2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Dalmàtic |nomnatiu= |pronunciació= |atresdenominacions= |estats=Croàcia, Montenegre, República de Ragusa |regió= Costa del [[Mar...».
{{llengua|
|nom= Dalmàtic
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Croàcia]], [[Montenegre]], [[República de Ragusa]]
|regió= Costa del [[Mar Adriàtic|Adriàtic]]
|parlants= [[Llengua morta]]
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br />
[[Llengües romances|Romanç]]<br />
[[Llengües ítalo-dàlmates|Ítalo dàlmata]]<br />
      '''Dalmàtic'''<br />
|nació=[[Ningun país]]
|fontcolor=
|regulat= No està regulat
|iso1= ningú
|iso2= roa
|iso3= DLM
|sil=
|mapa=
}}
El '''dalmàtic''' o '''dàlmata'' és una llengua romanç extinta, parlà al llarc de les costes de [[Dalmàcia]] (actualment [[Croàcia]], [[Montenegre]] i nort d'[[Albània]]
*El septentrional o vegliota, parlat en la illa croata de Krk.
*El meridional o ragusà, parlat en la ciutat croata de Dubrovnik.
En un temps s'extenia Segna (poc al sur de Fiume) al nort, hasda proper de Antivari (Bar), o quant manco Càttaro (Kotor) al sur. Ya els historiadors de les [[Creuades|Creuaes]] i els viagers senyalen, desde el sigle XII pac avant, el llatí, romanç o franc de la Dalmàcia, especialment de les ciutats de Zara, Spalato, Ragusa i Antivari. En la illa de Veglia (Krk), Giambattista Giustiniani, procuraor véneto en el Quarnero durant el sigle XVI, parlava de la existència d'un "idioma propi, paregut al calmone...".
El dalmàtic tingué vigor per a resistir en els territoris a on la seua existència era manco amenaçà per la extensió dels dialectes eslaus, es a dir, en les ciutats de la costa. Oprimida pel costat de terra afirm -al est- pels dialectes croates, i al sur -encara que manco- per les variants del [[Idioma albanés|albanés]], pero amenaçà, sobre tot, per la creixquent penetració del véneto colonial, la llengua dalmàtica acabà per ser parlà en pocs enclaus, i encara allí, se fon extinguint en rapidea major o menor. A major influència véneta, més veloç la desaparició del dalmàtic. Aixina, per eixemple, en Zara, el dalmàtic s'extinguí molt pronte, en tatn qeu Ragusa, que soles per un breu espai de temps depengué dirèctament de la [[República de Venècia]], pero disfrutava d'una situació d'independència molt particular, el dalmàtic perdurà hasda finals del [[sigle XV]] i fon llengua oficial de la República de Ragusa.
En un àrea apartà, en la illa de Veglia (Krk), el últim natiu del dialecte vegliota, [[Tuone Udaina]], conegut com Burbur, fon mort per una mina de terra el 10 de juny de 1898. Ans de morir fon entrevistat pel llingüiste Matteo Bartoli. Hui en dia apenes queden en la illa contadíssimes paraules d'auqella antiga parla que ha segu sustituida per una varietat véneta i, sobre tot, per un dialecte croata.
Hui, el terme dalmàtic identifica al dialecte [[Idioma croata|corata]] conegut com Cakaviano-Ikaviano, parlat en Dalmàcia que compren moltes paraules italianes i alemanes. Este dialecte croata i la llengua dalmàtica no deuen ser confundides, perque no existix conexió entre abdós.
== Mostra llingüística ==
{|
|-----
! Castellà
! Dalmàtic
! Italià
! Istrorrumà
! Rumà
|-----
| Padre nuestro que estás en el cielo,
| Tuota nuester, che te sante intel sil,
| Padre nostro, che sei nei cieli,
| Ciace nostru car le şti en cer,
| Tatăl nostru care eşti în ceruri,
| Pare nostre que estàs en el cel,
|-----
| santificado sea tu nombre. || sait santificuot el naun to.
| sia santificato il tuo nome. || neca se sveta nomelu teu.
| sfiinţească-Se numele Tău. || santificat siga el teu nom.
