Canvis

==Conquista==

==Conquista==

Despuix de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell particular per [[noblea|nobles]] [[Regne d'Aragó|aragonesos]], entre les que destaca la presa de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] ([[1231]]), qui la cedix despuix de dures negociacions al rei [[Jaime I d'Aragó|Jaime I]];<ref>[http://www.morellaturistica.com/ver/1280/historia.html Morella turística - Història]</ref> va ser este mateix rei qui va acometre la conquista de les [[taifa]]s de [[Taifa de Valéncia|Balansiya]] i [[Taifa de Múrcia|Mursiyya]], que havien sorgit despuix de la fragmentació del [[imperi almohade]] en [[1228]].<ref name="sapiens">{{cita publicación | apellidos=Mata | nombre =Jordi  | título=Jaume I. Rei i Mite | revista= [[Sàpiens]] | ubicación= Barcelona | volumen= 121 |fecha= octubre de 2012 | páginas = 8-14 |issn = 1695-2014}}</ref>

Despuix de l'èxit conseguit per unes campanyes militars mampreses a nivell particular per [[noblea|nobles]] [[Regne d'Aragó|aragonesos]], entre les que destaca la presa de [[Morella]] per [[Blasco de Alagón]] ([[1231]]), qui la cedix despuix de dures negociacions al rei [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]];<ref>[http://www.morellaturistica.com/ver/1280/historia.html Morella turística - Història]</ref> va ser este mateix rei qui va acometre la conquista de les [[taifa]]s de [[Taifa de Valéncia|Balansiya]] i [[Taifa de Múrcia|Mursiyya]], que havien sorgit despuix de la fragmentació del [[imperi almohade]] en [[1228]].<ref name="sapiens">{{cita publicación | apellidos=Mata | nombre =Jordi  | título=Jaume I. Rei i Mite | revista= [[Sàpiens]] | ubicación= Barcelona | volumen= 121 |fecha= octubre de 2012 | páginas = 8-14 |issn = 1695-2014}}</ref>

S'han diferenciat tres fases:

S'han diferenciat tres fases:

{{@AP|Sitie de Valéncia (sigle XIII)}}

{{@AP|Sitie de Valéncia (sigle XIII)}}

* En la tercera fase, la [[frontera]] [[sur|meridional]] va aplegar fins a [[Biar]] ([[1245]]).

* En la tercera fase, la [[frontera]] [[sur|meridional]] va aplegar fins a [[Biar]] ([[1245]]).

"Jaume I es va presentar davant les portes de la vila el [[5 de setembre]] de [[1244]] i va començar el seu sege que va durar fins al més de febrer de 1245. El ''qa’aneu'' de Biar, [[Muça Almoravit]], va rendir el castell baix la promesa de que pogueren permanéixer en la vila i que se'ls respectara la seua ''*çuna'' i ''xara''. En la sublevació de [[Alazraq]] de [[1256]] Dò Jaume va aplicar severes mesures que possiblement varen comportar l'expulsió dels habitants d'este lloc, sent repoblada en gents de Catalunya i Aragó. Una volta assegurada la vila va ser la base forta de l'ajuda aragonesa a la corona castellana, en el moment de la sublevació mudéixar de [[1264]]. Durant la sublevació dels ''[[sarrains paliers]]'' ocorreguda al final de la vida de Jaime I, este castell va ser presó del [[templaris|Maestre del Temple]] Don [[Pedro de Moncada]], capturat en la [[batalla d'@Luchente]] pels sublevats, i en 1287, Biar va passar a ser vila real en vot en les [[Corts d'Aragó (Antic Règim)|Corts Aragoneses]]". <ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=471 Ficha del "Monumento" denominado "Castillo y Murallas de Biar"], Dirección General de Patrimonio, Generalitat Valenciana.</ref>

"Jaume I es va presentar davant les portes de la vila el [[5 de setembre]] de [[1244]] i va començar el seu sege que va durar fins al més de febrer de 1245. El ''qa’aneu'' de Biar, [[Muça Almoravit]], va rendir el castell baix la promesa de que pogueren permanéixer en la vila i que se'ls respectara la seua ''*çuna'' i ''xara''. En la sublevació de [[Alazraq]] de [[1256]] Dò Jaume va aplicar severes mesures que possiblement varen comportar l'expulsió dels habitants d'este lloc, sent repoblada en gents de Catalunya i Aragó. Una volta assegurada la vila va ser la base forta de l'ajuda aragonesa a la corona castellana, en el moment de la sublevació mudéixar de [[1264]]. Durant la sublevació dels ''[[sarrains paliers]]'' ocorreguda al final de la vida de Jaume I, este castell va ser presó del [[templaris|Mestre del Temple]] Don [[Pedro de Moncada]], capturat en la [[batalla d'@Luchente]] pels sublevats, i en 1287, Biar va passar a ser vila real en vot en les [[Corts d'Aragó (Antic Règim)|Corts Aragoneses]]". <ref>[http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=471 Ficha del "Monumento" denominat "Castillo y Murallas de Biar"], Direcció General de Patrimoni, Generalitat Valenciana.</ref>

