1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''Carrascal de la Font Roja''' o simplement '''La Font Roja''', és un parc natural de la província d'Alacant, en la Comunitat Valenciana, [[Espa...».
El '''Carrascal de la Font Roja''' o simplement '''La Font Roja''', és un [[parc natural]] de la [[província d'Alacant]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].
== Senyes bàsiques ==
Este parage de 2.450 [[hectàrea|hectàrea]] que fon declarat parc natural pel govern valencià el [[13 d'abril]] de [[1987]] es troba en la comarca del [[Alcoyà]], al nort de la província d'Alacant.
== Municipis compresos ==
[[Alcoy]] e [[Ibi]].
==Construccions típiques==
Els '"[[masos]]"' són construccions antigues lligades a les explotacions agràries de la zona. L'aprofitament agropecuari del parc no és rellevant a causa de les rigoroses condicions climatològiques, i l'agrest del terreny, que han dificultat els cultius en les zones més elevades, per això la major part de les terres cultivades es troben fora dels llímits del parc, on el clima se suavisa i el terreny es fa més pla.
Ademés dels "masos" destaquen atres construccions d'alt valor arquitectònic i també etnològic; són les '''[[Caves (de neu)|caves]] o pous de neu'''.
Durant el [[sigle XVIII]], el comerç de la neu va tindre un destacat paper en tota la zones de la [[Serra Mariola]] i la de [[Serra d'Aitana|Aitana]], açò va propiciar el naiximent de la indústria gelatera de [[Xixona]] i atres municipis pròxims. Actualment podem trobar sis caves que encara sobreviuen en este parc natural i que són visita obligada per als aficionats a la montanya que transiten la zona.
== Orografia ==
El parc es troba situat prop de les cims del [[Menejador]] (1356 m) i el alt de la [[Teixereta]] (1339 m), uns dels últims contraforts de les [[Serres Bètiques]] i de les més altes de la província d'Alacant.
El massiç està compost per roques [[caliça|caliçes]] del [[periodo terciari]]. També cal destacar l'existència d'argiles del [[Keuper]] datades en el periodo [[triàsic]], notables pel seu color rogenc, en les quals naix un brollador que és el que dona nom al parc.
== Clima ==
El parc presenta un [[clima mediterràneu]] en influències continentals i d'alta montanya segons l'altura. A causa de l'orientació noroest-sur-oest de la serra els vents humits de la costa es frenen en la vertent nort de la serra produint un major volum de precipitacions en la dita vertent.
En la cima del Menejador es poden trobar restes d'alguns [[geleres]] o pous destinats a conservar la neu.
==Flora==
A causa de les diferències climàtiques existents en el parc hi ha diversos ecosistemes.
En les zones més fredes i humides del parc (vertent nort) i les zones situades a partir de 1.250 metros d'altura podem trobar el bosc [[caducifoli]] format per espècies com el [[roure chicotet]], el [[fleix]], l' [[erable]] o la [[tella]] . Esta zona del parc és molt important a causa de l'escassea d'este tipos de bosc en la [[Comunitat Valenciana]].
Com és obvi, una part molt important del parc es troba cobert per un bosc de [[carrasca]], en el qual apareixen de manera aïllada eixemplars propis del bosc caducifoli junt en un [[sotoboc]] format per la [[hedra]], la [[mare-selva]], la [[rosa]] o el [[llorer bort]] en les zones més humides i el [[coixí de monja]], la [[sàlvia de Mariola]], la [[argilaga]], la [[pebrella]] o el [[timó]] en la més seca.
També és possible trobar zones cobertes per boscs de [[pi blanc]] a causa de les repoblacions realisades en zones degradades, anteriorment cobertes per carrasques.
==Fauna==
La fauna del parc és rica i variada destacant entre els mamífers, el [[Gat salvage]], la [[Gineta]], la [[Fugina]], la [[Mustela]], el [[Teixó]] o el [[Javalí]]. L'avifauna està present en espècies com el [[Pit-roig]], el [[Àguila perdiguera]], el [[Muçol real]], el [[Falcó pelegrí]], el [[Gavilà]], l'[[Azor]], el [[Àguila real]], el [[Càrava]] o el [[Voltor lleonat]]. Esta última espècie ha segut introduïda recentment en la zona i encara que no nidifica en este parc sí que s'ha reproduït en èxit durant el 2005 en la veïna serra de Mariola, de tal manera que és fàcil observar-la ací.
En la fauna d'invertebrats és rellevant la presència de la palometa ''[[Euphidryas desfontanil]].''
==Accessos==
La manera més senzilla d'accedir al parc és per la carretera CV-794 que part des d'Alcoy, localitat situada a uns 11 quilómetros del parc.
==Enllaços externs==
*[http://parquesnaturales.gva.es/espnaturales.Htm Pàgina dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.fapas.es/canyet.Htm Proyecte de recuperació del Voltor Lleonat]
*[http://maps.google.es/maps?f=q&sll=40.396764,-3.713379&sspn=15.281887,29.882813&ie=UTF8&z=16&ll=38.665072,-0.53966&spn=0.007657,0.021629&t=h&om=1 Ubicació en Google Maps]
*[http://www.colectiuaitana.com/ Colectiu Aitana]
{{Traduït de|es|Parque_Natural_del_Carrascal_de_la_Font_Roja}}
[[Categoria:Geografia de la província d'Alacant]]
[[Categoria:parcs naturals d'Espanya|Carrascal de la Font Roja]]
[[Categoria:Espais naturals de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Alcoy]]
== Senyes bàsiques ==
Este parage de 2.450 [[hectàrea|hectàrea]] que fon declarat parc natural pel govern valencià el [[13 d'abril]] de [[1987]] es troba en la comarca del [[Alcoyà]], al nort de la província d'Alacant.
