Canvis

127 bytes eliminats ,  14:43 25 set 2023
Llínea 7: Llínea 7:  
| lema_nacional =''Unité, Progrès, Justice'' ([[Idioma valencià|valencià]]: ''«Unitat, Progrés, Justícia»'')
 
| lema_nacional =''Unité, Progrès, Justice'' ([[Idioma valencià|valencià]]: ''«Unitat, Progrés, Justícia»'')
 
| himne_nacional =''[[Une Seule Nuit]] ''
 
| himne_nacional =''[[Une Seule Nuit]] ''
| capital =[[Uagadugú]]  
+
| capital =[[Ouagadougou]]  
 
| capital_població =1.119.775 ([[2006]])
 
| capital_població =1.119.775 ([[2006]])
 
| capital_coord. = 12_22_N_1_31_O_ 12°22′ N 1°31′ O
 
| capital_coord. = 12_22_N_1_31_O_ 12°22′ N 1°31′ O
| ciutat_principal =[[Uagadugú]]
+
| ciutat_principal =[[Ouagadougou]]
 
| festa_nacional=  
 
| festa_nacional=  
 
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]]
 
| idioma_oficial = [[Idioma francés|Francés]]
Llínea 50: Llínea 50:  
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
 
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]]
 
| nota1 =  
 
| nota1 =  
   
}}
 
}}
 +
'''Burkina Faso''' <ref>{{Països RACV}}</ref> és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Mali]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral|no posseïx accés al mar]].
   −
 
+
Antigament nomenat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres"  en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).
'''Burkina Faso''' és un país d'[[Àfrica]] occidental que llimita al noroest en [[Malí]], al nordest en [[Níger]], al sur en [[Costa d'Ivori]], [[Ghana]], [[Togo]] i [[Bènin]]. Burkina Faso [[Estat sense litoral|no posseïx accés al mar]].
  −
 
  −
Antigament cridat ''República de l'[[Alt Volta]] '', el país fon renomenat el [[4 d'agost]] de [[1984]] pel president [[Thomas Sankara]] a ''Burkina Faso''. El seu nom significa "la pàtria dels hòmens íntegres"  en la llengua local [[mossi]] (''Burkina'' significa íntegre) i en l'atra llengua local [[dyula]] (''fasso'' es traduïx com a pàtria).
      
Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa d'Ivori]] i [[Ghana]] a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats ''Burkinabé'' o ''Burkinabè'' ([[International Phonetic Alphabet|pronunciat]] {{IPA|[burki?N?'be?]}}).
 
Burkina Fasso s'independisa de [[França]] en [[1960]]. L'inestabilitat governamental durant les décades de [[1970]] i [[1980]] fon seguida d'eleccions multipartidaries a principis de la [[anys 1990|década de 1990]]. Varis centenars de mils de treballadors rurals emigren cada any a [[Costa d'Ivori]] i [[Ghana]] a la busca de treball. Els habitants de Burkina Fasso són denominats ''Burkinabé'' o ''Burkinabè'' ([[International Phonetic Alphabet|pronunciat]] {{IPA|[burki?N?'be?]}}).
Llínea 78: Llínea 75:  
En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]]  el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]].
 