El [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|regne de Múrcia]], que va terminar formant part de la [[Corona de Castella]], va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre [[Jaime I d'Aragó]], [[Fernando III de Castella]], [[Alfonso X el Sabio|el príncip Alfonso]] (fill de Fernando i gendre de Jaime) i el propi rei moro de Múrcia [[Ibn Hud-al Dawla]] ([[tractat d'Alcaraz (1243)|tractat d'Alcaraz]], [[1243]], [[tractat de Almizra]], 1244); encara que la repressió de la [[tumult mudéixar]] de [[1264]] va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la [[sentència arbitral de Torrellas]] (1304, en el regnat de [[Jaime II d'Aragó]] i [[Fernando IV de Castella]]), per la que els territoris de [[Alacant]] i [[Oriola]] varen ser anexionats al [[regne de Valéncia]].

El [[Regne de Múrcia (Corona de Castella)|regne de Múrcia]], que va terminar formant part de la [[Corona de Castella]], va ser incorporat a l'àrea d'influència dels regnes cristians de forma inicialment pacífica, per mig de pactes entre [[Jaume I d'Aragó]], [[Ferrando III de Castella]], [[Alfonso X el Sabio|el príncip Alfonso]] (fill de Ferrando i gendre de Jaume) i el propi rei moro de Múrcia [[Ibn Hud-al Dawla]] ([[tractat d'Alcaraz (1243)|tractat d'Alcaraz]], [[1243]], [[tractat de Almizra]], 1244); encara que la repressió de la [[tumult mudéixar]] de [[1264]] va implicar una imposició militar del domini cristià. La llínea de demarcació entre els territoris aragonesos i castellans no es va establir definitivament fins a la [[sentència arbitral de Torrellas]] (1304, en el regnat de [[Jaume II d'Aragó]] i [[Ferrando IV de Castella]]), per la que els territoris de [[Alacant]] i [[Oriola]] varen ser anexionats al [[regne de Valéncia]].

==Repoblament==

==Repoblament==

El ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]]'' proporciona informació sobre molts aspectes de la [[repoblament]] (el poblament i la distribució del territori conquistat entre els conquistadors). Els repobladors procedien de [[Aragó]], [[Castella]], [[Navarra]] i d'atres països europeus. Les teories pancatalanistes afirmen que la major part dels repobladors eren catalans, pero l'història i atres documents demostren que açò no va ser aixina. Segons el professor [[Antonio Ubieto Arteta]],{{cr}} haurien segut dos o tres mil persones, en la seua majoria castellans i aragonesos, si be, en ser una [[creuada]], podrien haver figurat entre els repobladors gents de tota Europa. Es calcula que en la taifa de Valéncia residien 200.000 habitants i les fonts més ambicioses calculen que uns 40.000 varen marchar de les seues terres; el pacte o capitulació entre Jaime I i [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] estipulava que els residents (la població musulmana -[[mudéixar]]-, cristiana -[[mossàrap]]s- i [[història dels judeus en Espanya|judeua]]) podrien seguir vivint i treballant en els seus llocs habituals, si ben somesos a les noves jerarquies, sense que ningú els molestara en el seguiment de les seues respectives religions.{{cr}}

El ''[[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]]'' proporciona informació sobre molts aspectes de la [[repoblament]] (el poblament i la distribució del territori conquistat entre els conquistadors). Els repobladors procedien de [[Aragó]], [[Castella]], [[Navarra]] i d'atres països europeus. Les teories pancatalanistes afirmen que la major part dels repobladors eren catalans, pero l'història i atres documents demostren que açò no va ser aixina. Segons el professor [[Antonio Ubieto Arteta]],{{cr}} haurien segut dos o tres mil persones, en la seua majoria castellans i aragonesos, si be, en ser una [[creuada]], podrien haver figurat entre els repobladors gents de tota Europa. Es calcula que en la taifa de Valéncia residien 200.000 habitants i les fonts més ambicioses calculen que uns 40.000 varen marchar de les seues terres; el pacte o capitulació entre Jaume I i [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] estipulava que els residents (la població musulmana -[[mudéixar]]-, cristiana -[[mossàrap]]s- i [[història dels judeus en Espanya|judeua]]) podrien seguir vivint i treballant en els seus llocs habituals, si ben somesos a les noves jerarquies, sense que ningú els molestara en el seguiment de les seues respectives religions.{{cr}}

La població musulmana que no va fugir va ser establida en les terres montanyoses de l'interior, a on va continuar sent majoritària a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]].

La població musulmana que no va fugir va ser establida en les terres montanyoses de l'interior, a on va continuar sent majoritària a lo llarc de tota l'[[Edat Mija]].