Canvis

Bernat Artola naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, fill de Bernat, delineant de l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] de la ciutat i professor de dibuix, i de Carmen. El matrimoni tingué quatre fills i els varen posar els noms de Bernat, Manuel, Francesc i Vicent. Francesc fon mege. Des de chiquet va viure rodejat per un ambient d'amor a la cultura; son pare, a part de les arts plàstiques cultivava la música com a aficionat. Pronte, Artola destaca per la seua destrea en el dibuix que se li afiançaria a partir de l'ingrés en l'Institut General i Tècnic de Castelló. En l'Institut tingué l'oportunitat de gojar de destacats professors, molt influents en l'ambient cultural del Castelló de les primeries del [[sigle XX]], com ara Eduardo Juliá Martínez, [[Salvador Guinot Vilar]] i [[Lluís Revest|Lluís Revest i Corzo]]. La passió pel dibuix i la pintura varen ser anteriors a la seua carrera lliterària; en l'any [[1914]] fundà en companyia de [[Joan Batiste Porcar]] l'Agrupació Ribalta, una associació de jóvens artistes. Estes activitats li varen permetre establir llaços en els més destacats representants de la cultura local, molts dels quals serien en el pas del temps imprescindibles intelectuals de l'important generació cultural castellonenca d'abans de la [[Guerra Civil espanyola|guerra]], com [[Enric Soler i Godes]], [[Vicent Sos Baynat]] o els ya referenciats Julià, Guinot i Revest.

Bernat Artola naixqué en el carrer Cavallers de la ciutat de Castelló de la Plana, fill de Bernat, delineant de l'[[Ajuntament de Castelló|Ajuntament]] de la ciutat i professor de dibuix, i de Carmen. El matrimoni tingué quatre fills i els varen posar els noms de Bernat, Manuel, Francesc i Vicent. Francesc fon mege. Des de chiquet va viure rodejat per un ambient d'amor a la cultura; son pare, a part de les arts plàstiques cultivava la música com a aficionat. Pronte, Artola destaca per la seua destrea en el dibuix que se li afiançaria a partir de l'ingrés en l'Institut General i Tècnic de Castelló. En l'Institut tingué l'oportunitat de gojar de destacats professors, molt influents en l'ambient cultural del Castelló de les primeries del [[sigle XX]], com ara Eduardo Juliá Martínez, [[Salvador Guinot Vilar]] i [[Lluís Revest|Lluís Revest i Corzo]]. La passió pel dibuix i la pintura varen ser anteriors a la seua carrera lliterària; en l'any [[1914]] fundà en companyia de [[Joan Batiste Porcar]] l'Agrupació Ribalta, una associació de jóvens artistes. Estes activitats li varen permetre establir llaços en els més destacats representants de la cultura local, molts dels quals serien en el pas del temps imprescindibles intelectuals de l'important generació cultural castellonenca d'abans de la [[Guerra Civil espanyola|guerra]], com [[Enric Soler i Godes]], [[Vicent Sos Baynat]] o els ya referenciats Julià, Guinot i Revest.

En l'any [[1918]] finalisa els seus estudis de bachillerat en la seua ciutat natal. En els primers anys dels anys 20 del [[sigle XX]] es va traslladar a [[Barcelona]] per a iniciar els estudis d'arquitectura, espentat per la seua família. No obstant, no tardarà en descobrir la seua verdadera vocació en les lletres, canviant d'estudis a pesar de les preferències familiars. Passà a estudiar Filosofia i Lletres que continuaria en l'Universitat de Salamanca, a on coneixiria al que seria el seu catedràtic i orientador, el mestre [[Miguel de Unamuno|Unamuno]]. Va llicenciar-se en l'any [[1935]].

En l'any [[1918]] finalisa els seus estudis de bachillerat en la seua ciutat natal. En els primers anys dels anys 20 del [[sigle XX]] es va traslladar a [[Barcelona]] per a iniciar els estudis d'arquitectura, espentat per la seua família. No obstant, no tardarà en descobrir la seua verdadera vocació en les lletres, canviant d'estudis a pesar de les preferències familiars. Passà a estudiar Filosofia i Lletres que continuaria en l'[[Universitat de Salamanca]], a on coneixiria al que seria el seu catedràtic i orientador, el mestre [[Miguel de Unamuno|Unamuno]]. Va llicenciar-se en l'any [[1935]].

