
*[https://www.amigosmuseovalencia.es Visita Virtual al Museu Històric Militar de Valéncia des de la web de l'Associació d'Amics]
*[https://www.amigosmuseovalencia.es Museu Històric Militar de Valéncia des de l'Associació d'Amics]
{{Capitals comarques}}
{{Capitals comarques}}
{{Capitals de província}}
{{Capitals de província}}
{{Llista artículs destacats}}
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
[[Categoria:Valéncia]]
[[Categoria:Valéncia]]