Canvis

La llegenda no tardà en créixer: allà llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiri­a un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor.

La llegenda no tardà en créixer: allà llunt, en fortins perduts en les arenes del [[Sahara]], un grup de gent en el que donava cabuda tant un assessí multiple com un cor trencat adquiri­a un nou còdic d'honor basat en la llealtat i el valor.

En el temps escomençaren a fe­r-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la película Beau Geste ([[1939]]).

En el temps escomençaren a fe­r-se relats heroics que cimentaren una image romantica dels legionaris tal com la retratà [[Hollywood]] en la película ''[[Beau Geste]]'' ([[1939]]).

Una de les histories parla del general Negrier, qui teni­a al seu càrrec doscents soldats. El cap àrap havi­a conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Teni­a raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.

Una de les histories parla del general Negrier, qui teni­a al seu càrrec doscents soldats. El cap àrap havi­a conseguit alçar en armes a les tribus de la regió del Rif i comandava cinc mil ginets. "Legionaris -arengà Negrier-, vostes són soldats destinats a morir, preparen les armes perque ara els ixcarà al lloc de la mort." Teni­a raçó: dels doscents solo tornaren trenta, tots ferits.

Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.

Pero res commou tant als legionaris com l'episodi ocorregut en Camarons ([[Mèxic]]), en [[abril]] de l'any [[1863]], quan els francesos invadiren el país. Un grup de xixanta hòmens a l'envie del capità Jean Danjou fon rodejat per dos mil mexicans. Deu hores despuix ya havien mort casi tots, inclos Danjou (qui ya era famós per la seua [[mà]] de [[fusta]], puix havia perdut l'esquerra en una acció darrer). Quan solo quedaven cinc legionaris vius, estos reberen una oferta de rendició, pero se negaren a entregar les seues armes. Se conta que, quan ya estaven a punt d'arrematar-los, els propis mexicanos deixaren de combatre i presentaren armes ante els vençuts en homenage al valor. La mà de Danjou fon recuperada i hui es la màxima reliquia de la Legió, que tots els anys celebra l'aniversari del combat.

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{Commonscat|French Foreign Legion}}

{{Commonscat|French Foreign Legion}}

[[Categoria:Unitats militars]]

[[Categoria:Unitats militars]]