| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''Emilio Lledó Íñigo''' ([[Sevilla]], [[5 de novembre]] de [[1927]]) és un filòsof espanyol format en [[Alemània]], que ha segut professor de les universitats de Heidelberg, La Laguna, Barcelona i Madrit ([[UNED]]). És membre des de [[1994]] de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), en la que ocupa el silló "ele" minúscula. | + | {{Biografia| |
| | + | | nom = Emilio Lledó Íñigo |
| | + | | image = |
| | + | | peu = |
| | + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | + | | ocupació = Filòsof i escritor. |
| | + | | data_naix = [[5 de novembre]] de [[1927]] |
| | + | | lloc_naix = [[Sevilla]], [[Andalusia]], [[Espanya]] |
| | + | | data_mort = |
| | + | | lloc_mort = |
| | + | }} |
| | + | '''Emilio Lledó Íñigo''' ([[Sevilla]], [[5 de novembre]] de [[1927]]) és un filòsof i escritor espanyol format en [[Alemània]], que ha segut professor de les universitats de Heidelberg, La Laguna, Barcelona i Madrit ([[UNED]]). És membre des de [[1994]] de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), en la que ocupa el silló "ele" minúscula. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| | | | |
| − | Els seus pares eren del municipi sevillà de [[Salteras]], Emilio Lledó naixqué en el barri de Triana de Sevilla en l'any [[1927]], encara que en sis anys es va traslladar a [[Vicálvaro]], per llavors un poble menut de [[Madrit]]. Allí estudià la primària en un mestre que recordarà de per vida, el qual va tindre que fugir en concloure la [[Guerra Civil Espanyola]]. | + | Els seus pares eren del municipi sevillà de [[Salteras]], Emilio Lledó naixqué en el barri de Triana de Sevilla en l'any [[1927]], encara que en sis anys es va traslladar a [[Vicálvaro]], per llavors un poble chicotet de [[Madrit]]. Allí estudià la primària en un mestre que recordarà de per vida, el qual va tindre que fugir en concloure la [[Guerra Civil Espanyola]]. |
| | | | |
| | Cursà l'ensenyança secundària en l'Institut Cervantes de Madrit i es va llicenciar en filosofia en l'Universitat de Madrit en [[1952]], a on fon recolzat per un jove de nom [[Julián Marías]]. De colp i repent es va anar a [[Alemània]], i va proseguir els seus estudis en mestres alemans; en filosofia, Hans-Georg Gadamer sobretot, ademés de Karl Löwith; Otto Regenbogen, qui el va encaminar cap a la filologia clàssica. Va poder concloure allí la seua tesis doctoral en conseguir-li Gadamer una beca de la "Alexander von Humboldt Stiftung". | | Cursà l'ensenyança secundària en l'Institut Cervantes de Madrit i es va llicenciar en filosofia en l'Universitat de Madrit en [[1952]], a on fon recolzat per un jove de nom [[Julián Marías]]. De colp i repent es va anar a [[Alemània]], i va proseguir els seus estudis en mestres alemans; en filosofia, Hans-Georg Gadamer sobretot, ademés de Karl Löwith; Otto Regenbogen, qui el va encaminar cap a la filologia clàssica. Va poder concloure allí la seua tesis doctoral en conseguir-li Gadamer una beca de la "Alexander von Humboldt Stiftung". |
| Llínea 21: |
Llínea 32: |
| | == Obra == | | == Obra == |
| | | | |
| − | (Secció per completar) | + | Emilio Lledó traduí de jove el clàssic de Wilhelm Capelle, ''Història de la filosofia grega'' (última edició, Gredos, 2003). Més tart, prologà extensament edicions de [[Plató]] (de qui havia traduït varis diàlecs) i d'[[Aristóteles]]. Per una atra part, va colaborar en treballs colectius per a la difusió de la filosofia. I ha dirigit una colecció selecta de pensament per al Círcul de Llectors (en castellà, ''Círculo de Lectores''). |
| | + | |
