| Llínea 8: |
Llínea 8: |
| | | | |
| | == Época independent == | | == Época independent == |
| − | El [[Partit Laboriste de Santa Llucía]] (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Llucía|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP''). | + | El [[Partit Laboriste de Santa Llúcia]] (en [[Idioma anglés|anglés]]: ''Saint Lucia Llabor Party, SLP'') va ser el guanyador de les primeres eleccions que es varen celebrar despuix de conseguir l'independència del [[Regne Unit]], conseguint 12 dels 17 assents en el Parlament. A principis dels [[anys 1980|huitanta]] l'illa va travessar per una crisis econòmica i política i tant el sector privat com els sindicats varen obligar al govern dels laboristes a renunciar. A partir de l'any [[1982]] el govern seria controlat pel [[Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia|Partit Unit dels Treballadors]] (en anglés: ''United Workers Party, UWP''). |
| | | | |
| − | El Partit Unit dels Treballadors de Santa Llucía es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans). | + | El Partit Unit dels Treballadors de Santa Llúcia es va mantindre en el poder 16 anys. Dirigits per [[John Compton]], un ex Premier de l'illa durant el domini britànic, varen conseguir 14 dels 17 escans en el Parlament despuix de la renúncia dels laboristes. Les següents eleccions (celebrades el [[16 d'abril]] de [[1987]]) varen tornar a ser per al UWP pero esta volta assegurant solament 7 dels 17 escans, per lo que el primer ministre va suspendre el parlament i va tornar a convocar eleccions per al [[30 d'abril]], obtenint casi el mateix resultat (9 de 17 escans). |
| | | | |
| | En [[abril]] de [[1992]] el Partit Unit dels Treballadors va lligar la seua tercera victòria consecutiva, esta volta aumentant la seua presència en el Parlament a onze escans. Compton va renunciar finalment en [[1996]] per a donar pas al seu successor, [[Vaughan Lewis]], qui perdria les eleccions de [[1997]] front a [[Kenneth Anthony]], un exoficial de la [[Caricom]] que va conseguir 16 dels 17 escans per als laboristes. | | En [[abril]] de [[1992]] el Partit Unit dels Treballadors va lligar la seua tercera victòria consecutiva, esta volta aumentant la seua presència en el Parlament a onze escans. Compton va renunciar finalment en [[1996]] per a donar pas al seu successor, [[Vaughan Lewis]], qui perdria les eleccions de [[1997]] front a [[Kenneth Anthony]], un exoficial de la [[Caricom]] que va conseguir 16 dels 17 escans per als laboristes. |
| Llínea 17: |
Llínea 17: |
| | | | |
| | En l'any [[2006]], el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En [[maig]] de [[2007]], despuix de que Compton sofrira una série de chicotets accidents cerebrovasculars, el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en [[setembre]] de 2007. En novembre de [[2011]], Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta. | | En l'any [[2006]], el Partit Unit dels Treballadors, de nou dirigida per Compton, va guanyar el control del Parlament. En [[maig]] de [[2007]], despuix de que Compton sofrira una série de chicotets accidents cerebrovasculars, el secretari de Facenda i Ministre d'Assunts Exteriors, Stephenson King es va convertir en primer ministre en funcions. Va tindre èxit com a primer ministre en acabant de que Compton va morir en [[setembre]] de 2007. En novembre de [[2011]], Kenny D. Anthony va ser reelegit com a primer ministre per segona volta. |
| − | | + | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | {{Commonscat|History of Saint Lucia}} | | {{Commonscat|History of Saint Lucia}} |