|-----
| Venga tu reino. || Vigna el raigno to.
| Venga il tuo regno.
| Neca venire craliestvo to. || Vie Împărăţia Ta.
| Vinga al teu regne.
|-----
| Hágase tu voluntad, en la tierra como en el cielo.
| Sait fuot la voluntuot toa, coisa in sil, coisa in tiara.
| Sia fatta la tua volontà, come in cielo così in terra.
| Neca fie volia ta, cum en cer, aşa şi pre pemint.
| Facă-se voia Ta, precum în cer, aşa şi pe pământ.
| Faja's la teua voluntat, en la terra com en el cel.
|-----
| Danos hoy nuestro pan de cada día.
| Duote costa dai el pun nuester cotidiun.
| Dacci oggi il nostro pane quotidiano
| Pera nostre saca zi de nam astez.
| Pâinea noastră cea de toate zilele dă-ne-o nouă astăzi.
| Dòna-mos-en hui el nostre pà de cada dia.
|-----
| Perdona nuestras ofensas, || E remetiaj le nuestre debete,
| E rimetti a noi i nostri debiti, || Odproste nam dutzan,
| Şi ne iartă nouă păcatele noastre,
| Perdona nostres ofenses,
|-----
| como también nosotros perdonamos a los que nos ofenden.
| coisa nojiltri remetiaime a i nuestri debetuar.
| come noi li rimettiamo ai nostri debitori.
| ca şi noi odprostim a lu nostri dutznici.
| precum şi noi iertăm greşiţilor noştri.
| com també mosatros perdonem als que mos ofenen.
|-----
| No nos dejes caer en tentación, || E naun ne menur in tentatiaun,
| E non ci indurre in tentazione, || Neca nu na tu vezi en napastovanie,
| Şi nu ne duce pe noi în ispită,
| No mos deixes caure en la tentació
|-----
| y líbranos del mal. || miu deleberiajne dal mal.
| ma liberaci dal male.
| neca na zbăveşte de zvaca slabe.
| ci ne mântuieşte de cel rău.
| i lliura-mos del mal.
|}
-----
{{Llengües romàniques}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües mortes]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]
|nom= Dalmàtic
|nomnatiu=
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats=[[Croàcia]], [[Montenegre]], [[República de Ragusa]]
|regió= Costa del [[Mar Adriàtic|Adriàtic]]
|parlants= [[Llengua morta]]
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües itàliques|Itàlica]]<br />
[[Llengües romances|Romanç]]<br />
[[Llengües ítalo-dàlmates|Ítalo dàlmata]]<br />
      '''Dalmàtic'''<br />
|nació=[[Ningun país]]
|fontcolor=
|regulat= No està regulat
|iso1= ningú
|iso2= roa
|iso3= DLM
|sil=
|mapa=
}}
El '''dalmàtic''' o '''dàlmata'' és una llengua romanç extinta, parlà al llarc de les costes de [[Dalmàcia]] (actualment [[Croàcia]], [[Montenegre]] i nort d'[[Albània]]
*El septentrional o vegliota, parlat en la illa croata de Krk.
*El meridional o ragusà, parlat en la ciutat croata de Dubrovnik.
En un temps s'extenia Segna (poc al sur de Fiume) al nort, hasda proper de Antivari (Bar), o quant manco Càttaro (Kotor) al sur. Ya els historiadors de les [[Creuades|Creuaes]] i els viagers senyalen, desde el sigle XII pac avant, el llatí, romanç o franc de la Dalmàcia, especialment de les ciutats de Zara, Spalato, Ragusa i Antivari. En la illa de Veglia (Krk), Giambattista Giustiniani, procuraor véneto en el Quarnero durant el sigle XVI, parlava de la existència d'un "idioma propi, paregut al calmone...".
