31 993
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Albert Boadella Oncins''' (Barcelona, 29 de juliol de 1943) és un actor, dramaturc espanyol, director fins a 2012 de la companyia de teatr…»
'''Albert Boadella Oncins''' ([[Barcelona]], [[29 de juliol]] de [[1943]]) és un actor, dramaturc espanyol, director fins a [[2012]] de la companyia de [[teatre independent]] ''[[Els Joglars]]''.
== Biografia ==
Albert Boadella estudià art dramàtic en l'Institut del Teatre de Barcelona, en el Centre Dramatique de l'Est ([[Estrasburc]]) i expressió corporal en [[París]]. Sent encara estudiant va formar part de la companyia de [[mim]] de Italo Riccardi.
En l'any [[1962]], quan només tenia 19 anys, va fundar en Barcelona, junt als seus companyers Carlota Soldevila i Anton Font, ''Els Joglars'', la companyia en la que desenrolla tota la seua carrera com a actor, director i dramaturc. En ''Els Joglars'' ha estrenat més d'una trentena de montages, cap dels quals ha passat desapercebut. Les seues obres acostumen a tindre una forta càrrega crítica i satírica, especialment en el poder establit i en qualsevol poder fàctic, especialment l'Iglésia catòlica. Per açò ha sofrit problemes en autoritats polítiques de distint signe.
El seu primer gran problema en les autoritats va tindre lloc el 2 de decembre de [[1977]]. Per ''La Torna'', una sàtira del procés a Heinz Ches, fon encarcerat per a ser somés a un [[consell de guerra]] per un presunt delicte d'injúries a l'Eixèrcit espanyol. El dia abans de la vista va protagonisar una espectacular fuga de la presó i es va refugiar en [[França]].
De regrés en Espanya, va continuar creant polèmica en obres com ''Teledeum'', ''Ubú president'', àcida crítica a [[Jordi Pujol]] o [[Salvador Dalí|Dalí]].
Apart del seu currículum teatral, ha creat i dirigit diversos programes de televisió per a diferents cadenes, i és autor dels llibres ''El rapto de Talía'' (DeBolsillo, [[2000]]) i del llibre de memòries ''Memorias de un bufón'' (Espasa Calpe, [[2001]]).
En [[2003]] escrigué el guió i va dirigir la película ''Buen viaje, excelencia'', una caricatura dels últims mesos de vida del [[Francisco Franco Bahamonde|general Franco]].
Gran aficionat a la [[tauromaquia]], i públic defensor del cridat [[art de Cúchares]], Boadella ha colocat en freqüència l'emoció del ritual taurí per damunt del restant de les arts:
{{Cita|No existix en el món occidental cap cerimònia capaç de commoure i elevar en semblant força en ser humà. [...] A lo llarc de la meua vida he gojat de les millors expressions de l'art, en música, dansa, òpera i teatre, pero res és comparable al ritual taurí.}}
En decembre de [[2006]] va estrenar en [[Madrit]] una obra de menut format, a la manera dels «debats» medievals, titulada ''Controversia del toro y el torero'', a on s'alternen raons a favor i en contra de la festa. El seu respal a les corregudes de bous li ha supost tant l'admiració de les grans figures del toreig com [[José Tomás]] i [[Enrique Ponce]], com greus crítiques per part de sectors antitaurins. En les seues memòries, Boadella es pren açò últim en deportivitat:
{{Cita|''Nadie me ha insultado con más fruición, saña y fanatismo como las que ejercen los antitaurinos con su beatífica máscara de antiviolentos. Pero [...] cuanta mayor presión desplieguen, al igual que los cristianos de la Roma antigua, más vigor y sentido adquirirá la tauromaquia. Con los toros intentaron acabar algunos papas y hasta poderosos monarcas. El resultado está a la vista: cada vez hay mayor número de ganaderías y se torea mejor.''|Albert Boadella, ''Adiós Cataluña'', [[2007]], pág. 280}}
En setembre de 2007 el seu ensaig de memòries ''Adeu Catalunya. Cròniques d'amor i de guerra'' va guanyar el XXIV Premi Espasa d'Ensaig. En la presentació del llibre, va explicar que el seu adeu a [[Catalunya]] no era metafòric, sino real: va anunciar que no tornaria a treballar més en Catalunya davant el boicot que sofrixen les seues obres en la seua pròpia terra.
Des de [[2009]], segons es va anunciar en setembre de [[2008]], despuix de l'oferiment del càrrec per part del Govern de la [[Comunitat de Madrit]], és director artístic dels ''[[Teatros del Canal]]''.