{{Cita|''Investigando sus íntimos humores, hace obra universal al hacerla singularmente humana.''|Miguel de Unamuno sobre Bernat Artola citat en l'artícul ''Cien años del poeta Bernat Artola'' per Rafael Brines (''[[Levante-EMV]]'', 16.11.2004)}}  

{{Cita|''Investigando sus íntimos humores, hace obra universal al hacerla singularmente humana.''|Miguel de Unamuno sobre Bernat Artola citat en l'artícul ''Cien años del poeta Bernat Artola'' per Rafael Brines (''[[Levante-EMV]]'', 16.11.2004)}}  

En Barcelona començà a escriure els seus primers poemes, obtenint en l'any [[1925]] el seu primer èxit, en guanyar la Viola d'Or en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de [[Valéncia]] en el seu poema ''L'Ermità'', que el proyectà com una promesa de la poesia més allà de sa ciutat natal. En l'any següent ([[1926]]) va guanyar la Flor Natural dels [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] en les dotze ''Cançons d'Amor''.

En Barcelona començà a escriure els seus primers poemes, obtenint en l'any [[1925]] el seu primer èxit, en guanyar la Viola d'Or en els [[Jocs Florals]] de la ciutat de [[Valéncia]] en el seu poema ''L'Ermità'', que el proyectà com una promesa de la poesia més allà de sa ciutat natal. En l'any següent ([[1926]]) va guanyar la Flor Natural dels [[Jocs Florals]] de [[Lo Rat Penat]] en les dotze ''Cançons d'Amor''.

En l'any [[1929]] publica lo que pot calificar-se com la seua primera colecció de madurea: ''Elegies'', obra que va ser alabada per [[Miguel de Unamuno]], en qui Artola va mantindre una amistat epistolar, i [[Eduart Martínez Ferrando]], i que va fer aumentar més encara l'estima de la seua ciutat pel seu poeta. També va participar en les Taules de Poesia, organisades en Valéncia per la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] en els anys [[1928]] i 1929.

En l'any [[1929]] publica lo que pot calificar-se com la seua primera colecció de madurea: ''Elegies'', obra que va ser alabada per [[Miguel de Unamuno]], en qui Artola va mantindre una amistat epistolar, i [[Eduart Martínez i Ferrando]], i que va fer aumentar més encara l'estima de la seua ciutat pel seu poeta. També va participar en les Taules de Poesia, organisades en Valéncia per la revista [[Taula de Lletres Valencianes]] en els anys [[1928]] i 1929.

En tornar de Barcelona i fins a l'any [[1936]] en que va començar la seua activitat com a professor (en realitat en Barcelona no havia conseguit el títul de llicenciat, que obtindria en l'any 1936 per l'Universitat de Salamanca), Artola es va dedicar de ple a la creació, portant una vida de ''bon vivant'' lliure de preocupacions econòmiques. Són anys d'una gran activitat, en viages a [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Madrit]] i [[Salamanca]], en que va produir una gran cantitat d'obra en [[Valencià|valencià]] i en [[Castellà|castellà]] i en que també es va dedicar al disseny industrial, menester que Artola es prenia més com a afició que com a ofici. En l'any [[1930]] va dibuixar la portada i les capçaleres de l'edició del ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]] feta per l'editorial Armengot, treball que va ser guardonat en el premi anual de la Cambra Oficial del Llibre de Madrit. En l'any [[1931]] publica ''L'art novell'', un estudi d'estètica on manifesta el seu pensament artístic. En [[1935]], publica una de les seues obres més importants, el poemari ''Terra'', mentres conclou els seus estudis en Salamanca.

En tornar de Barcelona i fins a l'any [[1936]] en que va començar la seua activitat com a professor (en realitat en Barcelona no havia conseguit el títul de llicenciat, que obtindria en l'any 1936 per l'Universitat de Salamanca), Artola es va dedicar de ple a la creació, portant una vida de ''bon vivant'' lliure de preocupacions econòmiques. Són anys d'una gran activitat, en viages a [[Barcelona]], [[Valéncia]], [[Madrit]] i [[Salamanca]], en que va produir una gran cantitat d'obra en [[Valencià|valencià]] i en [[Castellà|castellà]] i en que també es va dedicar al disseny industrial, menester que Artola es prenia més com a afició que com a ofici. En l'any [[1930]] va dibuixar la portada i les capçaleres de l'edició del ''[[Tombatossals]]'' de [[Josep Pasqual Tirado]] feta per l'editorial Armengot, treball que va ser guardonat en el premi anual de la Cambra Oficial del Llibre de Madrit. En l'any [[1931]] publica ''L'art novell'', un estudi d'estètica on manifesta el seu pensament artístic. En [[1935]], publica una de les seues obres més importants, el poemari ''Terra'', mentres conclou els seus estudis en Salamanca.