El dalmàtic tingué vigor per a resistir en els territoris a on la seua existència era manco amenaçà per la extensió dels dialectes eslaus, es a dir, en les ciutats de la costa. Oprimida pel costat de terra afirm -al est- pels dialectes croates, i al sur -encara que manco- per les variants del [[Idioma albanés|albanés]], pero amenaçà, sobre tot, per la creixquent penetració del véneto colonial, la llengua dalmàtica acabà per ser parlà en pocs enclaus, i encara allí, se fon extinguint en rapidea major o menor. A major influència véneta, més veloç la desaparició del dalmàtic. Aixina, per eixemple, en Zara, el dalmàtic s'extinguí molt pronte, en tatn qeu Ragusa, que soles per un breu espai de temps depengué dirèctament de la [[República de Venècia]], pero disfrutava d'una situació d'independència molt particular, el dalmàtic perdurà hasda finals del [[sigle XV]] i fon llengua oficial de la República de Ragusa.
En un àrea apartà, en la illa de Veglia (Krk), el últim natiu del dialecte vegliota, [[Tuone Udaina]], conegut com Burbur, fon mort per una mina de terra el 10 de juny de 1898. Ans de morir fon entrevistat pel llingüiste Matteo Bartoli. Hui en dia apenes queden en la illa contadíssimes paraules d'auqella antiga parla que ha segu sustituida per una varietat véneta i, sobre tot, per un dialecte croata.
Hui, el terme dalmàtic identifica al dialecte [[Idioma croata|corata]] conegut com Cakaviano-Ikaviano, parlat en Dalmàcia que compren moltes paraules italianes i alemanes. Este dialecte croata i la llengua dalmàtica no deuen ser confundides, perque no existix conexió entre abdós.
== Mostra llingüística ==
{|
|-----
! Castellà
! Dalmàtic
! Italià
! Istrorrumà
! Rumà
|-----
| Padre nuestro que estás en el cielo,
| Tuota nuester, che te sante intel sil,
| Padre nostro, che sei nei cieli,
| Ciace nostru car le şti en cer,
| Tatăl nostru care eşti în ceruri,
| Pare nostre que estàs en el cel,
|-----
| santificado sea tu nombre. || sait santificuot el naun to.
| sia santificato il tuo nome. || neca se sveta nomelu teu.
| sfiinţească-Se numele Tău. || santificat siga el teu nom.
|-----
| Venga tu reino. || Vigna el raigno to.
| Venga il tuo regno.
| Neca venire craliestvo to. || Vie Împărăţia Ta.
| Vinga al teu regne.
|-----
| Hágase tu voluntad, en la tierra como en el cielo.
| Sait fuot la voluntuot toa, coisa in sil, coisa in tiara.
| Sia fatta la tua volontà, come in cielo così in terra.
| Neca fie volia ta, cum en cer, aşa şi pre pemint.
| Facă-se voia Ta, precum în cer, aşa şi pe pământ.
| Faja's la teua voluntat, en la terra com en el cel.
|-----
| Danos hoy nuestro pan de cada día.
| Duote costa dai el pun nuester cotidiun.
| Dacci oggi il nostro pane quotidiano
| Pera nostre saca zi de nam astez.
| Pâinea noastră cea de toate zilele dă-ne-o nouă astăzi.
| Dòna-mos-en hui el nostre pà de cada dia.
|-----
| Perdona nuestras ofensas, || E remetiaj le nuestre debete,
| E rimetti a noi i nostri debiti, || Odproste nam dutzan,
| Şi ne iartă nouă păcatele noastre,
| Perdona nostres ofenses,
|-----
| como también nosotros perdonamos a los que nos ofenden.
| coisa nojiltri remetiaime a i nuestri debetuar.
| come noi li rimettiamo ai nostri debitori.
| ca şi noi odprostim a lu nostri dutznici.
| precum şi noi iertăm greşiţilor noştri.
| com també mosatros perdonem als que mos ofenen.
|-----
| No nos dejes caer en tentación, || E naun ne menur in tentatiaun,
| E non ci indurre in tentazione, || Neca nu na tu vezi en napastovanie,
| Şi nu ne duce pe noi în ispită,
| No mos deixes caure en la tentació
|-----
| y líbranos del mal. || miu deleberiajne dal mal.
| ma liberaci dal male.
| neca na zbăveşte de zvaca slabe.
| ci ne mântuieşte de cel rău.
| i lliura-mos del mal.
|}
-----
{{Llengües romàniques}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües mortes]]
[[Categoria:Llengües romàniques]]