| Llínea 5: |
Llínea 5: |
| | L'història escrita de lo que és l'Argentina, va començar en els registres del croniste alemà [[Ulrico Schmidl]] en l'expedició de [[Juan Díaz de Solís]] en l'any [[1516]] al [[Riu de l'Argent]], fet que anticipa la dominació espanyola que s'impondria en part d'esta regió. | | L'història escrita de lo que és l'Argentina, va començar en els registres del croniste alemà [[Ulrico Schmidl]] en l'expedició de [[Juan Díaz de Solís]] en l'any [[1516]] al [[Riu de l'Argent]], fet que anticipa la dominació espanyola que s'impondria en part d'esta regió. |
| | | | |
| − | En l'any [[1776]] la corona espanyola va crear el [[Virregnat del Riu de la Plata]], entitat aglutinadora de territoris a partir de la qual, en la [[Revolució de Maig]] de [[1810]], començaria un procés gradual de formació de varis [[Estat]]s autònoms —cridats [[Províncies d'Argentina|províncies]]— o independents, entre ells el que va dur el nom de [[Províncies Unides del Riu de la Plata]]. | + | En l'any [[1776]] la corona espanyola va crear el [[Virregnat del Riu de la Plata]], entitat aglutinadora de territoris a partir de la qual, en la [[Revolució de Maig]] de [[1810]], començaria un procés gradual de formació de varis [[Estat]]s autònoms —nomenats [[Províncies d'Argentina|províncies]]— o independents, entre ells el que va dur el nom de [[Províncies Unides del Riu de la Plata]]. |
| | | | |
| | En la [[Declaració d'independència d'Argentina|declaració de l'independència]] el [[9 de juliol]] de [[1816]] i la [[Batalla d'Ayacucho|derrota militar de l'Imperi espanyol]] en [[1824]] es va formalisar l'existència [[Sobirania|sobirana]]. En l'any [[1833]] el [[Imperi britànic]] va prendre possessió de les [[Illes Malvines]] que llavors era una [[Comandància militar de les Illes Malvines|comandància militar]] de les Províncies Unides, la devolució de les quals ha reclamat Argentina des de llavors. | | En la [[Declaració d'independència d'Argentina|declaració de l'independència]] el [[9 de juliol]] de [[1816]] i la [[Batalla d'Ayacucho|derrota militar de l'Imperi espanyol]] en [[1824]] es va formalisar l'existència [[Sobirania|sobirana]]. En l'any [[1833]] el [[Imperi britànic]] va prendre possessió de les [[Illes Malvines]] que llavors era una [[Comandància militar de les Illes Malvines|comandància militar]] de les Províncies Unides, la devolució de les quals ha reclamat Argentina des de llavors. |
| Llínea 15: |
Llínea 15: |
| | L'implantació del [[Llei Sáenz Penya|sufragi universal per a varons]] en [[1912]], completat en el reconeiximent del dret al [[Llei 13.010 de sufragi femení|sufragi a les dònes]] en [[1951]], va donar orige a una série de governs electes pel vot popular, que es varen alternar en el poder a partir de 1930 en [[Colps d'Estat en Argentina|dictadures militars]], governs fraudulents i governs de llegitimitat llimitada per les proscripcións polítiques. | | L'implantació del [[Llei Sáenz Penya|sufragi universal per a varons]] en [[1912]], completat en el reconeiximent del dret al [[Llei 13.010 de sufragi femení|sufragi a les dònes]] en [[1951]], va donar orige a una série de governs electes pel vot popular, que es varen alternar en el poder a partir de 1930 en [[Colps d'Estat en Argentina|dictadures militars]], governs fraudulents i governs de llegitimitat llimitada per les proscripcións polítiques. |
| | | | |
| − | Posteriormente a la derrota en l'any [[1982]] en la [[guerra de les Malvines]] contra el [[Regne Unit]], l'última [[dictadura]] va colapsar, sent els seus integrants enjuïciats per greus [[Juí a les Juntes|crims de lesa humanitat]]. En [[1983]] es va iniciar un extens periodo de [[democràcia]] que continua en l'actualitat, succeint-se des de llavors nou presidents pertanyents a tres partits: [[Raúl Alfonsín]], [[Carlos Menem]], [[Fernando de la Rúa]], [[Adolfo Rodríguez Saá]], [[Eduardo Duhalde]], [[Néstor Kirchner]], [[Cristina Fernández de Kirchner]], [[Mauricio Macri]] i [[Alberto Fernández]]. | + | Posteriormente a la derrota en l'any [[1982]] en la [[guerra de les Malvines]] contra el [[Regne Unit]], l'última [[dictadura]] va colapsar, sent els seus integrants enjuïciats per greus [[Juí a les Juntes|crims de lesa humanitat]]. En [[1983]] es va iniciar un extens periodo de [[democràcia]] que continua en l'actualitat, succeint-se des de llavors nou presidents pertanyents a tres partits: [[Raúl Alfonsín]], [[Carlos Menem]], [[Fernando de la Rúa]], [[Adolfo Rodríguez Saá]], [[Eduardo Duhalde]], [[Néstor Kirchner]], [[Cristina Fernández de Kirchner]], [[Mauricio Macri]] i [[Alberto Fernández]]. |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|History of Argentina}} |
| | | | |
| | {{Història d'Amèrica}} | | {{Història d'Amèrica}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Història d'Argentina| ]] | | [[Categoria:Història d'Argentina| ]] |