40 333
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 17:
Llínea 17: − + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[File:Menkauhor on a stele, Louvre.jpg|thumb|250px|Representació de Menkauhor]]
[[File:Menkauhor on a stele, Louvre.jpg|thumb|250px|Representació de Menkauhor]]
'''Menkauhor''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia V]] de l'[[Antic Egipte]] que va governar abans de l'any 2300 a. C.
'''Menkauhor''' fon un [[faraó]] de la [[dinastia V]] de l'[[Antic Egipte]] que va governar abans de l'any 2.300 a. C.
El seu nom Horus era Menkau ('El que ha aparegut'), l'Horus d'or era Biknubhedj ('Falcó dorat i platejat'); el nom Sa Ra Menkauhor ('L'ànima de Ra és eterna'); nom de naiximent Ikauhor o Kaiu (Kalu) o Hor-ikaw, 'Ra ha aparegut'.
El seu nom Horus era Menkau ('El que ha aparegut'), l'Horus d'or era Biknubhedj ('Falcó dorat i platejat'); el nom Sa Ra Menkauhor ('L'ànima de Ra és eterna'); nom de naiximent Ikauhor o Kaiu (Kalu) o Hor-ikaw, 'Ra ha aparegut'.
No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.
No s'ha trobat la seua piràmide funerària. És possible que fora la nomenada piràmide 50 de Lepsius, en Dashur, o be la 29 de Lepsius (nomenada piràmide sense cap) en Saqqara, a l'est del complex de Teti. Un decret de [[Pepi I]] nomena la piràmide de Menkauhor i un temple solar del faraó en Abusir. Els seus successors varen tindre la piràmide funerària en Saqqara i Menkauhor la va poder tindre en Abusir, com els antecessors, o en Saqqara com els successors.
El va succeir com a faraó Djedkare
El va succeir com a faraó Djedkare.
== Referències ==
* Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
* de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
* Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702
== Bibliografia ==
* Ancient Egyptian literature: a book of readings (en [[anglés]]). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
* Dodson, Aidan and Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3
* Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
* Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
* Historia Universal, El Egipto Faraónico. ISBN 950-782-586-X
* Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2
* Page, et al, Willie (2005). Encyclopedia of African history and culture (en anglés). Nueva York, Estados Unidos: Facts On File. ISBN 9780816052707. OCLC 647901896
* Thomas Schneider (2002). Lexikon der Pharaonen. Albatros, Dusseldorf. ISBN 3-491-96053-3
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]