| | + | Publicà molt pronte, la seua tesis doctoral ''El concepto 'poiesis' en la filosofia griega'' ([[1961]]), que solament s'ha difòs recentment, en [[2010]], en traduccions dels texts clàssics i noves paraules introductòries. |
| | + | |
| | + | Pero en una primera etapa de treballs Lledó, sobretot, escrigué dos llibres que definixen el seu personal modo de treballar en la filosofia i la seua evolució reflexionant sobre la llengua i de l'història: ''Filosofía y lenguaje'' ([[1971]]) i ''Lenguaje e historia'' ([[1978]]), abdós molt reeditats. Aixina mateix feu un balanç sobre el pensament d'eixos anys d'ebullició en ''La filosofía, hoy'' ([[1975]]). |
| | + | |
| | + | En els huitanta, entregà la seua monografia sobre ''El epicureísmo'', molt reeditada i intensa, i atres dos llibres que varen donar nou impuls al seu treball: ''La memoria del logos'', que és un minuciós recorregut sobre els diàlecs de Plató, i ''Memoria de la ética'', que gira entorn a la moral d'Aristóteles (abdós són autors de referència per ad ell, junt a Kant o Nietzsche). Sobre eixa base, construirà recentment ''El origen del diálogo y de la ética. Una introducción al pensamiento de Platón y Aristóteles'', en [[2011]]. |
| | + | |
| | + | Un atre tipo d'ensajos, de [[1991]] i [[1992]], definixen més la seua expressió actual, cada volta més oberta. Aixina, ''El silencio de la escritura'', que va obtindre el Premi Nacional d'Ensaig, i ''El surco del tiempo'', treball nou sobre el Fedro platònic. |
| | + | |
| | + | Despuix, en [[1998]], va recopilar un voluminós llibre d'artículs, ''Imágenes y palabras: ensayos de humanidades'', a on donava conte de la seua àmplia llabor indagadora. Prèviament, en ''Días i libros'' ([[1994]]) —hui en la colecció Austral 2018— havia arreplegat un abundant número de texts breus com a comentariste de la filosofia i de la cultura en general. Aixina mateix, va agrupar les seues conversacions fins a 1997 en el volum ''Palabras entrevistas''. |
| | | | |
| | == Reconeiximents == | | == Reconeiximents == |
| | | | |
| − | (Secció per completar) | + | Emilio Lledó ha rebut innumerables premis, guardons i reconeiximents en tota la seua trayectòria professional, podem destacar, entre atres: |
| | + | |
| | + | * Premi de Cultura María Zambrano (2008) concedit per la Junta d'Andalusia. |
| | + | * Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2014) |
| | + | * Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats (2015) |
| | + | * Medalla d'Or de la Comunitat de Madrit (2018) |
| | + | * Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (2020) |
| | + | |
| | + | En el poble del seus pares (Salteras, Sevilla) s'inaugurà una biblioteca en el seu nom. |
| | + | |
| | + | == Cites == |
| | + | |
| | + | {{Cita|A mi em crida l'atenció que sempre es parla, i en raó, de llibertat d'expressió. És obvi que cal tindre això, pero lo que cal tindre, principal i primordialment, és llibertat de pensament. ¿Qué m'importa a mi la llibertat d'expressió si no dic més que imbecilitats? ¿Per a qué servix si no saps pensar, si no tens sentit crític, si no saps ser lliure intelectualment?|Emilio Lledó}} |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | | | |
| | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Lled%C3%B3 Emilio Lledó en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Emilio_Lled%C3%B3 Emilio Lledó en Wikipedia] |
| | + | |
| | + | [[Categoria:Biografies]] |
| | + | [[Categoria:Filòsofs]] |
| | + | [[Categoria:Filòsofs espanyols]] |
| | + | [[Categoria:Escritors d'Espanya]] |
| | + | [[Categoria:Sigle XX]] |
| | + | [[Categoria:Sigle XXI]] |