Canvis

'''Herbert Paul Grice''' (13 de [[març]] de [[1913]], [[Birmingham]], [[Anglaterra]] - [[28 d'agost]] de [[1988]], Berkeley, [[Califòrnia]]), fon un [[filòsof]] britànic, conegut sobretot per les seues contribucions a la filosofia del llenguage en l'àmbit de la teoria del significat i de la comunicació. El seu treball, recopilat en l’obra ''Studies in the Way of Words'', ha tengut una gran importància en filosofia i pragmàtica llingüística, en implicacions i implicatures també en l'àmbit de la ciència cognitiva en general.

'''Herbert Paul Grice''' (13 de [[març]] de [[1913]], [[Birmingham]], [[Anglaterra]] - † [[28 d'agost]] de [[1988]], Berkeley, [[Califòrnia]]), fon un [[filòsof]] britànic, conegut sobretot per les seues contribucions a la filosofia del llenguage en l'àmbit de la teoria del significat i de la comunicació. El seu treball, recopilat en l’obra ''Studies in the Way of Words'', ha tengut una gran importància en filosofia i pragmàtica llingüística, en implicacions i implicatures també en l'àmbit de la ciència cognitiva en general.

== Vida ==

== Vida ==

El treball de Grice constituïx u dels fonaments en l'aproximació moderna de la pragmàtica. Se tenen principalment en conte les seues contribucions a l'estudi del significat del parlant i del significat llingüístic, aixina com de les interrelacions entre els dos. Proporcionà i desenrollà, en efecte, un anàlisis de la noció de significat llingüístic en térmens de significat del parlant. Per a explicar de quin modo poden ser enteses les elocucions no lliterals, postulà l'existència d’un principi cooperatiu general en la conversació, del qual deriven certes màximes específiques.  

El treball de Grice constituïx u dels fonaments en l'aproximació moderna de la pragmàtica. Se tenen principalment en conte les seues contribucions a l'estudi del significat del parlant i del significat llingüístic, aixina com de les interrelacions entre els dos. Proporcionà i desenrollà, en efecte, un anàlisis de la noció de significat llingüístic en térmens de significat del parlant. Per a explicar de quin modo poden ser enteses les elocucions no lliterals, postulà l'existència d’un principi cooperatiu general en la conversació, del qual deriven certes màximes específiques.  

Grice introduí la noció de les '''implicatures''' per a substituir la de '''implicació''', usada fins llavors, i que considerà inadequada per a la seua proposta llingüística. El '''context''' és un factor molt important a tindre en conte a l'analisar un text o una conversació, ya que segons la situació comunicativa en la que nos trobem podem percebre d'una forma o d'una atra el significat de lo que s’ha dit. No només depén del context en sí, és dir, lo que et rodeja, sino que també se té de destacar la '''cultura''' en la que se desenrolla l'acció. Per lo tant, segons la cultura el context serà comprés d’una forma o d’una atra.

Grice introduí la noció de les '''implicatures''' per a substituir la de '''implicació''', usada fins llavors, i que considerà inadequada per a la seua proposta llingüística. El '''context''' és un factor molt important a tindre en conte a l'analisar un text o una conversació, ya que segons la situació comunicativa en la que nos trobem podem percebre d'una forma o d'una atra el significat de lo que s'ha dit. No només depén del context en sí, és dir, lo que et rodeja, sino que també se té de destacar la '''cultura''' en la que se desenrolla l'acció. Per lo tant, segons la cultura el context serà comprés d’una forma o d’una atra.

Grice formula una teoria de forma oposta a la concepció contextual d'interpretació dels enunciats. S'encarrega de donar-li al llenguage un nou enfocament pragmàtic i estudia aquells principis que regulen l'interpretació dels enunciats construint una espècie de model per a ajudar-nos a regular cóm se produïx l'intercanvi comunicatiu. Les paraules també poden tindre un significat afegit, de tal manera que Grice crea este model per a vore quins factors condicionen eixe nou significat.

Grice formula una teoria de forma oposta a la concepció contextual d'interpretació dels enunciats. S'encarrega de donar-li al llenguage un nou enfocament pragmàtic i estudia aquells principis que regulen l'interpretació dels enunciats construint una espècie de model per a ajudar-nos a regular cóm se produïx l'intercanvi comunicatiu. Les paraules també poden tindre un significat afegit, de tal manera que Grice crea este model per a vore quins factors condicionen eixe nou significat.

En morir, alguns dels seus discípuls, com ara Sperber i Wilson (1986-1989), escomençaren a investigar i feren tot lo contrari, ya que varen reduir el número de màximes de Grice. L'elaboració de la teoria de la rellevància per part de Sperber i Wilson ha segut u dels desenrolls més significatius de la pragmàtica. Esta teoria abraça molt més puix que no només se basa en la interpretació individual de les expressions en context, sino que també es preocupa de l'ironia i la metàfora, entre atres. A diferència de Grice, les metàfores no es consideren desviacions de la parla verdadera, sino una conseqüència de la busca de rellevància. Stephen Neale examina detalladament el treball de Grice en ''Paul Grice y la filosofía lingüística de la lengua'' (1992).

En morir, alguns dels seus discípuls, com ara Sperber i Wilson (1986-1989), escomençaren a investigar i feren tot lo contrari, ya que varen reduir el número de màximes de Grice. L'elaboració de la teoria de la rellevància per part de Sperber i Wilson ha segut u dels desenrolls més significatius de la pragmàtica. Esta teoria abraça molt més puix que no només se basa en la interpretació individual de les expressions en context, sino que també es preocupa de l'ironia i la metàfora, entre atres. A diferència de Grice, les metàfores no es consideren desviacions de la parla verdadera, sino una conseqüència de la busca de rellevància. Stephen Neale examina detalladament el treball de Grice en ''Paul Grice y la filosofía lingüística de la lengua'' (1992).

Vejau: ''Comunicación y cognición''; Blackwell Publishing, 1986.

Vejau: ''Comunicación y cognición''; Blackwell Publishing, 1986.  

 

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Siobhan Chapman: ''Paul Grice: Philosopher and Linguist''. Houndmills: Palgrave Macmillan, 2005.

* Siobhan Chapman: ''Paul Grice: Philosopher and Linguist''. Houndmills: Palgrave Macmillan, 2005

* Wayne Davis: ''Implicature: Intention, Convention, and Principle in the Failure of Gricean Theory''. Cambridge: [[Cambridge University Press]], 1998.

* Wayne Davis: ''Implicature: Intention, Convention, and Principle in the Failure of Gricean Theory''. Cambridge: [[Cambridge University Press]], 1998

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* Enciclopèdia de filosofia de Stanford: [http://plato.stanford.edu/entries/grice/ Paul Grice] {{en}} - Richard E. Grandy.

* Enciclopèdia de filosofia de Stanford: [http://plato.stanford.edu/entries/grice/ Paul Grice] {{en}} - Richard E. Grandy

{{NF|1913|1988|Grice,Paul}}

{{NF|1913|1988|Grice,Paul}}