Canvis

14 bytes eliminats ,  16:34 18 oct 2022
Text reemplaça - 'Costa de Marfil' a 'Costa d'Ivori'
Llínea 54: Llínea 54:       −
'''Burkina Faso''' és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Malí]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa de Marfil]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral|no posseïx accés al mar]].
+
'''Burkina Faso''' és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Malí]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral|no posseïx accés al mar]].
    
Antigament cridat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres"  en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).
 
Antigament cridat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres"  en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).
   −
Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa de Marfil]] i [[Ghana]] a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats ''Burkinabé'' o ''Burkinabè'' ([[International Phonetic Alphabet|pronunciat]] {{IPA|[burki?N?'be?]}}).
+
Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa d'Ivori]] i [[Ghana]] a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats ''Burkinabé'' o ''Burkinabè'' ([[International Phonetic Alphabet|pronunciat]] {{IPA|[burki?N?'be?]}}).
    
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 68: Llínea 68:  
S'han trobat relíquies dels [[dogassos]] en les zones central, nort i noroest.  Pero este poble abandonà la regió cap a l'any 1500 aC, per a assentar-se en els escalonats de Bandiagara.  
 
S'han trobat relíquies dels [[dogassos]] en les zones central, nort i noroest.  Pero este poble abandonà la regió cap a l'any 1500 aC, per a assentar-se en els escalonats de Bandiagara.  
   −
En el suroest de Burkina Faso (com també en [[Costa de Marfil]]), es troben recialles de parets elevades, pero encara no ha segut identificat el poble que les va construir.
+
En el suroest de Burkina Faso (com també en [[Costa d'Ivori]]), es troben recialles de parets elevades, pero encara no ha segut identificat el poble que les va construir.
    
Durant l'[[Imperi Songhai]] entre els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], la regió ocupada per Burkina Fasso conseguí rellevància com a centre de desenroll comercial i econòmic.
 
Durant l'[[Imperi Songhai]] entre els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], la regió ocupada per Burkina Fasso conseguí rellevància com a centre de desenroll comercial i econòmic.
Llínea 78: Llínea 78:  
En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]]  el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]].
 
En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]]  el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]].
   −
Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa de Marfil, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa de Marfil.
+
Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa d'Ivori, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa d'Ivori.
    
La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]].  En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]].
 
La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]].  En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]].
Llínea 133: Llínea 133:  
</ref> El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'[[agricultura]] representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i  especialment en el sur i el suroest el cultiu de [[melca]], [[mill]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[arròs]] i [[cotó]].
 
</ref> El seu alt índex de creiximent poblacional junt en secor del la seua terra són factors que influïxen en forma rellevant en el seu índex de pobrea. L'[[agricultura]] representa el 32% del seu producte brut intern i dona treball al 80% de la seua població treballadora. Es destaca l'atenció del ganado, i  especialment en el sur i el suroest el cultiu de [[melca]], [[mill]], [[dacsa]], [[cacauet]], [[arròs]] i [[cotó]].
   −
La falta de treball causa una molt alta taxa d'emigració: per eixemple, hi ha tres millons de persones natives de Burkina Faso que viuen en [[Costa de Marfil]]. D'acort en informació del Banc Central dels Estats del de l'Àfrica Occidental, estos emigrants envien per any diverses decenes de mils de millons de [[franc CFA|francs CFA]] a Burkina Faso. Des que es produí una expulsió d'immigrants de [[Ghana]] en [[1967]], esta situació ha provocat tensions en els països receptors d'immigrants. La crisis més recent va ocórrer en el [[2003]] en [[Costa de Marfil]], i donà lloc a la tornada de 300.000 emigrants.
+
La falta de treball causa una molt alta taxa d'emigració: per eixemple, hi ha tres millons de persones natives de Burkina Faso que viuen en [[Costa d'Ivori]]. D'acort en informació del Banc Central dels Estats del de l'Àfrica Occidental, estos emigrants envien per any diverses decenes de mils de millons de [[franc CFA|francs CFA]] a Burkina Faso. Des que es produí una expulsió d'immigrants de [[Ghana]] en [[1967]], esta situació ha provocat tensions en els països receptors d'immigrants. La crisis més recent va ocórrer en el [[2003]] en [[Costa d'Ivori]], i donà lloc a la tornada de 300.000 emigrants.
    
Una gran proporció de l'activitat econòmica del país esta finançada per ajuda internacional.
 
Una gran proporció de l'activitat econòmica del país esta finançada per ajuda internacional.