L'11 de setembre de [[2012]] va anunciar el traspàs de la direcció de la companyia ''Els Joglars'' a Ramon Fontserè. L'anunci es va fer durant la presentació de la temporada 2012-13 de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, en la que ''Els Joglars'' ha produït l'obra ''El coloqui dels gossos'', de [[Cervantes]].
== Trayectòria ideològica ==
Opost de forma «creativa» a la «deriva catalanista» atribuïda al [[PSC]] a raïl del [[Pacte del Tinell]] i de les polítiques del socialisme català en els anys que va dur al front del govern autonòmic, fon un dels intelectuals promotors de la plataforma cívica [[Ciutadans de Catalunya]], de la que va sorgir el partit polític [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]] (C's). En el segon congrés d'este partit fon partidari de la llista opositora a la presentada per [[Albert Rivera]], i despuix de la victòria d'este s'ha alluntat prou del partit. Va traspassar el seu respal clarament al nou partit [[Unión Progreso y Democracia]] (UPyD), en plantejaments anàlecs a l'associació Ciutadans de Catalunya, aplegant a participar en el seu acte de presentació. Pero en els últims temps ha tornat a recolzar en actes públics al proyecte de Ciutadans.
El 16 de giner del [[2018]] fon presentat com a president en l'exili de [[Tabarnia]], moviment contrari a l'independència de Catalunya que utilisa la sàtira pretenent separar alguns municipis de les províncies de [[Tarragona]] i [[Barcelona]] del restant creant una hipotètica 18ª comunitat autònoma que seguiria en Espanya.
== Premis i guardons ==
En decembre de 2012 ha segut guardonat en el premi [[Alfonso Ussía]] en la categoria de Personages de l'Any, junt al també actor [[Arturo Fernández Rodríguez|Arturo Fernández]].
En [[2014]], va rebre el "Premi Societat Civil", que otorga anualment Think Tank Civisme, en reconeiximent al seu compromís en la defensa de la llibertat a lo llarc de tota la seua trayectòria professional.
Durant [[2017]] ha rebut el XX premi nacional de teatre Pepe Isbert que concedix Amics dels Teatres Històrics d'Espanya (AMIThE) i el XIII premi nacional universitari en tauromaquia "Joaquín Vidal", que concedix el Círcul Taurí Universitari Don Luis Mazzantini.
== Vore també ==
* [[Tabarnia]]
== Biografia ==
Albert Boadella estudià art dramàtic en l'Institut del Teatre de Barcelona, en el Centre Dramatique de l'Est ([[Estrasburc]]) i expressió corporal en [[París]]. Sent encara estudiant va formar part de la companyia de [[mim]] de Italo Riccardi.
En l'any [[1962]], quan només tenia 19 anys, va fundar en Barcelona, junt als seus companyers Carlota Soldevila i Anton Font, ''Els Joglars'', la companyia en la que desenrolla tota la seua carrera com a actor, director i dramaturc. En ''Els Joglars'' ha estrenat més d'una trentena de montages, cap dels quals ha passat desapercebut. Les seues obres acostumen a tindre una forta càrrega crítica i satírica, especialment en el poder establit i en qualsevol poder fàctic, especialment l'Iglésia catòlica. Per açò ha sofrit problemes en autoritats polítiques de distint signe.
El seu primer gran problema en les autoritats va tindre lloc el 2 de decembre de [[1977]]. Per ''La Torna'', una sàtira del procés a Heinz Ches, fon encarcerat per a ser somés a un [[consell de guerra]] per un presunt delicte d'injúries a l'Eixèrcit espanyol. El dia abans de la vista va protagonisar una espectacular fuga de la presó i es va refugiar en [[França]].
De regrés en Espanya, va continuar creant polèmica en obres com ''Teledeum'', ''Ubú president'', àcida crítica a [[Jordi Pujol]] o [[Salvador Dalí|Dalí]].
Apart del seu currículum teatral, ha creat i dirigit diversos programes de televisió per a diferents cadenes, i és autor dels llibres ''El rapto de Talía'' (DeBolsillo, [[2000]]) i del llibre de memòries ''Memorias de un bufón'' (Espasa Calpe, [[2001]]).
En [[2003]] escrigué el guió i va dirigir la película ''Buen viaje, excelencia'', una caricatura dels últims mesos de vida del [[Francisco Franco Bahamonde|general Franco]].
