Canvis

D. [[Josep Mª Guinot]] i Galan, ([[Artana]] [[1907]]-[[Castelló]] [[2005]]), filòlec castellonenc, fundador de l'associació cultural castellonenca [[Cardona Vives]], i acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] ([[RACV]]), referint-se a d'elles diu:  

D. [[Josep Mª Guinot]] i Galan, ([[Artana]] [[1907]]-[[Castelló]] [[2005]]), filòlec castellonenc, fundador de l'associació cultural castellonenca [[Cardona Vives]], i acadèmic d'honor de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] ([[RACV]]), referint-se a d'elles diu:  

{{Cita|…6. Les “normes” varen conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinació de la llengua valenciana a la codificació fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversió, eixe assombrós canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Glòria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s’impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s’obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]]).}}  

{{Cita|…6. Les “normes” varen conseguir el seu objectiu, unificar l’escritura valenciana, pero a un preu molt alt: la subordinació de la llengua valenciana a la codificació fabriana, escomençant per l’ortografia i seguint per la morfologia, sintaxis i vocabulari. Eixa conversió, eixe assombrós canvi, ha segut obra d’habilissims prestidigitadors, principalment Carles Salvador i [[Manuel Sanchis Guarner]], que Deu els tinga en la Glòria, qui escrigueren sengles gramatiques fent de moment certes concessions al valencià pero en el proposit d’anar aproximant-se poc a poc, no sols a la total ortografia de l’Institut, sino a la completa codificacio fabriana. El resultat ha segut esta llengua hibrida, de base valenciana pero catalanisada, que no agrada a ningu, i que oficialment s'impossa per la Generalitat actual, avalada pels pancatalanistes i consentida, quan no defesa a ultrança, per un nucleu universitari que s'obstina en negar-li a la nostra llengua el titul de “llengua valenciana” i el dret a ser cultivada lliterariament” ([[Las Provincias]], octubre [[1988]]).}}  

Huguet organisava en [[agost]] de [[1933]], la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocàsser), i en [[1935]], impulsaria la constitució de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relació en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes en organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.  

Huguet organisava en [[agost]] de [[1933]], la “Colònia Escolar Valencianista” (de Sant Pau, Albocàsser), i en [[1935]], impulsaria la constitució de “Proa, Consell de Cultura i Relacions Valencianes”, entitat cultural de relació en totes les entitats valencianistes, mantenint contactes en organisacions de Catalunya, Galicia i les Vascongades.  

* [[Gaeta Huguet i Breva]]

* [[Gaeta Huguet i Breva]]

* [[Fundació Huguet]]

* [[Fundació Huguet]]

 

== Referències ==

== Referències ==