Canvis

Un '''sainet''' (del [[castellà]] ''sainete'', mat. sign.) és una peça [[Teatre|teatral]] popular i humorística de caràcter costumiste en un acte, que sol representar-se a mitan o al final de les funcions teatrals. Des del [[Sigle d'Or]] fins a mitans del [[sigle XIX]] els sainets eren d'un sol acte i es intercalaven en els entreactes d'una obra dramàtica; a finals del sigle XIX varen adquirir gran auge tant els sainets dramàtics com els musicals. Els sainets substituïren als entremessos en els sigles [[sigle XVIII|XVIII]], XIX i [[Sigle XX|XX]].  

Un '''sainet''' (del [[castellà]] ''sainete'', mat. sign.) és una peça [[Teatre|teatral]] popular i humorística de caràcter costumiste en un acte, que sol representar-se a mitan o al final de les funcions teatrals. Des del [[Sigle d'Or]] fins a mitans del [[sigle XIX]] els sainets eren d'un sol acte i es intercalaven en els entreactes d'una obra dramàtica; a finals del sigle XIX varen adquirir gran auge tant els sainets dramàtics com els musicals. Els sainets substituïren als entremessos en els sigles [[sigle XVIII|XVIII]], XIX i [[Sigle XX|XX]].  

A finals del sigle XIX fon matèria freqüent del cridat gènero menut i del teatre per hores. Foren representats en tota [[Espanya]] tenint també molta acceptació en el [[Regne de Valéncia]]. Són destacables els sainets andalusos com els de [[Càdis]], els madrilenys i els valencians.   

A finals del sigle XIX fon matèria freqüent del nomenat gènero chicotet i del teatre per hores. Foren representats en tota [[Espanya]] tenint també molta acceptació en el [[Regne de Valéncia]]. Són destacables els sainets andalusos com els de [[Càdis]], els madrilenys i els valencians.   

== Sainet valencià ==

== Sainet valencià ==

El sainet valencià pretengué ser un reflex de la vida social del [[Regne de Valéncia]] d'eixos sigles. Una de les seues característiques recurrents és que els personages de les classes baixes parlaven [[valencià]], mentres que els forasters, els membres de la burguesia o tot aquell que tenia una voluntat de no ser classificat o d'aparentar més riquea i educació, parlaven un castellà plagat de valencianismes i d'incorreccions. La crítica que es realisa d'esta presunció és moral i, evidentment, sociollingüística.

El sainet valencià pretengué ser un reflex de la vida social del [[Regne de Valéncia]] d'eixos sigles. Una de les seues característiques recurrents és que els personages de les classes baixes parlaven [[valencià]], mentres que els forasters, els membres de la burguesia o tot aquell que tenia una voluntat de no ser classificat o d'aparentar més riquea i educació, parlaven un castellà plagat de valencianismes i d'incorreccions. La crítica que es realisa d'esta presunció és moral i, evidentment, sociollingüística.

Entre els sainetistes valencians més destacats trobem: [[Eduart Escalante]], [[Josep Bernat i Baldoví]] i [[Francisco Palanca i Roca]].

Entre els sainetistes valencians més destacats trobem: [[Eduart Escalante]], [[Josep Bernat i Baldoví]], [[Francisco Palanca i Roca]] i [[Faust Hernández Casajuana]].

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[La Comedia Llevantina]]

* [[La Comedia Llevantina]]

* [[Eduart Escalante i Mateu]]

* [[Eduart Escalante i Mateu]]

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{DGLV|Sainet}}

{{DGLV|Sainet}}

* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/67928401092370563454679/index.htm El sainet valencià durant el sigle XX] {{ca}}

* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/67928401092370563454679/index.htm El sainet valencià durant el sigle XX] (Cervantes Virtual)

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Sainete Sainet en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Sainete Sainet en Wikipedia]