En la zona oest la lluita contra les forces del poderós rei Samori Ture complicava la situació, i la zona est recent acabà de poder ser ocupada pels francesos en [[1897]] despuix de diverses campanyes militars. Per a l'any [[1898]], la majoria del territori hui corresponent a Burkina Fasso havia segut conquistat encara que siga en forma nominal, sent precari el control d'unes quantes regions. La convenció firmada entre [[França]] i [[Gran Bretanya]]  el [[14 de juny]] de [[1898]], permeté finalisar la disputa entre les dos potències colonials, i traçar les fronteres entre els seus territoris. Els francesos varen continuar per cinc anys una guerra de conquista contra les comunitats locals. En [[1904]] es produïx una gran reorganisació de l'imperi colonial francés en l'oest d'Àfrica, i els territoris de la conca del [[Riu Volta|Volta]] en la colònia d' ''Alt Senegal i Níger'' (en francés: ''Haut-Sénégal et Níger'') d'[[Àfrica Occidental Francesa]]. La capital de la colònia era [[Bamako]].
   −
Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Malí varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa d'Ivori, Malí i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa d'Ivori.
+
Reclutes del territori participaren en Europa de la [[Primera Guerra Mundial]] com a part dels batallons d'[[Infanteria senegalesa]] (''Tirailleurs sénégalais''). Durant [[1915]] i [[1916]] els districtes de la part oest del territori actual de Burkina Fasso i la franja veïna de l'est de Mali varen ser escenari d'una molt important resistència armada al govern colonial (en lo que es va conéixer com la [[guerra de Volta-Bani]]). Finalment el govern francés conseguí sofocar l'alçament, no sense abans patir diverses derrotes i ser forçat a armar la major força expedicionària en la seua història colonial per a fer-los front. En el nort en Sahelia, els Tuareg i grups aliats de la regió de [[Dori]] també escomençaren una oposició armada. Al finalisar la [[Primera Guerra Mundial]], el [[1 de març]] de [[1919]], i davant de la possibilitat de repetició dels alçaments armats i atres consideracions econòmiques el govern colonial decidix separar el territori de Burkina Faso del d'Alt Senegal i Níger en la finalitat de reforçar la seua administració. La nova colònia és crida [[Alt Volta]] i François Charles Alexis Édouard Hesling fon el seu primer governador. Hesling comença un ambiciós programa de construcció de carreteres i promou el cultiu de cotó per a exportació. El pla de desenroll del cotó fracassà en la consegüent caiguda d'ingressos. La colònia fon desmantellada el [[5 de setembre]] de [[1932]], i el seu territori es va dividir entre Costa d'Ivori, Mali i Nigèria. La major part del territori i de la població incloent les ciutats d'Ouagadougou i Bobo-Diulaso fon cedit a Costa d'Ivori.
    
La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]].  En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]].
 
La decisió fon revertida durant les intenses revoltes anticolonials que es produiren al finalisar la [[Segona Guerra Mundial]] i el [[4 de setembre]] de [[1947]] l'Alt Volta fon reestablit en les fronteres que ocupava en [[1932]]. El [[11 de decembre]] de [[1958]], conseguix l'auto govern, i es convertix en una república i membre de la comunitat franc-africana (La Communauté Franco-Africaine). Conseguix la seua independència total en [[1960]].  En [[1966]] es produïx el primer colp militar; i el poder civil acabat de reprendre el govern en [[1978]].
Llínea 119: Llínea 116:     
=== Hidrografia ===
 
=== Hidrografia ===
El nom original del país (Alt Volta), es va originar en els tres rius que el travessen: el riu Mouhoun (antigament cridat [[Volta Negre]]), el riu Nakambé (el [[Volta Blanc]]) i el riu Nazinon (el [[Volta Roig]]). El Mouhoun, juntament en el Comoé que fluïx cap al suroest, són els únics rius que posseïxen cabal a lo llarc de tot l'any.  
+
El nom original del país (Alt Volta), es va originar en els tres rius que el travessen: el riu Mouhoun (antigament nomenat [[Volta Negre]]), el riu Nakambé (el [[Volta Blanc]]) i el riu Nazinon (el [[Volta Roig]]). El Mouhoun, juntament en el Comoé que fluïx cap al suroest, són els únics rius que posseïxen cabal a lo llarc de tot l'any.  
    
Si be el [[riu Níger]] no travessa Burkina Faso, la tercera part de la superfície del país es troba en la seua conca de tributaris. Els seus [[afluent]]s (el Béli, el Gorouol, el Goudébo i el Dargol) són [[rius estacionals]], i a pesar que a soles posseïxen aigua 4 a 6 mesos per any són capaços de produir grans inundacions.
 
Si be el [[riu Níger]] no travessa Burkina Faso, la tercera part de la superfície del país es troba en la seua conca de tributaris. Els seus [[afluent]]s (el Béli, el Gorouol, el Goudébo i el Dargol) són [[rius estacionals]], i a pesar que a soles posseïxen aigua 4 a 6 mesos per any són capaços de produir grans inundacions.
Llínea 158: Llínea 155:  
== Referències ==
 
== Referències ==
 
{{Listaref}}
 
{{Listaref}}
 +
{{Traduït de|es|Burkina_Faso}}
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.thomassankara.net/wiki/ Burkina Faso Wikipedia] (en francés)
+
{{commonscat|Burkina Faso}}
* [http://www.helge.at/photos/burkina2003/ Fotos de Burkina Faso]
  −
* [http://marchecyber.com/ Propietats immobiliàries Burkina Faso]
      
{{Països d'Àfrica}}
 
{{Països d'Àfrica}}
  −
{{Traduït de|es|Burkina_Faso}}
      
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 +
[[Categoria:Burkina Faso]]