== Municipis compresos ==
[[Alcoy]] e [[Ibi]].
==Construccions típiques==
Els '"[[masos]]"' són construccions antigues lligades a les explotacions agràries de la zona. L'aprofitament agropecuari del parc no és rellevant a causa de les rigoroses condicions climatològiques, i l'agrest del terreny, que han dificultat els cultius en les zones més elevades, per això la major part de les terres cultivades es troben fora dels llímits del parc, on el clima se suavisa i el terreny es fa més pla.
Ademés dels "masos" destaquen atres construccions d'alt valor arquitectònic i també etnològic; són les '''[[Caves (de neu)|caves]] o pous de neu'''.
Durant el [[sigle XVIII]], el comerç de la neu va tindre un destacat paper en tota la zones de la [[Serra Mariola]] i la de [[Serra d'Aitana|Aitana]], açò va propiciar el naiximent de la indústria gelatera de [[Xixona]] i atres municipis pròxims. Actualment podem trobar sis caves que encara sobreviuen en este parc natural i que són visita obligada per als aficionats a la montanya que transiten la zona.
== Orografia ==
El parc es troba situat prop de les cims del [[Menejador]] (1356 m) i el alt de la [[Teixereta]] (1339 m), uns dels últims contraforts de les [[Serres Bètiques]] i de les més altes de la província d'Alacant.
El massiç està compost per roques [[caliça|caliçes]] del [[periodo terciari]]. També cal destacar l'existència d'argiles del [[Keuper]] datades en el periodo [[triàsic]], notables pel seu color rogenc, en les quals naix un brollador que és el que dona nom al parc.
== Clima ==
El parc presenta un [[clima mediterràneu]] en influències continentals i d'alta montanya segons l'altura. A causa de l'orientació noroest-sur-oest de la serra els vents humits de la costa es frenen en la vertent nort de la serra produint un major volum de precipitacions en la dita vertent.
En la cima del Menejador es poden trobar restes d'alguns [[geleres]] o pous destinats a conservar la neu.
==Flora==
A causa de les diferències climàtiques existents en el parc hi ha diversos ecosistemes.
En les zones més fredes i humides del parc (vertent nort) i les zones situades a partir de 1.250 metros d'altura podem trobar el bosc [[caducifoli]] format per espècies com el [[roure chicotet]], el [[fleix]], l' [[erable]] o la [[tella]] . Esta zona del parc és molt important a causa de l'escassea d'este tipos de bosc en la [[Comunitat Valenciana]].
Com és obvi, una part molt important del parc es troba cobert per un bosc de [[carrasca]], en el qual apareixen de manera aïllada eixemplars propis del bosc caducifoli junt en un [[sotoboc]] format per la [[hedra]], la [[mare-selva]], la [[rosa]] o el [[llorer bort]] en les zones més humides i el [[coixí de monja]], la [[sàlvia de Mariola]], la [[argilaga]], la [[pebrella]] o el [[timó]] en la més seca.
També és possible trobar zones cobertes per boscs de [[pi blanc]] a causa de les repoblacions realisades en zones degradades, anteriorment cobertes per carrasques.
==Fauna==
La fauna del parc és rica i variada destacant entre els mamífers, el [[Gat salvage]], la [[Gineta]], la [[Fugina]], la [[Mustela]], el [[Teixó]] o el [[Javalí]]. L'avifauna està present en espècies com el [[Pit-roig]], el [[Àguila perdiguera]], el [[Muçol real]], el [[Falcó pelegrí]], el [[Gavilà]], l'[[Azor]], el [[Àguila real]], el [[Càrava]] o el [[Voltor lleonat]]. Esta última espècie ha segut introduïda recentment en la zona i encara que no nidifica en este parc sí que s'ha reproduït en èxit durant el 2005 en la veïna serra de Mariola, de tal manera que és fàcil observar-la ací.
En la fauna d'invertebrats és rellevant la presència de la palometa ''[[Euphidryas desfontanil]].''
==Accessos==
La manera més senzilla d'accedir al parc és per la carretera CV-794 que part des d'Alcoy, localitat situada a uns 11 quilómetros del parc.
==Enllaços externs==
*[http://parquesnaturales.gva.es/espnaturales.Htm Pàgina dels parcs naturals de la Comunitat Valenciana]
*[http://www.fapas.es/canyet.Htm Proyecte de recuperació del Voltor Lleonat]
*[http://maps.google.es/maps?f=q&sll=40.396764,-3.713379&sspn=15.281887,29.882813&ie=UTF8&z=16&ll=38.665072,-0.53966&spn=0.007657,0.021629&t=h&om=1 Ubicació en Google Maps]
*[http://www.colectiuaitana.com/ Colectiu Aitana]
{{Traduït de|es|Parque_Natural_del_Carrascal_de_la_Font_Roja}}
[[Categoria:Geografia de la província d'Alacant]]
[[Categoria:parcs naturals d'Espanya|Carrascal de la Font Roja]]
[[Categoria:Espais naturals de la Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Alcoy]]