2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua| |nom= Gapelic escocés |nomnatiu= Gàidhlig |pronunciació= |atresdenominacions= |estats= {{flag|Escòcia}} Escòcia |regió= Gran Bretanya |pa...».
{{llengua|
|nom= Gapelic escocés
|nomnatiu= Gàidhlig
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= {{flag|Escòcia}} [[Escòcia]]
|regió= [[Gran Bretanya]]
|parlants= 58.652
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= No està entre els cent primers
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües celtes|Celtes]]<br />
Insular<br />
[[Llengües goidèliques|Goidèlic]]<br />
'''Gaèlic escocés'''<br />
|nació= {{flag|Escòcia}} [[Escòcia]]
|fontcolor=
|regulat= [[Bòrd na Gàidhlig]]
|iso1= gd
|iso2= gla
|iso3= gla
|sil=
|mapa=[[Image:Extensio_del_escoces.png|200px|center]]
}
El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, qeu arribà a [[Escòcia]] al rededor del sigle V, quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat del irlandés antic que va sustituir a la antiga llengua dels pictes parlada en la zona hasda llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en [[Irlanda]] i la [[Illa de Man]]. Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor del 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].
Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El 21 d'abril de 2005 s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al anglés. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo del irlandés i el manés) o escocés (per a no confondre-ho en el escocés o en el dialecte escocés del anglés).
{{Llengües celtes}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües celtes]]
|nom= Gapelic escocés
|nomnatiu= Gàidhlig
|pronunciació=
|atresdenominacions=
|estats= {{flag|Escòcia}} [[Escòcia]]
|regió= [[Gran Bretanya]]
|parlants= 58.652
|parlantsnatius=
|parlantsnonatius=
|rank= No està entre els cent primers
|família=[[Llengües indoeuropees|Indoeuropea]]<br />
[[Llengües celtes|Celtes]]<br />
Insular<br />
[[Llengües goidèliques|Goidèlic]]<br />
'''Gaèlic escocés'''<br />
|nació= {{flag|Escòcia}} [[Escòcia]]
|fontcolor=
|regulat= [[Bòrd na Gàidhlig]]
|iso1= gd
|iso2= gla
|iso3= gla
|sil=
|mapa=[[Image:Extensio_del_escoces.png|200px|center]]
}
El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, qeu arribà a [[Escòcia]] al rededor del sigle V, quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat del irlandés antic que va sustituir a la antiga llengua dels pictes parlada en la zona hasda llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en [[Irlanda]] i la [[Illa de Man]]. Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor del 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].
Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El 21 d'abril de 2005 s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al anglés. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo del irlandés i el manés) o escocés (per a no confondre-ho en el escocés o en el dialecte escocés del anglés).
{{Llengües celtes}}
[[Categoria:Llengües]]
[[Categoria:Llengües celtes]]