Canvis

|Membre de: =

|Membre de: =

}}

}}

El '''Líban''' (en [[àrap]] '''لبنان''', ''Lubnān'') és un estat de l'[[Orient Mig]] que fa frontera al nort i a l'est en [[Síria]], al sur en [[Israel]] i a l'oest està banyat pel [[Mediterràneu]]. Líban és un país chicotet, altament montanyós.

El '''Líban''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (en [[àrap]] '''لبنان''', ''Lubnān'') és un estat de l'[[Orient Mig]] que fa frontera al nort i a l'est en [[Síria]], al sur en [[Israel]] i a l'oest està banyat pel [[Mediterràneu]]. Líban és un país chicotet, altament montanyós.

Fon part del [[Imperi otomà]] des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el [[Mandat francés de Síria|Mandat francés]]. Els [[França|francesos]] varen expandir les fronteres del [[Governació del Mont Líban]], lo que va ser poblat per [[maronites]] i [[drusos]] per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, [[Confesionalisme (política)|confesionaliste]], un tipo [[consociativisme]] de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren [[Bechara El Khoury]], primer [[Anex:Presidents del Líban|president de Líban]], [[Riad El-*Solh]], primer [[Anex:Primers ministres del Líban|Primer Ministre del Líban]] i [[Emir Majid Arslan II]], Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de [[Orient Pròxim]], que li va valdre el sobrenom de ''la [[Suïssa]] d'Orient Pròxim''. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible [[Guerra Civil Libanesa]] de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la [[Organisació Internacional de la Francofonia]].

Fon part del [[Imperi otomà]] des de 1516 fins a 1918, quan este es va derrocar a la fi de la [[Primera Guerra Mundial]]. Despuix les cinc províncies que constituïxen el Líban modern estaven baix el [[Mandat francés de Síria|Mandat francés]]. Els [[França|francesos]] varen expandir les fronteres del [[Governació del Mont Líban]], lo que va ser poblat per [[maronites]] i [[drusos]] per a incloure més musulmans. Líban va guanyar l'independència en 1943, establint un sistema polític únic, [[Confesionalisme (política)|confesionaliste]], un tipo [[consociativisme]] de compartir poder entre comunitats religioses. Es consideren [[Bechara El Khoury]], primer [[Anex:Presidents del Líban|president de Líban]], [[Riad El-*Solh]], primer [[Anex:Primers ministres del Líban|Primer Ministre del Líban]] i [[Emir Majid Arslan II]], Primer Ministre de Defensa, com els tres fundadors de la moderna República de Líban i héroes nacionals per haver conseguit l'independència. Tropes estrangeres es varen retirar completament del país el 31 de decembre de 1946. Fins als anys 1970, el Líban era el centre financer de [[Orient Pròxim]], que li va valdre el sobrenom de ''la [[Suïssa]] d'Orient Pròxim''. No obstant, la seua importància econòmica es va desintegrar en la terrible [[Guerra Civil Libanesa]] de 1975–1990, que va destruir un equilibri polític eixemplar. Des de 1973 ha segut un membre de la [[Organisació Internacional de la Francofonia]].

=== Idiomes ===

=== Idiomes ===

L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a països de parla hispana i/o els seus descendents que han retornat al país. El 4% de la població parla el [[Idioma armeni|armeni]] perque hi ha una minoria d'eixe orige. Gràcies als mercats financers assentats en Líban, la nació s'ha caracterisat per ser un país altament comercial, #a on el coneiximent de vàries llengües estrangeres és usual en els círculs alts i mijos de la població i per això un 45% dels libanesos parla [[França|francés]]. Recents estudis realisats pel govern mostren que els bilingües àrap-francés constituïxen un 28,9% de la població. Es pot dir aixina que el Líban és un país trilingüe, on l'àrap és la llengua materna i vernàcula, el francés és la llengua cultural i l'anglés és la llengua utilisada per a les comunicacions en l'exterior.

L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a països de parla hispana i/o els seus descendents que han retornat al país. El 4% de la població parla el [[Idioma armeni|armeni]] perque hi ha una minoria d'eixe orige. Gràcies als mercats financers assentats en Líban, la nació s'ha caracterisat per ser un país altament comercial, #a on el coneiximent de vàries llengües estrangeres és usual en els círculs alts i mijos de la població i per això un 45% dels libanesos parla [[França|francés]]. Recents estudis realisats pel govern mostren que els bilingües àrap-francés constituïxen un 28,9% de la població. Es pot dir aixina que el Líban és un país trilingüe, on l'àrap és la llengua materna i vernàcula, el francés és la llengua cultural i l'anglés és la llengua utilisada per a les comunicacions en l'exterior.

{{Països d'Àsia}}

{{Països d'Àsia}}

 

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països]]

[[Categoria:Països d'Àsia]]

[[Categoria:Països d'Àsia]]