Gran aficionat a la [[tauromaquia]], i públic defensor del cridat [[art de Cúchares]], Boadella ha colocat en freqüència l'emoció del ritual taurí per damunt del restant de les arts:
{{Cita|No existix en el món occidental cap cerimònia capaç de commoure i elevar en semblant força en ser humà. [...] A lo llarc de la meua vida he gojat de les millors expressions de l'art, en música, dansa, òpera i teatre, pero res és comparable al ritual taurí.}}
En decembre de [[2006]] va estrenar en [[Madrit]] una obra de menut format, a la manera dels «debats» medievals, titulada ''Controversia del toro y el torero'', a on s'alternen raons a favor i en contra de la festa. El seu respal a les corregudes de bous li ha supost tant l'admiració de les grans figures del toreig com [[José Tomás]] i [[Enrique Ponce]], com greus crítiques per part de sectors antitaurins. En les seues memòries, Boadella es pren açò últim en deportivitat:
{{Cita|''Nadie me ha insultado con más fruición, saña y fanatismo como las que ejercen los antitaurinos con su beatífica máscara de antiviolentos. Pero [...] cuanta mayor presión desplieguen, al igual que los cristianos de la Roma antigua, más vigor y sentido adquirirá la tauromaquia. Con los toros intentaron acabar algunos papas y hasta poderosos monarcas. El resultado está a la vista: cada vez hay mayor número de ganaderías y se torea mejor.''|Albert Boadella, ''Adiós Cataluña'', [[2007]], pág. 280}}
En setembre de 2007 el seu ensaig de memòries ''Adeu Catalunya. Cròniques d'amor i de guerra'' va guanyar el XXIV Premi Espasa d'Ensaig. En la presentació del llibre, va explicar que el seu adeu a [[Catalunya]] no era metafòric, sino real: va anunciar que no tornaria a treballar més en Catalunya davant el boicot que sofrixen les seues obres en la seua pròpia terra.
Des de [[2009]], segons es va anunciar en setembre de [[2008]], despuix de l'oferiment del càrrec per part del Govern de la [[Comunitat de Madrit]], és director artístic dels ''[[Teatros del Canal]]''.
L'11 de setembre de [[2012]] va anunciar el traspàs de la direcció de la companyia ''Els Joglars'' a Ramon Fontserè. L'anunci es va fer durant la presentació de la temporada 2012-13 de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, en la que ''Els Joglars'' ha produït l'obra ''El coloqui dels gossos'', de [[Cervantes]].
== Trayectòria ideològica ==
Opost de forma «creativa» a la «deriva catalanista» atribuïda al [[PSC]] a raïl del [[Pacte del Tinell]] i de les polítiques del socialisme català en els anys que va dur al front del govern autonòmic, fon un dels intelectuals promotors de la plataforma cívica [[Ciutadans de Catalunya]], de la que va sorgir el partit polític [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]] (C's). En el segon congrés d'este partit fon partidari de la llista opositora a la presentada per [[Albert Rivera]], i despuix de la victòria d'este s'ha alluntat prou del partit. Va traspassar el seu respal clarament al nou partit [[Unión Progreso y Democracia]] (UPyD), en plantejaments anàlecs a l'associació Ciutadans de Catalunya, aplegant a participar en el seu acte de presentació. Pero en els últims temps ha tornat a recolzar en actes públics al proyecte de Ciutadans.
El 16 de giner del [[2018]] fon presentat com a president en l'exili de [[Tabarnia]], moviment contrari a l'independència de Catalunya que utilisa la sàtira pretenent separar alguns municipis de les províncies de [[Tarragona]] i [[Barcelona]] del restant creant una hipotètica 18ª comunitat autònoma que seguiria en Espanya.
== Premis i guardons ==
En decembre de 2012 ha segut guardonat en el premi [[Alfonso Ussía]] en la categoria de Personages de l'Any, junt al també actor [[Arturo Fernández Rodríguez|Arturo Fernández]].
En [[2014]], va rebre el "Premi Societat Civil", que otorga anualment Think Tank Civisme, en reconeiximent al seu compromís en la defensa de la llibertat a lo llarc de tota la seua trayectòria professional.
Durant [[2017]] ha rebut el XX premi nacional de teatre Pepe Isbert que concedix Amics dels Teatres Històrics d'Espanya (AMIThE) i el XIII premi nacional universitari en tauromaquia "Joaquín Vidal", que concedix el Círcul Taurí Universitari Don Luis Mazzantini.
== Vore també ==
* [[Tabarnia]]